anàlisi
Putin, el gran absent
Vladímir Putin no va assistir ahir a la cerimònia dedicada el 70è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz-Birkenau per l'Exèrcit Roig, tot i que els darrers dies no ha parat de recordar les heroïcitats dels soldats i oficials soviètics que van defensar el món del nazisme.
Oficialment el president rus no va viatjar ahir a Polònia perquè no l'havien convidat personalment i es va estimar més participar en els actes dedicats al Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que organitzava el Museu Jueu i Centre de la Tolerància de Moscou.
En realitat, però, l'organització de la celebració d'Auschwitz no havia convidat personalment cap mandatari, ja que aquest honor només el tenen els supervivents del camp de concentració, i el govern polonès simplement va enviar notes informatives. De tota manera, tampoc queda clar si algun dels caps d'estat presents ahir en la cerimònia havia rebut una invitació personal o no, però sigui com sigui Putin es va fer l'ofès i el Kremlin va decidir enviar-hi el cap de l'administració presidencial, Serguei Ivanov.
Aquest joc diplomàtic amb els malentesos de les invitacions sembla
que ha anat bé a les dues parts, perquè als amfitrions els incomodava la presència de Putin a Polònia en aquests moments en què les relacions entre Moscou i Occident viuen un moment tan tens i el cap del Kremlin també es va evitar de passar el tràngol de ser el dolent de la pel·lícula en un acte amb una càrrega simbòlica tan forta.
Precisament ahir els ministres d'Afers Estrangers de la UE estaven estudiant la possibilitat d'aplicar noves sancions contra Rússia pel suport que dóna –i que el Kremlin continua sense reconèixer– als rebels prorussos. L'est d'Ucraïna ha viscut una forta escalada de violència aquest gener que va arribar al seu punt àlgid dissabte passat, quan, després de dues setmanes amb diversos atacs amb desenes de víctimes mortals i dels quals els dos bàndols s'acusen mútuament, un atac amb artilleria contra la ciutat de Mariupol, port estratègic al Mar d'Azov que continua sota el domini de Kíev, va provocar la mort de trenta civils i un centenar de ferits. El govern de Kíev i també els observadors internacionals atribueixen aquest atac als rebels prorussos, que poc abans havien anunciat l'inici d'una àmplia ofensiva.
Des de Moscou es va reaccionar a aquests esdeveniments responsabilitzant-ne el president ucraïnès, Petró Poroixenko –que ahir sí que era a Auschwitz–, que havia donat l'ordre de reprendre les accions militars i atacar posicions dels rebels, en uns moments en què s'estava intentant fer complir els acords de pau de Minsk del setembre, que preveuen la retirada de la tècnica pesant a una línia establerta. Segons Moscou, aquestes accions haurien estat el detonant de l'ofensiva dels insurgents.
En aquest context tan agitat, Putin va preferir quedar-se a Moscou i, com que jugava a casa, va aprofitar els actes d'ahir per recordar “com de perillosos i destructius són els dobles estendards, la indiferència cap al destí dels altres, com, per exemple, en el cas de l'actual tragèdia a l'est d'Ucraïna, on durant mesos es dispara a sang freda contra la població civil”. A més, a través d'indirectes, Putin ha fet aquests dies molts paral·lelismes amb el conflicte actual a Ucraïna, en el qual el Kremlin magnifica la presència de l'element feixista i defensa que els rebels prorussos el combatin.
