Política

L'oasi trontolla

Després de 36 anys de govern del PSC, alguns amb un o diversos socis, són les eleccions en què es preveuen obtenir uns resultats més ajustats i la possibilitat que es pugui passar de quatre a set partits al consistori

El 24 de maig pot ser l'inici de la fi del tan pre­go­nat oasi ter­ras­senc. Després de 36 anys de governs soci­a­lista, amb alcal­des com Manuel Royes, Pere Navarro i ara Jordi Ballart –va entrar a mig man­dat com el seu ante­ces­sor– amb majo­ries abso­lu­tes, dos tri­par­tits i diver­sos pac­tes com el d'ara amb ICV, tot fa pen­sar que la gover­na­bi­li­tat a la ciu­tat no serà tan plàcida els pro­pers qua­tre anys. I ho tes­ti­mo­nia el fet que és el muni­cipi del Vallès Occi­den­tal on s'han pre­sen­tat més can­di­da­tu­res aques­tes elec­ci­ons muni­ci­pals, fins a una dot­zena. Però no és el nom­bre de llis­tes el que fa pen­sar en més frag­men­tació al con­sis­tori –fa 4 anys se'n van pre­sen­tar fins a dis­set– sinó la con­fluència de fac­tors com el fet que seran uns comi­cis mar­cats més que mai per les dinàmiques naci­o­nals, la demanda de noves mane­res de fer política i el des­gast o esgo­ta­ment que suposa un govern soci­a­lista durant 36 anys. En aquest con­text, s'explica que Ter­rassa en Comú, la CUP i Ciu­ta­dans també puguin tenir un paper cab­dal a par­tir del 25 de maig.

Per les qua­tre for­ma­ci­ons amb repre­sen­tació ara al con­sis­tori –PSC (11 regi­dors), CiU (9 regi­dors), PP (4 regi­dors) i ICV-EUiA (3 regi­dors)– el prin­ci­pal objec­tiu serà aguan­tar l'enves­tida que pot supo­sar tot el procés sobi­ra­nista, amb la més que can­tada tor­nada d'ERC al con­sis­tori, amb Isaac Albert de can­di­dat per ter­cera vegada, després de veure com gua­nya­ven uns comi­cis a Ter­rassa tot i la distància que suposa trac­tar-se d'unes elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu. I caldrà veure si la CUP també arros­sega el vot pro­vi­nent del tre­ball ara també mediàtic dels seus par­la­men­ta­ris, a més d'haver fet una feina de for­miga tei­xint estruc­tura local per acon­se­guir tenir, en el quart intent, repre­sen­tació al con­sis­tori estre­nant alcal­da­ble, la jove advo­cada Maria Sir­vent.

El soci­a­lista Jordi Ballart fa mesos que estira el llast que ha supo­sat la posició del PSC en el debat naci­o­nal, més a nivell intern, on li ha supo­sat alguna pica­ba­ra­lla fent ressò extern del seu parer, que ha estat ambigu en molts moments. Ballart ha fet l'esforç de mar­car diferències res­pecte al seu pre­de­ces­sor, el defe­nes­trat Pere Navarro, i la seva curta i poc reei­xida etapa com a pri­mer secre­tari a nivell naci­o­nal. Mal­grat la fugida de la històrica família Labòria i el seu entorn del par­tit vin­cu­lat al sec­tor cata­la­nista per inte­grar-se a la can­di­da­tura d'ERC sota el parai­gua de Movi­ment d'Esquer­res (MES), Ballart asse­gura que manté l'ànima cata­la­nista dins el PSC i posa d'exem­ple la incor­po­ració de qua­tre inde­pen­dents dar­rere seu, que segons ell, tenen aquest per­fil. Tot i l'ato­mit­zació de vot que es pre­veu, el can­di­dat soci­a­lista es mos­tra con­vençut que pot aguan­tar, com a mínim, els onze regi­dors actu­als. En qual­se­vol cas, li serà difícil tro­bar ali­an­ces tenint en compte que ICV-EUiA s'ha inte­grat dins la nova can­di­da­tura de con­fluència d'esquer­res on hi ha posi­ci­ons clara­ment contràries a man­te­nir el PSC al govern. ERC, amb l'exre­gi­dora soci­a­lista Carme Labòria de dos, ja ha des­car­tat cap pacte esta­ble amb el PSC, igual que la coa­lició naci­o­na­lista.

La dinàmica naci­o­nal i la pro­gressió de vot de CiU, amb els millors resul­tats el 2011 –en què va arri­bar a nou regi­dors–, feia pen­sar que és el moment per a l'assalt a l'alcal­dia. Però pre­ci­sa­ment el procés sobi­ra­nista ha aca­bat posant-hi els inter­ro­gants, ja que l'etern aspi­rant a l'alcal­dia, Josep Rull, va apos­tar per ser coor­di­na­dor gene­ral de CDC, va dei­xar de ser can­di­dat i va desig­nar l'advo­cat i inde­pen­dent Miquel Sàmper. Tot i que ja fa mesos que fa cam­pa­nya per donar-se a conèixer, caldrà veure la incidència que té en l'elec­to­rat la no-presència de Rull i, per això, també s'han curat en salut ofe­rint un pacte a ERC.

El PP con­fia en el tre­ball dels últims qua­tre anys i que el des­gast de la marca sigui el mínim pos­si­ble. El seu can­di­dat, Gabriel Turmo, repe­teix als pri­mers llocs l'equip que els va donar els qua­tre regi­dors, lle­vat d'Anto­nio Pere­rira, que a final d'aquest man­dat va mar­xar del par­tit per des­a­vi­nen­ces tot i que va man­te­nir l'acta de regi­dor. La incògnita serà veure quants vots recull Ciu­ta­dans, que després de molts pro­ble­mes interns torna a pre­sen­tar per ter­cera vegada Javier González de can­di­dat. Turmo reco­neix que l'efecte d'Albert Rivera els pot treure algun vot, però apel·la a la poca acti­vi­tat de Ciu­ta­dans a escala muni­ci­pal per tran­quil·lit­zar-se.

Con­fluència per a nous aires

El cas d'ICV i EUiA és ben dife­rent ja que s'han inte­grat, emmi­ra­llant-se en Bar­ce­lona, en el procés de con­fluència de Ter­rassa en Comú, jun­ta­ment amb Gua­nyem, Podem i Procés Cons­ti­tu­ent, en què arros­se­garà el seu elec­to­rat fidel i apro­fi­tarà per dis­tan­ciar-se dels socis soci­a­lis­tes. Mal­grat que el camí no ha estat exempt d'alguna dis­sonància, l'apa­rició de Ter­rassa en Comú també pot ero­si­o­nar el PSC. A diferència de Bar­ce­lona, on la figura d'Ada Colau tindrà l'efecte d'imant, és una incògnita saber si afec­tarà de manera posi­tiva o nega­tiva el fet que el seu can­di­dat, l'urba­nista Xavier Mati­lla, sigui una per­sona des­vin­cu­lada total­ment de la política i de movi­ments soci­als, tot i que s'envolta d'un equip de cinc per­so­nes més que sí que tenen tots aquests ele­ments. L'apa­rició de Ter­rassa en Comú ha emfa­tit­zat en els dis­cur­sos de les altres for­ma­ci­ons la neces­si­tat de fer can­vis pro­funds en el fun­ci­o­na­ment de l'admi­nis­tració muni­ci­pal.

El pano­rama elec­to­ral es com­pleta amb Unió de Cen­tre per Ter­rassa, que repe­teix can­di­dat amb Jesús Rodríguez; Recor­tes Cero, amb Jordi Tru­ji­llo de can­di­dat; Fami­lia y Vida (PFyV), amb Josep Maria Clo­tet –el 2011 va ser can­di­dat a Sant Cugat del Vallès–; Unió Progrés i Democràcia (UPyD), amb Roberto Raso; i la xenòfoba Pla­ta­forma per Cata­lu­nya (PxC), amb Fran­cesc Xavier Bazán. L'abs­tenció pot tor­nar a ser clau en una ciu­tat amb uns índexs de par­ti­ci­pació tra­di­ci­o­nal­ment bai­xos a les muni­ci­pals, que no superen el 50%. Una par­ti­ci­pació baixa acaba afa­vo­rint els par­tits majo­ri­ta­ris.

El rep­tes de Ter­rassa en els pro­pers qua­tre anys estan molt rela­ci­o­nats amb els tòpics que la defi­nei­xen: la indústria, el jazz, l'hoquei, els cas­tells, la immi­gració i el fet de bus­car la seva iden­ti­tat dins l'àmbit de la regió metro­po­li­tana que li cor­res­pon­dria, ja que és la quarta població en habi­tants de Cata­lu­nya. D'un pas­sat amb un pes indus­trial dels més potents de Cata­lu­nya, va pas­sar a depen­dre gai­rebé exclu­si­va­ment del sec­tor de la cons­trucció, cosa que per­me­tia desen­vo­lu­par noves zones resi­den­ci­als i fer créixer el muni­cipi. El model no va aca­bar reei­xint ja que va escla­tar la bom­bo­lla immo­biliària i tam­poc hi havia cap model alter­na­tiu que pogués fre­nar l'aug­ment de deso­cu­pats depen­dents del sec­tor. Les con­seqüències no només s'han notat en els alts per­cen­tat­ges d'atur sinó que va tenir una incidència bru­tal en l'aug­ment del nom­bre de des­no­na­ments i d'aten­ci­ons dels ser­veis soci­als i enti­tats del ter­cer sec­tor al muni­cipi, des­bor­dats en molts moments.

Atraure inversió

Hi ha coin­cidència en les dife­rents for­ma­ci­ons –amb mati­sos en les solu­ci­ons– en el fet que cal reac­ti­var el tei­xit indus­trial a la ciu­tat, atraure nova inversió i fomen­tar la cre­ació d'ocu­pació. Però per fer-ho també serà neces­sari aca­bar les infra­es­truc­tu­res que han de donar una posició pri­vi­le­gi­ada al muni­cipi i que s'arros­se­guen diver­sos man­dats, com ara la posada en fun­ci­o­na­ment de les esta­ci­ons del Metro del Vallès dels Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat, l'aca­ba­ment del quart cin­turó i l'ampli­ació amb un ter­cer car­ril de l'auto­pista C-58.

També hi ha acord en el fet que cal que la ciu­tat millori la seva pro­moció i lide­ratge en cul­tura, tenint en compte l'ampli tei­xit asso­ci­a­tiu i d'enti­tats de cul­tura popu­lar, i del patri­moni arqui­tectònic de què dis­posa: la Seu d'Ègara –ara ha ini­ciat el pele­gri­natge ofi­cial per ser decla­rada Patri­moni de la Huma­ni­tat– o el moder­nisme.

A la ciu­tat dels pac­tes i plans, el man­dat es tanca amb més feri­des pen­dents de solu­ci­o­nar, com ara l'encaix de la zona del Vapor Gran i la Ram­bla; l'etern debat sobre la millora de la mobi­li­tat en que­dar pen­dent l'apro­vació del pla; el model de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana; i la reor­ga­nit­zació interna de l'Ajun­ta­ment.

Govern estable?
No seria d'estranyar, com ja van avisant molts dels candidats, que durant el proper mandat no hi hagi un govern estable i que les formacions i la ciutadania s'hagin d'acostumar a pactar més que mai cada acció de govern concreta i que, a més, els socis siguin canviants segons la matèria que s'aprovi.
LES CLAUS
1
Pactes i atomització
De quatre formacions a l'Ajuntament, es pot passar a sis o set, fet que fa preveure un panorama postelectoral molt intens i que hi haurà molts protagonistes per garantir un govern estable.
2
Activitat econòmica
Un dels objectius de la ciutat tradicionalment industrial és superar la crisi de la construcció i l'aposta per un model basat en el creixement i l'especulació immobiliària, que no ha reeixit. Atraure nova indústria i crear ocupació són prioritat de moltes formacions.
LES XIFRES
215.706
habitants
Fins a l'any 2012 la població va créixer al municipi a ritmes de 5.000 a 7.000 habitants a final dels anys 90 i a principi d'aquesta dècada, fins que es va situar com la quarta ciutat de Catalunya. Ara s'ha estabilitzat a una tendència a l'alça, però amb un creixement moderat.
21.148
desocupats
És un dels municipis amb més persones sense feina del Vallès, amb una taxa del 18,72%, i superat a Catalunya per Barcelona i l'Hospitalet. Tot i així, ha baixat respecte al 2013.
Jordi Ballart
PSC.
Les primeres eleccions com a cap de llista després d'accedir a l'alcaldia substituint, el 2012, Pere Navarro. Si no guanya, diu que plegarà.
Miquel Sàmper
CiU.
Substitueix Josep Rull, que és qui el va proposar per encapçalar la llista de la coalició nacionalista, tot i figurar coma independent.
Gabriel Turmo
PP.
És la segona vegada que es presenta com a cap de llista. Ha fet una llista continuista i és conscient que repetir els quatre regidors ja serà un èxit.
Isaac Albert
ERC.
És la tercera vegada que es presenta. Fa quatre anys, van quedar fora de l'Ajuntament i volen tornar-hi. S'ha aliat amb MES i ha recollit els díscols del PSC.
Xavi Matilla
Terrassa en Comú.
S'estrena de candidat, sense experiència política, i és la cara visible de la confluència de Guanyem, Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent.
Javier González
Ciutadans.
Candidat per tercera vegada després dels problemes interns del partit i que no va reeixir l'aposta com a candidat de l'exsocialista Juan Jiménez Cárdenas.
Maria Sirvent
CUP.
La quarta cara nova que presenta la CUP com a cap de llista a les municipals. Enguany, amb més experiència i més organitzats, aspiren a entrar al consistori.
Jesús Rodríguez
Unió de Centre per Terrassa.
Repeteix en aquestes eleccions. Com ell, el partit està format per moltes persones provinents del Partit Popular.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia