Tamayo sí que s'ha jubilat

Manu­ela Car­mena ha d'afron­tar el repte d'aixe­car una ciu­tat ofe­gada pel deute i dol­guda perquè el PP no ha fet rea­li­tat cap dels grans esde­ve­ni­ments que pro­me­tia, com ara uns Jocs Olímpics i l'Euro­ve­gas, i que havia venut com un revul­siu per recu­pe­rar l'eco­no­mia i l'orgull de capi­ta­li­tat. Superat el desen­gany, els madri­lenys han posat les espe­ran­ces en una jurista de 71 anys que no es resigna a gau­dir d'una còmoda jubi­lació i que quan va accep­tar encapçalar la can­di­da­tura que l'ha fet alcal­dessa poc s'ima­gi­nava que podria aca­bar con­ver­tint en pen­si­o­nista de luxe una altra àvia, Espe­ranza Aguirre. La líder volia con­ver­tir l'Ajun­ta­ment de Madrid en la nova pla­ta­forma des d'on poder seguir empi­pant Mari­ano Rajoy i, amb 63 anys, con­so­li­dar-se com un dels valors en ascens d'un PP en hores bai­xes. Ahir, però, una dona que es va pre­sen­tar amb poques expec­ta­ti­ves ha fet miques el conte de fades d'Aguirre i ha ofert a Rajoy la millor coar­tada per des­ban­car-la de la pre­sidència del PP madri­leny. Fins a l'últim moment, devia somiar la traïció del PSOE, que el 2003 la va con­ver­tir en pre­si­denta de la comu­ni­tat. Però els artífexs del tamayazo fa temps que s'han jubi­lat de la política, ja que se'n van anar amb la cua entre les cames. I ella, pel que sem­bla, podria seguir el mateix camí.

Aguirre, com a màxima repre­sen­tant del PP, assis­tia a l'enter­ra­ment de 24 anys de governs con­ser­va­dors a la capi­tal de l'Estat. Perquè el nucli dur de Rajoy no només va voler aïllar Car­mena, sinó que també va fer osten­si­ble l'allu­nya­ment de la seva pròpia aspi­rant. En canvi, la cúpula de Podem es va tras­lla­dar a l'ajun­ta­ment per inten­tar apro­piar-se de l'opti­misme, l'espon­taneïtat i la ria­lla afa­ble de la nova alcal­dessa, que no es reco­neix mili­tant de la for­mació de Pablo Igle­sias. Acu­sats en oca­si­ons de ser massa arro­gants i de tenir un posat adust, Igle­sias i Íñigo Errejón –Juan Car­los Mone­dero es va pre­sen­tar a la inves­ti­dura per sor­presa– es van voler veure reflec­tits en l'èxit de Car­mena i, en sor­tir de la cerimònia, van pro­cu­rar rebre un bany de mul­ti­tuds –apro­fi­tant la festa que s'havia orga­nit­zat per rebre Manu­ela– i pro­cla­mar que Madrid és l'exem­ple dels pac­tes de futur que espera fer amb el PSOE quan arri­bin les esta­tals, en les quals ja es tor­nen a veure pri­mers. Els soci­a­lis­tes, tot i gua­nyar pes, van ser els grans absents mediàtics en una jor­nada en què el pro­ta­go­nisme se'l van endur els alcal­des alter­na­tius al bipar­ti­disme i els esti­ra­bots dels popu­lars.