“M'agradaria poder veure pacificada l'actual N-II”

Hi havia un ser­rell en l'acord que s'havia de tan­car i que era la ter­cera vice­pre­sidència, que final­ment s'ha que­dat Unió. Això va obli­gar a dis­cu­tir de nou sobre un acord que ja estava per­fi­lat i que es va haver de tan­car a última hora amb gene­ro­si­tat de tots. Unió Democràtica ente­nia que havia de tenir pes dins l'orga­ni­grama polític.

M'ho vaig tro­bar a sobre la taula perquè no he par­ti­ci­pat de les nego­ci­a­ci­ons en cap moment. El meu mateix par­tit va enten­dre que la pre­sidència havia de que­dar-ne al marge.

Des­co­nec les nego­ci­a­ci­ons i els pac­tes que hi havien amb Unió. El més impor­tant és que vaig veure la volun­tat d'arri­bar a acords i de ser gene­ro­sos amb el que estava recla­mant Unió.

Pri­mer va sob­tar, però després de refle­xi­o­nar-hi es va tan­car l'acord sense cap més pro­blema.

És un aspecte dife­rent i encara no està deci­dit.

Sí, tirar enda­vant el pla estratègic del Maresme. El que els tres socis vam enten­dre és que la ciu­ta­da­nia volia un Con­sell Comar­cal fort. Dels 33 con­se­llers, 22 estan en el govern i repre­sen­ten les tres for­ces més vota­des.

Va ser un man­dat difícil perquè ens va aga­far de ple una situ­ació de crisi econòmica, política i social. Ho han patit totes les admi­nis­tra­ci­ons, però el Con­sell Comar­cal més, pel caràcter fina­lista de l'ens i la dependència dels ingres­sos d'altres admi­nis­tra­ci­ons supra­co­mar­cals. No van arri­bar els diners, vam patir moltíssim i vam haver d'afron­tar situ­a­ci­ons de neguit i ten­si­ons de tre­so­re­ria. Amb el poc que teníem hem pogut anar tirant i ens n'hem sor­tit bus­cant alter­na­ti­ves com ara fent com­pres agre­ga­des o man­co­mu­nant ser­veis.

En una situ­ació com­pli­cada com la que vam viure s'havien d'apli­car rea­jus­ta­ments traumàtics. Cada cop que s'ha hagut de pren­dre una decisió en l'àmbit de per­so­nal era perquè con­si­deràvem que aque­lla àrea estava sobre­di­men­si­o­nada i calia posar-hi remei. Hi ha hagut neguit per part dels tre­ba­lla­dors, perquè defen­sen el seu lloc de feina, i és lícit, però també saben que nosal­tres no en som els cul­pa­bles i si s'ha hagut de pren­dre alguna decisió és perquè no arri­ba­ven diners. Ho hem sal­vat de moment, però no sabem fins quan.

Hem de fer un estudi de valo­ració dels llocs de tre­ball i hem de veure cada àrea en con­cret com està estruc­tu­rada. És cert que hi ha gent que depèn direc­ta­ment de con­trac­tes que no s'han pogut reno­var i ja no tre­ba­llen a l'ens i també que hi ha hagut reducció d'hores. Això no agrada a ningú.

Les deci­si­ons que es pre­nen han de ser con­seqüents, però he de dir que amb el PP hi teníem molt bona relació, la mateixa que vam tenir amb ERC i amb el PSC. Les cir­cumstàncies polítiques són les que són, i davant la situ­ació en mino­ria neces­sitàvem altres socis.

Em va sob­tar moltíssim, perquè sem­pre he tin­gut el suport de la direcció naci­o­nal i comar­cal del meu par­tit. Encara més, abans de les elec­ci­ons, quan encara no sabíem els resul­tats, ja em van comen­tar que comp­ta­ven amb mi com a pre­si­dent del Con­sell Comar­cal. Es va par­lar en una assem­blea i es va dema­nar si algú més es volia pre­sen­tar per al càrrec, i ningú ho va fer.

Les elec­ci­ons al Par­la­ment no ha estat cap bar­rera per subs­criure de nou l'acord. El que ha pre­val­gut és que les tres for­ces més vota­des a la comarca suméssim per tirar enda­vant els rep­tes que tenim pen­dents.

En un ambiciós tre­ball que pretén dotar de més ser­veis de qua­li­tat els muni­ci­pis. Actu­al­ment ja n'ofe­rim fins a 26 i volem fer un pas més enllà ampli­ant les pos­si­bi­li­tats que donen les com­pres agre­ga­des, enlles­tint la banda ampla de fibra òptica a la comarca i impul­sant defi­ni­ti­va­ment la comissió i la mesa de mobi­li­tat i de les plat­ges.

Real­ment el ciu­tadà no per­cep els ser­veis que dóna el Con­sell Comar­cal i des­co­neix, per exem­ple, que temes com ara les depu­ra­do­res, el moni­to­ratge,
el trans­port i els men­ja­dors esco­lars o el sane­ja­ment de les
rie­res depe­nen d'aquest orga­nisme. Hem d'expli­car encara molt més què fem, perquè hi crec fer­ma­ment. Si no fos per aquest orga­nisme hi hau­ria ser­veis essen­ci­als que no es podrien donar.

El Maresme és una comarca que ha sabut reac­ti­var-se, rea­li­men­tar-se i rees­truc­tu­rar-se. La crisi ha afec­tat sec­tors clau com ara la cons­trucció i la indústria, però ha sabut apro­fi­tar els actius que té i ori­en­tar l'acti­vi­tat econòmica cap a altres àmbits que li gene­ren més pro­fit, com ara el turisme i la gas­tro­no­mia. A més, ha sor­git una allau de nous empre­ne­dors amb molta for­mació, i la gent que s'ha que­dat a l'atur real­ment ha bus­cat altres sor­ti­des. La nos­tra és una comarca empre­ne­dora, activa i amb mol­tes pos­si­bi­li­tats.

Durant aquests dar­rers qua­tre anys hem fet molta feina. Ha millo­rat les línies fer­roviàries. Pot­ser ho han de fer més, però com a mínim s'ha aug­men­tat la freqüència de pas entre Arenys de Mar i Mataró. Abans hi havia un tren cada mitja hora, ara en tenim un cada deu minuts. L'enllaç amb Girona també s'ha poten­ciat, i ara anar-hi no és cap via­cru­cis com ho era abans. S'estan apli­cant boni­fi­ca­ci­ons en els peat­ges. D'acord que voldríem un peatge gratuït, però de moment tenim aquests des­comp­tes que han anat cada cop a més.

Aquesta és l'auto­pista més antiga de l'Estat. Els mares­mencs ja l'hem pagat amb escreix i hau­ria de ser gratuïta, però al mateix temps s'hau­ria de bus­car una alter­na­tiva. També m'agra­da­ria que es paci­fiqués l'actual N-II, una car­re­tera que s'ha d'arre­glar d'alguna manera perquè ja s'ha cobrat mol­tes morts, i les ron­des ja van ser abo­li­des. Però una cosa és voler i una altra, molt dife­rent, és poder.

El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat ja té una diagnosi feta, que s'ha enviat a tots els ajun­ta­ments. El que farem nosal­tres és con­ti­nuar tre­ba­llant des de la comissió i la mesa de mobi­li­tat, que està for­mada per repre­sen­tants de tots els grups polítics, de l'Ajun­ta­ment de Mataró com a capi­tal i de la Gene­ra­li­tat.

La coor­di­na­dora va dema­nar ser-hi i va pro­po­sar un repre­sen­tant. Tant la Gene­ra­li­tat com la resta de mem­bres vam accep­tar que en fos mem­bre.

Com la mobi­li­tat, les plat­ges
són un altre dels rep­tes que el Con­sell Comar­cal vol lide­rar perquè es tracta de pro­blemàtiques de comarca. Tot i que és cert que els muni­ci­pis situ­ats a la banda sud són els que més ho patei­xen, les casuísti­ques són molt dife­rents i ara les lle­van­ta­des també han dei­xat molt afec­tat el lito­ral d'altres muni­ci­pis de la zona cen­tral i del nord, com ara Sant Vicenç de Mon­talt, Santa Susanna, Sant Pol de Mar i Cal­des d'Estrac. És un pati­ment perquè a certs llocs no hi ha platja i l'aigua arriba fins a la via del tren. Fa anys i anys que fem estu­dis per esbri­nar-ne les cau­ses. Uns diuen que l'ori­gen és a la Tor­dera perquè ja no baixa amb prou sedi­ments per nodrir les plat­ges, d'altres apun­ten els ports espor­tius com els cul­pa­bles i l'obli­gació que tenen per fer el traspàs de sorra d'una banda a l'altra, i també n'hi ha que par­len de col·locar dics.

Dei­xant de banda el des­ga­vell que hi ha en les com­petències d'aquesta zona perquè tot i que Cos­tes les delega a la Gene­ra­li­tat, l'última paraula per esta­blir-hi un pla d'usos la té l'Estat, vam pen­sar que havíem de reu­nir en una mateixa taula tots els actors impli­cats, inclo­sos els alcal­des, per mirar de posar fil a l'agu­lla. Els vam pre­sen­tar un últim estudi que pre­veu que certs llocs s'han de reom­plir de sorra i en altres s'ha d'optar per fer-hi un espigó.

Sí. Ni posa­rem sorra a tot arreu ni escam­pa­rem espi­gons per tot el lito­ral. El tre­ball marca una solució per a cadas­cun dels muni­ci­pis, pre­veu fer-hi actu­a­ci­ons per fases, i esta­bleix qui­nes són més pri­o­ritàries i d'urgència.

El Con­sell Comar­cal vol que hi hagi plat­ges ade­qua­des i que els ajun­ta­ments no patei­xin. A més, tam­poc volem que hi hagi una pro­blemàtica pel que fa a la fauna del lito­ral mares­menc.