“Aquest any no va de senyeres, sinó de futur”

L'any pas­sat vaig entrar al secre­ta­riat naci­o­nal de l'ANC i ja vaig estar en l'orga­nit­zació logística de la V. Per tant, una certa experiència hi és. Això també ha permès un relleu de les per­so­nes que els dar­rers anys havien conduït l'11 de Setem­bre, tant a nivell logístic com de con­cepció política, artística...

Tam­poc és ben bé així, perquè som molta gent que hi tre­ba­llem. Per exem­ple, la Gemma Cots fa força la feina que cor­res­pon­dria a en Fer­ran Civit. Però som mol­tes per­so­nes invo­lu­cra­des en l'orga­nit­zació, tot i que a vega­des els que ho comu­ni­quem som només alguns.

Molta consciència de res­pon­sa­bi­li­tat envers el moment en què vivim. No ens podem per­me­tre de cap manera una Diada que no sigui un èxit de mobi­lit­zació, un èxit logístic o que no enviï un mis­satge molt clar. Per tant, sí. Nerviós.

Una gran mobi­lit­zació l'11 garan­tirà el caràcter ple­bis­ci­tari del 27. A nivell català, per evi­tar qual­se­vol dis­tracció de fre de mà, però també a l'Estat espa­nyol, en el sen­tit que els cata­lans volem votar i deci­dir el nos­tre futur. Que hem deci­dit fer Via Lliure cap al futur i no ens cal el seu permís per cons­truir aquest estat. Que el 27-S començarem a cons­truir-lo.

A un nivell deter­mi­nat de mobi­lit­zació, les xifres són difícils de cal­cu­lar. Per tant, més que mirar els números el que crec que és impor­tant d'acon­se­guir és una imatge potent de la Meri­di­ana plena. Que gene­rem una gran onada que arribi al Par­la­ment amb molta força. Aquesta és la imatge que hem de pro­jec­tar. Quanta gent? Equi­pa­ra­ble a l'any pas­sat, com més millor.

El fet d'estar dins d'un període elec­to­ral afecta en molts nivells. Fa que hi hagi menys espai comu­ni­ca­tiu als mit­jans, que les dis­pu­tes dels par­tits puguin enter­bo­lir el mis­satge que volem donar a la soci­e­tat civil... Volem fer de la Meri­di­ana una mobi­lit­zació de país, un any més, i amb un mis­satge polític molt clar. L'esce­no­gra­fia que tenim pre­pa­rada ens aju­darà molt a l'hora que aquest mis­satge es visu­a­litzi. I hi ha ele­ments com l'urna amb els vots del 9-N que espe­ren ser escol­tats i que siguin reco­llits. La con­sulta va ser l'exer­cici de deso­bediència més impor­tant que hem fet i, per tant, no s'hi val a con­ti­nuar apel·lant a un dret a deci­dir en abs­tracte, sinó exer­cir-lo amb fer­mesa. L'11-S ha de ser una crida a tot­hom que vul­gui donar sor­tida a tots aquests vots, a tot­hom que tin­gui un com­promís democràtic prou fort.

Cada any s'intenta fer una cosa dife­rent i asso­lir un nou repte potent i que sigui lle­git arreu del món. L'any pas­sat vam fer una senyera i enguany vam pen­sar que la història no anava de senye­res, sinó del futur que volem cons­truir. Sabem que som un poble, sabem qui som i, per tant, ara és hora d'anar més enllà. Des del punt de vista logístic és un repte per la qüestió dels colors. Com­porta més com­pli­cació que l'any pas­sat i per això és impor­tant que la gent s'ins­cri­gui per fer que l'onada arribi al Par­la­ment. La Meri­di­ana també té temes més com­ple­xos res­pecte al 2014, com la mobi­li­tat i els acces­sos. Per con­tra, tenim un apre­nen­tatge dels anys pre­vis. La gestió d'auto­cars, per exem­ple, ha estat molt més sen­zi­lla. Tot­hom té molt més clar què ha de fer.

No. La Diada ha de ser el nexe entre l'exer­cici de la democràcia, que ens van voler impe­dir el 9-N, i el reforç del caràcter ple­bis­ci­tari del 27-S. Hem de recor­dar que hem arri­bat aquí gràcies a la mobi­lit­zació. La gent que fa deu anys anava a plaça Urqui­na­ona a mani­fes­tar-se mai hau­ria pen­sat que seríem on som. Ni per mobi­lit­zació ni per com­promís polític cap a la inde­pendència. Hem de ser cons­ci­ents d'on hem arri­bat, capi­ta­lit­zar-ho i aca­bar la feina. No pot ser que ara esti­guem can­sats. No hem de dila­tar el procés, però un Estat nou reque­reix esforços.

D'una banda, la Meri­di­ana serà una gran marea de per­so­nes amb samar­re­tes blan­ques, que repre­sen­tarà un gran full en blanc de la història que s'ha d'anar cons­truint. A par­tir d'aquí, s'anirà tenyint dels dife­rents colors que repre­sen­ten un àmbit de com ha ser el nou país. Es gene­rarà una gran onada que ens ha de fer superar els esculls de l'Estat espa­nyol i que arri­barà al Par­la­ment. També ha de ser una onada que ens ha de fer superar les grans pors inter­nes. A l'esce­nari de Welling­ton amb Puja­des es repre­sen­tarà el nexe amb el 9-N i la impli­cació col·lec­tiva amb el procés. Per què el 27-S es con­ver­teixi en el 9-N que no vam tenir. En això volem ser molt ferms. Ho vin­cu­lem amb els joves que el 9-N van voler votar i no van poder, i dar­rere l'esce­nari hi haurà milers de but­lle­tes sus­pe­ses repre­sen­tant que hi ha milers de vots al llim. L'acte començarà a les 17.14 h però hi haurà actu­a­ci­ons diver­ses i par­la­ments, i a quarts de set de la tarda serà quan es farà el gran mosaic. Volem donar l'accent a les llui­tes, a les rei­vin­di­ca­ci­ons, als col·lec­tius. La Meri­di­ana és una repre­sen­tació de la diver­si­tat del país, com s'ha anat cons­truint amb gent molt dife­rent.

Això ha de que­dar molt clar: no és un acte per a cap par­tit. És un acte de la ciu­ta­da­nia. El com­promís de l'ANC amb la trans­ver­sa­li­tat és abso­lut, i tenim clar quin és el paper de la mobi­lit­zació al marge dels par­tits polítics. La Meri­di­ana és un país de con­fluència amb totes les per­so­nes que volen fer un país millor i que es van com­pro­me­tre amb el 9-N. Perquè crec, hones­ta­ment, que no hi ha opci­ons de fer un referèndum pac­tat amb l'Estat espa­nyol i que l'única sor­tida són unes elec­ci­ons de tipus ple­bis­ci­tari. Fora de cam­pa­nya segur que tot s'acla­rirà molt més i es podran fer noves ali­an­ces per cons­truir aquest nou país.