Per imperatiu legal

L'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt ha pen­jat la ban­dera espa­nyola a la façana de l'edi­fici con­sis­to­rial. Ho ha fet aca­tant l'ordre d'un jut­jat que ha donat la raó a la Dele­gació del Govern a Cata­lu­nya, que el 2013 va inter­po­sar con­tra el con­sis­tori mares­menc un con­tenciós admi­nis­tra­tiu perquè es negava a com­plir la llei de ban­de­res. El símbol esta­tal, més petit, fa dies que oneja, mal­grat que el govern local d'ERC i el PSC va esgo­tar fins a l'últim dia per pen­jar-lo al pal cen­tral, i ha apro­fi­tat per acom­pa­nyar-lo amb dues ban­de­res més, la senyera a l'esquerra i la ban­dera euro­pea a la dreta. Al balcó de sota, pre­si­dint l'entrada, hi ha l'este­lada que fins fa poc com­par­tia espai amb la senyera. L'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabas­seda (ERC), treu importància a la nova situ­ació: “S'ha esgo­tat la via judi­cial i no volíem entrar en una guerra de ban­de­res que no du enlloc.” Per Rabas­seda, aquest debat “és menor, perquè ara el que importa és el procés que s'està desen­vo­lu­pant en l'àmbit del Par­la­ment”. L'alcalde, que també és secre­tari de l'AMI, des­taca, però, que al mateix temps que es pen­java la ban­dera espa­nyola, també es col·locava al cos­tat de l'entrada un ban infor­ma­tiu “on queda clar que el símbol hi és per impe­ra­tiu legal”. Rabas­seda, en una claríssima decla­ració d'inten­ci­ons, hi afe­geix que, un cop ins­tal·lades les ban­de­res, “es va foto­gra­fiar la façana i se li va enviar a la dele­gada del govern perquè en tingués constància”.

L'alcalde fa memòria de la presència de la ban­dera espa­nyola a l'edi­fici de l'Ajun­ta­ment i asse­gura que no recorda haver-la vist pen­jada mai. “Tenim altres mal­de­caps més urgents i donem per tan­cat l'epi­sodi”, comenta, tot i que és cons­ci­ent que, mal­grat que altres ajun­ta­ments del Maresme també han hagut d'aca­bar pen­jant la ban­dera, el cas d'Arenys de Munt és dife­rent. La càrrega simbòlica del muni­cipi, el pri­mer a fer una con­sulta per l'auto­de­ter­mi­nació, és molt més sig­ni­fi­ca­tiva perquè se l'ha vin­cu­lat des del 2009 a l'inici del procés inde­pen­den­tista. El cas d'Arenys de Munt s'afe­geix al més recent de Teià, que també va per­dre la bata­lla als jut­jats i ha de pen­jar la ban­dera espa­nyola des­pen­jada des del 2003.

D'altres muni­ci­pis de la comarca no han allar­gat tant el procés por­tant-lo als jut­jats i s'han limi­tat a donar com­pli­ment al pri­mer reque­ri­ment que la Dele­gació del Govern a Cata­lu­nya els ha fet arri­bar. És el cas de Pineda de Mar, que havia arri­bat a una “entesa cor­dial” entre tots els grups muni­ci­pals per la qual pen­java al balcó només el cap de set­mana i les fes­tes les ban­de­res cata­lana, espa­nyola i del muni­cipi, i l'11 de setem­bre hi feia one­jar només la senyera. Durant la resta de la set­mana als tres pals del balcó no hi havia res. Una denúncia feta pel PP en el man­dat pas­sat ha donat com a resul­tat que les tres ban­de­res s'han ins­tal·lat de manera per­ma­nent al con­sis­tori.