“President, torni dijous”

L'endemà de la reso­lució inde­pen­den­tista, l'ambi­ent al Par­la­ment era del tot dife­rent. S'impo­sava la crua rea­li­tat i els dub­tes sobre qui serà el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Uns dub­tes que con­den­sen la frase que va etzi­bar el líder de la CUP, Anto­nio Baños, a Mas: “Pre­si­dent, torni dijous.” En la seva estrena a la cam­bra, Baños va fer un dis­curs far­cit de cites (Baku­nin, Paso­lini, Espriu, Fer­ra­ter Mora, Ste­ven­son, Macià, Sant Agustí en llatí...); el “torni dijous” venia d'un esment a un lema del 15-M i va ser­vir per dir-li que ahir no l'inves­ti­rien. El pre­si­den­ci­a­ble va res­pon­dre a Baños amb iro­nia, la poca dosi sor­ne­guera que es va per­me­tre un Mas de ros­tre con­tret i arru­gues cada vegada més mar­ca­des. “Suposo que no és el vuelva usted mañana”, va fer Mas. I Baños, ja asse­gut al seu lloc a l'hemi­ci­cle, hi va afe­gir, amb picar­dia: “pasado mañana”. En les seves res­pec­ti­ves inter­ven­ci­ons, l'un i l'altre es van tor­nar les metàfores marítimes a les quals el procés inde­pen­den­tista sem­bla abo­cat. Per exem­ple, Baños li va dir: “Té la tri­pu­lació, però vostè avui no sor­tirà com a capità.”

Abans, la ban­cada de la CUP havia pro­ta­go­nit­zat una de les imat­ges d'aquest pri­mer ple d'inves­ti­dura. Després que el pre­si­dent del PP al Par­la­ment, Xavier García Albiol, hagués pin­tat els de la CUP com uns radi­cals “estra­fo­la­ris”, aquests van res­pon­dre a la seva pri­mera inter­venció alçant-se i amb aplau­di­ments. A la segona, van agi­tar les mans aplau­dint en silenci, com en el 15-M. Albiol va fer el dis­curs més fluix i desor­de­nat de la banda uni­o­nista, a molta distància d'Inés Arri­ma­das (C's), que va saber picar on més mal feia. Tots dos, però, van coin­ci­dir en una estratègia que ja s'havia vist en Albert Rivera en l'ante­rior legis­la­tura: així que sen­tia un mur­muri, dema­nava la inter­venció de la pre­si­denta de la cam­bra. En aquest man­dat, l'estratègia sem­bla redo­blada i des­ti­nada a bus­car les pes­si­go­lles de la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell. “Demani una mica de silenci, pre­si­denta”, li fa Albiol. For­ca­dell res­pon, quan els mur­mu­ris s'apa­guen, sense neces­si­tat que inter­vin­gui: “Sem­bla que hi ha silenci, senyor Albiol.” Sigui com sigui, a For­ca­dell se la veia dinar ahir rela­xa­da­ment al bar del Par­la­ment. A diferència d'ante­ri­ors pre­si­dents, manté el cos­tum de bai­xar a aquest men­ja­dor, on coin­ci­dei­xen par­la­men­ta­ris, els seus asses­sors, per­so­nal de la cam­bra i peri­o­dis­tes. Al bar, la fei­xu­guesa del debat tam­poc feia per­dre el bon humor a Edu­ardo Reyes (JxSí, mem­bre de Súmate), que llançava una flo­reta a una cam­brera quan li ate­nia una petició d'un plat a mida que havia dema­nat.

Després de dinar va ser quan es va veure Mas més agres­siu, quan va res­pon­dre al PP acu­sant-lo de sem­brar “la lla­vor de la discòrdia”. La seva con­tundència va fer que la dipu­tada Andrea Levy (PP) fes ges­tos des­pec­tius amb els braços perquè abaixés el volum. Al matí, ni els retrets que li havia fet Lluís Rabell, per Cata­lu­nya Sí que es Pot, sobre les seves reta­lla­des havien cris­pat tant Mas. Les parau­les de Rabell sí que van ser­vir, almenys, perquè els seus com­panys sor­tis­sin de la cam­bra ria­llers, amb un Joan Cos­cu­bi­ela exul­tant i excla­mant per als seus: “Ha tret el Mas de dre­tes de tota la vida!” Abans de Rabell, Miquel Iceta (PSC) havia con­tribuït a aflui­xar l'ambi­ent, amb sor­ti­des crítiques amb Mas però desim­bol­tes: “Vostè està dopat amb l'avançament elec­to­ral.”

La xifra de con­vi­dats i mit­jans acre­di­tats era molt menor a la de dilluns. Qui repe­tia presència era Isona Pas­sola (havia anat a la llista de JxSí), que, mal­grat la incer­tesa, res­pi­rava opti­misme, segura que JxSí i la CUP acor­da­ran una fórmula per lli­gar la inves­ti­dura i, d'una manera o altra, no per­dre “un actiu tan vàlid” com Mas. Abans no arribés el deves­sall de cites de Baños, Pas­sola ja en va fer ser­vir una, de Sèneca: “Qui pateix abans del que toca, pateix més del que toca.”