Política

“Agressió d'Estat”

Mas denuncia les raons polítiques de les noves condicions al FLA, i admet que no hi ha alternativa financera

Estudia “totes les vies jurídiques” en contra, i confia per sortir-se'n en l'auge independentista i un canvi a Madrid el 20-D

Amb l'aixeta del finançament del tot en mans del govern de l'Estat, que recapta la majo­ria d'impos­tos i és l'únic que té accés als mer­cats de deute, a l'exe­cu­tiu català li queda poc més que el dret a la indig­nació davant les noves con­di­ci­ons de caire polític que se li han impo­sat per rebre els diners neces­sa­ris per pagar ser­veis bàsics com ara les farmàcies o els con­certs soci­als, i que supo­sen de facto la plena inter­venció de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat. “És una agressió d'Estat con­tra la població sen­cera”, sen­ten­ci­ava ahir Artur Mas, en una com­pa­rei­xença expressa després del con­sell exe­cu­tiu per res­pon­dre a les mesu­res anun­ci­a­des diven­dres després del Con­sell de Minis­tres. “Si el FLA arriba com ha d'arri­bar, paguem; si no arriba, no podem pagar”, adme­tia el pre­si­dent en fun­ci­ons, que no va poder ofe­rir alter­na­ti­ves, més enllà d'estu­diar la via jurídica i espe­rar un canvi de govern a Madrid que afa­vo­reixi un diàleg ara impos­si­ble.

Mas, que també es quei­xava que se l'ha exclòs de les reu­ni­ons de coor­di­nació con­tra el ter­ro­risme giha­dista, va ser con­tun­dent en denun­ciar les raons pura­ment “polítiques” de l'endu­ri­ment sin­gu­lar del FLA, ja que s'impo­sen “con­di­ci­ons humi­li­ants” que “liqui­den” l'auto­no­mia i tenen afec­tació sobre tots els cata­lans, siguin o no inde­pen­den­tis­tes, un fet que con­si­dera “d'extrema gra­ve­tat” i que creu que “hau­ria de pre­o­cu­par seri­o­sa­ment” a la UE. I és que, tal com emfa­sit­za­ven ahir des de Junts pel Sí, que dema­nava el suport de la resta de for­ces del Par­la­ment per garan­tir la pres­tació dels ser­veis bàsics, les con­di­ci­ons de l'Estat no només afec­ten el FLA, des­ti­nat a pagar proveïdors i fac­tu­res urgents, sinó també les bes­tre­tes del sis­tema de finançament, que supo­sen el gran gruix d'ingres­sos de l'admi­nis­tració cata­lana, uns 19.000 mili­ons l'any, els quals també es fis­ca­lit­za­ran. I entre les des­pe­ses que l'Estat ha fixat com a pri­o­ritàries no hi ha, per exem­ple, les que el govern des­tina a l'agri­cul­tura, els mit­jans de comu­ni­cació o la cul­tura.

El minis­teri ho ha jus­ti­fi­cat per les decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons cata­la­nes sobre l'incom­pli­ment de les lleis espa­nyo­les, la rebaixa de qua­li­fi­cació del deute de la Gene­ra­li­tat i l'aflo­ra­ment de 1.300 mili­ons de des­pesa supo­sa­da­ment no com­pu­tada, una raó que va ener­var espe­ci­al­ment Mas. I és que ell mateix recor­dava que aquesta des­pesa es va dedi­car tota a pagar auto­vies i cen­tres peni­ten­ci­a­ris ini­ci­ats pel tri­par­tit amb mètodes de finançament dife­rit, i ja es van noti­fi­car al govern esta­tal el 2009 i el 2013. “Quan Europa s'hi ha posat no se'ls ha ocor­re­gut res més que dir que s'havia ama­gat, i això és una men­tida fla­grant”, lamen­tava.

De fet, en aquest punt va pas­sar al con­tra­a­tac, i va recor­dar al minis­tre Mon­toro que “està jugant amb foc, i es cre­marà”, perquè és l'Estat qui patirà si la UE obliga a com­pu­tar com a deute finançaments dife­rits con­trets fora dels pres­su­pos­tos ofi­ci­als, amb què s'han gas­tat milers de mili­ons a Espa­nya en quilòmetres de vies d'alta velo­ci­tat, en el “fiasco infi­nit” de les auto­pis­tes radi­als de Madrid o el mateix pro­jecte Cas­tor de dipòsit de gas. “El dia que la UE s'hi fixi, com ho defen­sarà, Mon­toro?”, es pre­gun­tava Mas, que vati­cina que a l'Estat se li “agu­dit­za­ran” els pro­ble­mes.

Mesu­res a empren­dre

Menys con­tun­dent va poder ser el pre­si­dent a l'hora d'anun­ciar mesu­res per res­pon­dre, des de la “sere­ni­tat” però també la “fer­mesa”, a la fis­ca­lit­zació esta­tal, que “poc o molt” veu com una “apli­cació enco­berta” de l'arti­cle 155 de la Cons­ti­tució. “Pre­te­nen inter­ve­nir la Gene­ra­li­tat sense donar la cara”, denun­ci­ava, fet que vul­ne­ra­ria l'auto­no­mia finan­cera blin­dada a l'Esta­tut, la mateixa Cons­ti­tució i la llei orgànica de finançament de les comu­ni­tats autònomes (Lofca). D'aquí que el govern hagi orde­nat als ser­veis jurídics que ana­lit­zin “totes les vies de recur­sos pos­si­bles, a totes les instàncies” per opo­sar-se a l'ordre minis­te­rial. I aques­tes poden pas­sar per anar al TC, però també per un con­tenciós admi­nis­tra­tiu que arribi al Tri­bu­nal Suprem, o fins i tot recórrer a la justícia euro­pea.

Una altra cosa serà la res­posta política. Vist que amb l'actual govern espa­nyol “el diàleg no és pos­si­ble”, segons Mas, l'espe­rança és un canvi arran del 20-D, davant del qual la Gene­ra­li­tat “subrat­lla­ria” el punt de la decla­ració de rup­tura del Par­la­ment que ofe­reix diàleg a Madrid. Això sí, en paral·lel el pre­si­dent con­fia també, i així hi posarà l'accent en els seus mis­sat­ges ara, que les acci­ons de l'Estat aca­bin de convèncer més gent que la inde­pendència és l'única sor­tida, per tal de fer “més irre­ver­si­ble” el procés. “La prin­ci­pal res­posta a l'agressió és que la base social inde­pen­den­tista con­tinuï crei­xent, i d'aquí a uns mesos passi del 50%”, con­cloïa.

Una altra opció seria acce­le­rar la hisenda pròpia, per a la qual el govern ja té tots els estu­dis a punt, però Mas adme­tia que mai es podrà desen­vo­lu­par del tot sota la lega­li­tat espa­nyola. Entre altres coses, perquè “no hi ha volun­tat” de crear pro­ble­mes de segu­re­tat jurídica a la ciu­ta­da­nia ni a les empre­ses.

Montoro està jugant amb foc i es cremarà si segueix per aquesta via; és sobretot l'Estat qui té problemes amb el finançament diferit
Cada cop hi ha més gent que se'n convenç: o seguim el procés o serem engolits per la maquinària de l'Estat
Se'ns està castigant per defensar idees polítiques pacífiques, democràtiques i respectuoses amb els drets humans
Catalunya ara és assenyalada amb el dit acusador, apartada de la resta d'autonomies i castigada de manera especial
Si hi ha problemes per pagar a final de mes és perquè el govern espanyol no activa els mecanismes necessaris a temps
Quan patim per pagar les farmàcies pateix tothom: els que han votat independència i els que no

Protestes dels funcionaris

Més d'un centenar de delegats sindicals de la funció pública de la UGT, CCOO, IAC i la Ustec es van concentrar ahir al migdia a la plaça de Sant Jaume, mentre compareixia Mas, per reclamar resposta a les millores laborals dels funcionaris que van reclamar fa dues setmanes. Entre les reivindicacions destaca el retorn íntegre, entre el 2015 i el 2016, de la paga extra que es va retirar el 2012, i la fixació d'un calendari per retornar també les del 2013 i el 2014, ja que tots els funcionaris de les altres administracions a Catalunya ja les han cobrat, i també els de la majoria de les altres comunitats. A més, entre altres mesures, reclamen el restabliment de dies d'assumptes propis per al personal amb més antiguitat.

Els manifestants van poder forçar una trobada amb el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, a qui van reclamar que el govern es torni a asseure a parlar. Prèviament, el moviment s'havia tancat tota la nit en set centres de treball de la Generalitat per queixar-se del bloqueig de les negociacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia