“Algunes famílies s'han apoderat de l'Estat”

L'octu­bre del 2015, poques set­ma­nes abans de les dar­re­res elec­ci­ons gene­rals, Pere Macias va anun­ciar que dei­xava l'acti­vi­tat política. Ens tro­bem al Col·legi d'Engi­nyers de Camins, Canals i Ports de Cata­lu­nya. Fa de pro­fes­sor i d'engi­nyer. “Entre els encàrrecs que tinc ara, n'hi ha un que és una mica més noti­ci­a­ble, que és la coor­di­nació de la unió del tram­via de Bar­ce­lona”, recorda.

El 2004, poc després que CiU perdés el govern de la Gene­ra­li­tat, va anar de por­ta­veu al Senat. Va ser quan es van apro­var els nous esta­tuts i ell va for­mar part de la comissió que va deba­tre la norma cata­lana.

D'aque­lla etapa con­serva un docu­ment manus­crit de Rubal­caba on hi figura el traspàs de l'aero­port de Girona. “Es va fer un acord entre Rubal­caba i Fran­cesc Homs, que era el nego­ci­a­dor de CiU, on deia que els aero­ports de Girona, Lleida, Tar­ra­gona i Reus es tras­pas­sa­rien, i que amb el de Bar­ce­lona es faria un con­sorci.” Homs li va donar el paper manus­crit i li va dir que hi havia el com­promís del PSOE d'apro­var-ho al Senat, “però els soci­a­lis­tes ja s'havien fet enrere i no ho van com­plir”.

El 2008 es pre­senta de número 2 a la can­di­da­tura de CiU a Madrid, amb Duran i Lleida com a cap de llista. Recorda que van tenir un paper clau en la legis­la­tura. El famós maig del 2010. “Espa­nya –explica– és a punt de ser res­ca­tada i es van poder tirar enda­vant les mesu­res per evi­tar-ho gràcies a la nos­tra abs­tenció.”

Ara que el PP defensa la gran coa­lició i parla de res­pon­sa­bi­li­tat i patri­o­tisme, Macias retreu als popu­lars que en aquell moment “pre­fe­rien que Espa­nya i els espa­nyols patis­sin molt a canvi de der­ro­tar Zapa­tero”.

El 2011­Ra­joy acon­se­gueix majo­ria abso­luta. “No va voler escol­tar mai, no va voler dia­lo­gar mai.” Macias recorda, entre d'altres, l'ano­me­nada llei mor­dassa. “La legis­la­tura va ser abso­lu­ta­ment nefasta des de tots els punts de vista i va demos­trar que les con­vic­ci­ons democràtiques del PP són molt febles.”

A la part final de la legis­la­tura hi ha el tren­ca­ment de CiU. Per a ell i el grup no va ser un moment agra­da­ble, però deixa clar: “A Unió li va sem­blar que no podia seguir amb el procés, i per a nosal­tres aquest era un tema fona­men­tal.”

Par­lant del procés sobi­ra­nista, creu que algun dia els lli­bres d'història reflec­ti­ran“l'error bru­tal del PP d'uti­lit­zar Cata­lu­nya i l'Esta­tut per anar con­tra Zapa­tero, cosa que pos­si­ble­ment aca­barà pro­vo­cant la inde­pendència de Cata­lu­nya”. No entén que Rajoy no hagi vol­gut reconèixer mai aquest error, “cosa que sí que han fet en con­versa de pas­sadís el 99% de mem­bres del seu par­tit”.

Li pre­gunto per les noves elec­ci­ons gene­rals. “Ja hi ha gent seri­osa que parla de ter­ce­res elec­ci­ons, això demos­tra la crisi pro­funda de la política espa­nyola, i jo, de moment, no li veig el final.” I afe­geix: “No em va sor­pren­dre que hi hagues­sin noves elec­ci­ons, perquè els conec.”

“El pro­blema d'Espa­nya –diu– és que no hi ha hagut cap revo­lució que hagi tri­om­fat i con­ti­nua l'antic règim de pri­vi­le­gis d'unes deter­mi­na­des oli­gar­quies; hi ha molt poca gent, molt poques famílies que s'han apo­de­rat de l'Estat, i això costa molt de tren­car.”

Con­si­dera que, tot i tenir èxits impor­tants, la tran­sició no va eli­mi­nar “aquesta mena de cui­rassa que és molt agres­siva con­tra les ànsies de Cata­lu­nya de ser ella mateixa i que alhora no deixa desen­vo­lu­par les coses amb nor­ma­li­tat a l'Estat, i els que més ho patei­xen són els ciu­ta­dans espa­nyols”.