Política

Escòcia torna a posar sobre la taula la carta sobiranista

Sturgeon admet que la convocatòria d'un segon referèndum d'independència és “altament probable” després del triomf del ‘Remain'

Ho justifica perquè “han canviat les circumstàncies”

La pri­mera minis­tra esco­cesa, Nicola Stur­geon, va tor­nar a posar sobre la taula ahir la pos­si­bi­li­tat de con­vo­car un segon referèndum d'inde­pendència després que, a diferència d'Angla­terra i Gal·les, els esco­ce­sos votes­sin mas­si­va­ment dijous a favor de la per­manència dins la Unió Euro­pea (UE) amb un 62% dels vots.

“Tal com estan les coses, Escòcia corre el perill d'haver de sor­tir de la UE con­tra la seva volun­tat i això ho con­si­dero democràtica­ment inac­cep­ta­ble”, va dir Stur­geon en una roda de premsa a Edim­burg. “Crec que un referèndum d'inde­pendència és ara alta­ment pro­ba­ble”, hi va afe­gir. Els esco­ce­sos van rebut­jar la inde­pendència per 55% dels vots a 45% en el referèndum de setem­bre del 2014 però, des d'aquells der­rota, el Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) no ha parat de créixer i de gua­nyar influència, tant a Edim­burg com al Par­la­ment de West­mins­ter. La per­manència dins la UE va ser, pre­ci­sa­ment, un dels argu­ments claus durant la cam­pa­nya d'aque­lla con­sulta ja que el bàndol uni­o­nista va insis­tir en el risc que una Escòcia inde­pen­dent no podria seguir for­mant part del club comu­ni­tari. En aquest sen­tit, Stur­geon va recor­dar que “han can­viat les cir­cumstàncies” que van moti­var alguns dels vots con­tra­ris a la inde­pendència, en referència als que lla­vors van votar no per por de veure's expul­sats de la UE. “Faré tots els pas­sos que cal­gui i explo­raré totes les opci­ons perquè sigui efec­tiu el que Escòcia va votar [dijous], en altres parau­les, per asse­gu­rar la con­tinuïtat del nos­tre lloc a la UE i al mer­cat únic”, va pro­cla­mar la pri­mera minis­tra, que va expli­car també que el seu govern manté con­tac­tes direc­tes amb Brus­sel·les per pre­ser­var els seus interes­sos naci­o­nals.

La líder de l'opo­sició esco­cesa, la con­ser­va­dora Ruth David­son, va repli­car que un segon referèndum d'inde­pendència no aju­da­ria a l'esta­bi­li­tat del país ni ser­vi­ria per defen­sar els interes­sos de la població. Amb tot, Stur­geon va rei­te­rar ahir que Escòcia “ha de tenir l'opció” de con­vo­car la con­sulta men­tre el Regne Unit nego­cia la seva sor­tida de la UE, un ter­mini que podria allar­gar-se uns dos anys.

Abans, però, Stur­geon, que manté una política més cauta que el seu ante­ces­sor, Alex Sal­mond, es voldrà asse­gu­rar que els inde­pen­den­tis­tes dis­po­sen de prou suport per impo­sar-se en un altre referèndum. Per això, s'haurà de fixar en les lliçons de la con­sulta del 2014, quan el tema econòmic –la por de per­dre la lliura ester­lina o de veure dis­minuïda la pensió– va fer decan­tar la balança. Des de lla­vors hi ha hagut can­vis impor­tants, com ara una cai­guda en picat del preu del petroli, uns ingres­sos amb què l'SNP con­fi­ava a finançar el nou estat escocès.

El permís de Lon­dres

També el catedràtic de la Uni­ver­si­tat d'Aber­deen Mic­hael Kea­ting creu que els diri­gents inde­pen­den­tis­tes esco­ce­sos “no orga­nit­za­ran cap referèndum men­tre no esti­guin segurs de gua­nyar-lo”.

Caldrà saber igual­ment si el pròxim pri­mer minis­tre britànic que rellevi Came­ron estarà dis­po­sat a accep­tar la demanda d'un segon referèndum, atès el perill que un resul­tat posi­tiu por­ta­ria a la des­in­te­gració del Regne Unit, hi afe­geix Mal­colm Har­vey, pro­fes­sor de ciència política de la mateixa uni­ver­si­tat.

LES FRASES

Correm el perill d'haver de sortir de la UE contra la nostra voluntat; això és democràticament inacceptable
Faré tot el que calgui per assegurar el nostre lloc dins la UE i al mercat únic
Nicola Sturgeon
PRIMERA MINISTRA D'ESCÒCIA

El Sinn Féin exigeix un referèndum a Irlanda del Nord

redacció

El viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, el republicà Martin McGuinness, va demanar ahir un referèndum sobre la reunificació de l'illa, després que l'opció del Remain s'imposés a la província britànica amb el 56% dels vots. “El govern britànic no té a partir d'ara un mandat democràtic per representar els punts de vista del Nord en una futura negociació amb la Unió Europea i crec que hi ha un imperatiu democràtic” per a un referèndum, va declarar McGuinness a la televisió irlandesa, RTE. “Les conseqüències per a tots nosaltres a l'illa d'Irlanda són massives. Això pot tenir efectes molt importants en la nostra economia [nord-irlandesa]”, hi va afegir McGuinness.

La crida del Sinn Féin, el principal partit republicà d'Irlanda del Nord, va ser rebutjada pel primer ministre de la província, Arlene Foster, del Partit Unionista Democràtic, i també pel primer ministre de la República d'Irlanda, Enda Kenny, que va dir que hi havia qüestions molt més importants per abordar que el referèndum.

Kenny va convocar una reunió d'urgència del seu gabinet immediatament després que es conegués la victòria del Brexit i va fer públic un pla amb mesures que prendrà sobre comerç, inversions, relacions amb el Regne Unit i Irlanda del Nord.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia