Coses extraordinàries

“Camí del Born Cen­tre Cul­tu­ral. Gent ordinària fent coses extra­or­dinàries.” Con­vençut que seria una gran nit, a quarts de set Gabriel Rufián tui­te­java per últim cop un dels leit­mo­tivs dels seus mítings des del tren que el duia al quar­ter de cam­pa­nya d'ERC. Quar­ter en sen­tit lite­ral, perquè la cúpula es va atrin­xe­rar en una petita tenda enta­fo­rada en un late­ral per seguir la nit elec­to­ral, amb el coman­dant Jun­que­ras al cap­da­vant i el sots­ti­nent Lluís Sal­vadó, portàtil en mà, ana­lit­zant dades a la sala de màqui­nes. Quan les enques­tes a peu d'urna els augu­ra­ven un aug­ment nota­ble, les cares eren de satis­facció con­tin­guda, però es limi­ta­ven a dir que les “sen­sa­ci­ons” eren bones. A mesura que avançava l'escru­tini, els som­riu­res des­a­pa­rei­xien, però tam­poc ana­ven a més. Les coses més extra­or­dinàries encara han d'arri­bar.