Política

Itàlia aïllarà tota la Llombardia

El govern prohibirà les entrades i sortides a la regió de Milà i a diverses províncies, segons un esborrany de decret

En quarantena un barri d’Haro a causa del contagi massiu en un funeral

Són deu els morts

La ràpida expansió del coro­na­vi­rus a Itàlia, on fins ara s’han regis­trat més de 5.800 infec­tats i més de 230 morts per la malal­tia, ha forçat les auto­ri­tats a pren­dre mesu­res dràsti­ques. El govern tenia pre­vist apro­var ahir al ves­pre un decret per pro­hi­bir les entra­des i sor­ti­des a la regió de la Llom­bar­dia –amb capi­tal a Milà– i en una dot­zena de províncies, entre les quals hi ha Venècia, Mòdena, Parma i Pàdua, segons infor­mava ahir el Cor­ri­ere della Sera. Les úniques excep­ci­ons al vet serien motius “greus i ina­jor­na­bles”, labo­rals o fami­li­ars, i es pre­ve­uen mul­tes en cas d’infracció.

Segons l’esbor­rany del decret, les noves res­tric­ci­ons es man­tin­dran en vigor almenys fins al 3 d’abril. Es cre­a­ria una “zona de segu­re­tat” on es tan­ca­rien tots els cen­tres edu­ca­tius i locals cul­tu­rals i espor­tius, inclo­sos gim­na­sos i pis­ci­nes. Bars, res­tau­rants i boti­gues es man­tin­drien oberts, però res­pec­tant la distància d’un metre res­pecte als cli­ents. També es pre­veu una mobi­li­tat res­trin­gida dins de les “zones de segu­re­tat”. En l’esbor­rany del decret també es reco­mana que les per­so­nes amb símpto­mes d’infecció res­pi­ratòria i febre més alta de 37,5°C es que­din a casa, limi­tin al màxim les rela­ci­ons amb altres per­so­nes i con­tac­tin amb el seu metge de capçalera.

A més, es limi­ta­ran visi­tes a hos­pi­tals i residències d’avis, se sus­pen­dran cerimònies civils i reli­gi­o­ses –inclo­sos fune­rals– i s’haurà de pro­cu­rar tre­ba­llar des de casa. S’espera que es decre­tin també pro­hi­bi­ci­ons a la resta d’Itàlia.

Men­tres­tant, a l’Estat espa­nyol, el con­tagi múlti­ple d’una sei­xan­tena de per­so­nes que fa dues set­ma­nes van assis­tir a un fune­ral a Vitòria (País Basc) va obli­gar ahir a posar en qua­ran­tena “illes sen­ce­res” de cases a la loca­li­tat d’Haro (la Rioja). Aquesta regió s’ha con­ver­tit en el prin­ci­pal focus de pro­pa­gació del coro­na­vi­rus cone­gut fins ara a l’Estat, on el nom­bre de morts s’eleva ja a deu. Al balanç de vícti­mes mor­tals, s’hi van afe­gir ahir dos homes, de 90 i 91 anys, a Vitòria i Madrid. Tots dos pre­sen­ta­ven pato­lo­gies prèvies.

En la com­pa­rei­xença d’ahir per infor­mar de les últi­mes dades del comitè de segui­ment de l’epidèmia, el direc­tor del Cen­tre de Coor­di­nació d’Aler­tes i Emergències Sanitàries, Fer­nando Simón, va expli­car que, dels afec­tats per aquest con­tagi, 38 són resi­dents a la Rioja, i 25 més a la província d’Àlaba. Simón va dir que el nom­bre de casos regis­trats fins ara a la Rioja suposa una incidència més gran de la que cor­res­pon­dria a aquesta regió amb relació a la seva població. Arran del con­tagi, s’ha orde­nat un reforçament del con­trol de l’aïlla­ment domi­ci­li­ari a càrrec de la poli­cia local i la Guàrdia Civil.

Edi­fici ensor­rat a la Xina

A escala glo­bal, diven­dres el nom­bre de casos detec­tats a tot el món va superar la bar­rera dels 100.000 i les auto­ri­tats sanitàries dels països afec­tats van infor­mar de 3.735 nous casos apa­re­guts ahir: 102 a la Xina, ori­gen de l’epidèmia, i 3.633 a la resta del món. Des del desem­bre, data d’apa­rició de la malal­tia, el nom­bre de morts pel virus s’eleva als 3.486. Als Estats Units, on ahir es van regis­trar les dues pri­me­res morts a la costa est i on l’estat de Nova York va decla­rar l’emergència, un total de 21 per­so­nes han donat posi­tiu en les pro­ves de coro­na­vi­rus prac­ti­ca­des al vai­xell de cre­uer Grand Prin­cess, amb més de 2.000 pas­sat­gers a bord, i situat des de dime­cres davant de San Fran­cisco, segons va expli­car el vice­pre­si­dent, Mike Pence. A la Xina, dese­nes de per­so­nes van que­dar sepul­ta­des ahir sota la runa d’un edi­fici que es va esfon­drar a l’est del país. L’immo­ble ser­via, pre­ci­sa­ment, de cen­tre de qua­ran­tena.

“Per què n’hem de dir ‘pandèmia’?”

Redacció

Tot i l’expansió planetària del Covid-19, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es resisteix a admetre que estem davant d’una pandèmia, una epidèmia de proporcions globals, segons observava ahir l’agència Associated Press (AP). Per les autoritats sanitàries internacionals, la normalització del mot pandèmia podria incrementar encara més el nivell d’ansietat i, fins i tot, podria portar a pensar que ja no hi ha res a fer per frenar l’avenç del patogen. “Llevat que estiguem convençuts que això és incontrolable, per què n’hauríem de dir pandèmia?”, es va preguntar aquesta setmana el cap de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Aquesta posició, però, sembla que no convenç tots els membres de la comunitat científica. “Em sembla que és bastant clar que estem en una situació de pandèmia i no sé per què l’OMS s’hi resisteix”, es queixava Michael Osterholm, director del centre d’investigació i de polítiques sobre malalties infeccioses de la Universitat de Minnesota. Devi Sridhar, professora de salut pública global a la Universitat d’Edimburg i també citada per AP, opina que la declaració de pandèmia fa temps que s’hauria hagut de produir. “Aquest brot encaixa en totes les definicions de pandèmia que teníem abans del coronavirus”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia