Política

Ni retallades ni eleccions

Torra demana un front comú amb Iceta i Albiach per reclamar a Madrid recursos pendents i deutes històrics per valor de 9.000 milions

El president descarta anar a les urnes fins que no s’hagi “encarrilat” la sortida de la crisi

Elec­ci­ons, quan s’hagi “encar­ri­lat” la sor­tida de la crisi del coro­na­vi­rus. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va des­car­tar ahir con­vo­car els cata­lans a les urnes perquè es vol con­cen­trar a res­pon­dre a la pro­blemàtica sanitària, social i econòmica deri­vada de la pandèmia, i això implica en aquests moments recla­mar els recur­sos pen­dents i el deute històric de l’Estat amb Cata­lu­nya, que cal­cula en 9.000 mili­ons d’euros. En el marc de la sessió de con­trol al govern, el pre­si­dent va dema­nar tant al pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, com a la pre­si­denta de Cata­lu­nya en Comú-Podem, Jéssica Albi­ach, que facin amb ell causa comuna a Madrid perquè el Prin­ci­pat rebi el que li per­toca. “Això és a les seves mans solu­ci­o­nar-ho, vostès que tenen unes res­pon­sa­bi­li­tats molt impor­tants ara que gover­nen a l’Estat espa­nyol. Ara va de recur­sos”, va insis­tir. “Tots els recur­sos, els que se’ns deuen i aquells als quals tenim dret”, va afe­gir-hi.

Torra va des­glos­sar la mili­o­nada entre els diners d’ajuda a la dependència (3.400) i els pen­dents de la dis­po­sició addi­ci­o­nal 3a de l’Esta­tut (3.700), sumats als 2.200 que cal­cula que es podrien dedi­car a polítiques soci­als si es fle­xi­bi­litzés el dèficit almenys fins a un 1%, en lloc de l’anun­ciat 0,2%. També va esmen­tar la “infra­va­lo­ració” del cos dels Mos­sos d’Esqua­dra i va recla­mar que es per­meti als ajun­ta­ments ges­ti­o­nar els seus superàvits. “Estan cal­cu­lats en 2.700 mili­ons, aquests superàvits i roma­nents, que estan en un banc. Però a qui se li acu­deix? Com pot ser que encara no ens hagin alli­be­rat aquests recur­sos per poder-los uti­lit­zar”, es dolia.

“Aquest govern no farà ni una reta­llada, i encara menys en polítiques soci­als”, va dir Torra per tran­quil·lit­zar Albi­ach, pre­o­cu­pada per si la Gene­ra­li­tat quei­xa­la­ria la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia després que l’exe­cu­tiu espa­nyol hagi apro­vat l’ingrés mínim vital. Torra va cele­brar la mesura, però va lamen­tar que arribés “tardíssim”, dos mesos i mig després que la Gene­ra­li­tat la reclamés. “I encara fal­ten quinze dies per veure com s’aplica. Nosal­tres dema­nem poder ges­ti­o­nar aquest import”, va rei­vin­di­car.

La cap de files dels comuns es va com­pro­me­tre a tre­ba­llar perquè efec­ti­va­ment l’ingrés mínim vital es ges­ti­oni des de Cata­lu­nya, però va asse­gu­rar que la de la renda garan­tida “és molt millo­ra­ble” i va recla­mar que passi de 664 a 772 euros al mes i que es revisi el per­cen­tatge de sol·lici­tuds dene­ga­des.

El pre­si­dent va rei­te­rar que Cata­lu­nya genera els recur­sos sufi­ci­ents per sor­tir de la crisi, però que es veu abo­cada a dema­nar a l’Estat 5.000 mili­ons d’euros comu­ni­ta­ris perquè no té inter­lo­cució directa amb la Unió Euro­pea, uns fons que, tan­ma­teix, arri­ba­ran l’any vinent. “Jo vull solu­ci­ons ara; ens les dema­nen ara. No podem espe­rar els fons euro­peus del 2021”, va quei­xar-se a Iceta.

Pràcti­ca­ment totes les inter­ven­ci­ons del pre­si­dent, també en la rèplica a la diri­gent de Ciu­ta­dans, Lorena Roldán, van fer èmfasi en la neces­si­tat d’obte­nir els recur­sos i a lamen­tar la falta de sobi­ra­nia per poder abor­dar la res­posta a la crisi: “Quina és la millor opció? Tenir tota la sobi­ra­nia i tots els recur­sos. És el cas de l’Estat espa­nyol; no és el nos­tre, malau­ra­da­ment. Quina és la segona millor opció? No tenir una sobi­ra­nia però tenir els recur­sos, cas del País Basc, tam­poc és el nos­tre. On som nosal­tres? En la pit­jor situ­ació. Tenim la sobi­ra­nia que tenim i no tenim els recur­sos. Ens veiem obli­gats per­ma­nent­ment a dema­nar el que ens per­toca.”

Pla A, que Nis­san no tan­qui

L’única qüestió que es va apar­tar de la pandèmia va ser el tan­ca­ment de les plan­tes de Nis­san a Cata­lu­nya, que l’exe­cu­tiu no dona per defi­ni­tiu. Inter­pel·lat pel dipu­tat de la CUP Vidal Ara­gonès, que li pre­gun­tava si la Gene­ra­li­tat, com a pla B, pensa estu­diar la naci­o­na­lit­zació dels cen­tres de tre­ball que ces­sin l’acti­vi­tat, Torra va afir­mar que “el govern té un pla A: man­te­nir els llocs de tre­ball i que l’empresa con­tinuï a Bar­ce­lona”. El pre­si­dent va res­sal­tar la “uni­tat d’acció” que estan demos­trant totes les admi­nis­tra­ci­ons impli­ca­des per arri­bar a un acord i va insis­tir que la qüestió “no és un pro­blema català ni espa­nyol, sinó euro­peu”.

Tan­ma­teix, en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, el cap de govern va qua­li­fi­car d’“abso­lu­ta­ment insu­fi­ci­ent” el pla per al sec­tor de l’auto­moció anun­ciat pel govern espa­nyol, ja que “la minis­tra Reyes Maroto parla de 1.500 mili­ons d’euros, però això és el que neces­si­ta­ria Cata­lu­nya”.

LA FRASE

No vull eleccions perquè vull prendre decisions. Hem de donar respostes a la ciutadania angoixada
Quim Torra
President de la Generalitat

Els retrets entre JxCat i ERC per l’estat d’alarma es traslladen al Parlament

Amb un to menys tosc i més de floret que al Congrés, Junts per Catalunya i ERC també se les van heure al ple del Parlament, malgrat les apel·lacions mútues a rebaixar la crispació. El president del grup republicà, Sergi Sabrià, va instar el president a “no instal·lar-nos en la queixa o el no a tot”. Per defensar l’abstenció d’ERC d’ahir al nou allargament de l’estat d’alarma proposat per La Moncloa, Sabrià va advocar per “fer que les coses passin i, en general, passen millor treballant i acordant que no pas amb retrets”.

Torra va subratllar que el pacte amb el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias té lloc en una setmana en què l’Organització Mundial Contra la Tortura s’afegeix a Amnistia Internacional per demanar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. “Com podem pensar que estem davant d’un govern progressista a l’Estat espanyol si es mantenen presos polítics a la presó”, va preguntar-se.

Aprofitant que ERC no ha sotmès a votació de la militància la decisió d’allargar l’alarma –ho va aprovar l’executiva per consens–, Torra va imaginar una Catalunya del futur disruptiva, “que no reconstrueixi models caducs” i va apostar per una regeneració democràtica que inclogui els partits: “Probablement tots els partits polítics –li dic així–, tots els partits polítics, han d’apoderar-se i han de fer que el seus militants realment també siguin capaços de poder intervenir amb tota llibertat, per no sentir-se tampoc coaccionats per ningú.” El president ho va salpebrar assegurant que cal posar aquestes reflexions “per sobre de les nostres picabaralles de vol curt i alçar la mirada, alçar l’horitzó, veure el país que volem construir; jo el vull lliure i d’altres potser no”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia