La “nova política” reverdeix

La “nova política” s’ha tenyit de verd a l’Estat francès. Men­tre que, fa tres anys, la irrupció de La República en Marxa d’Emma­nuel Macron reve­lava un anhel de reno­vació, ara són Els Verds que li dis­pu­ten el ter­reny de la nove­tat en un pai­satge polític en crisi. El tri­omf de llis­tes eco­lo­gis­tes en grans ciu­tats en la segona volta de les muni­ci­pals no només reflec­teix una crei­xent consciència de la urgència climàtica, sinó també una demanda de rege­ne­ració, i certa femi­nit­zació, de la política muni­ci­pal.

Aquesta set­mana, han estat inves­tits els nous bat­lles eco­lo­gis­tes de Lió, Mar­se­lla, Bor­deus i Estras­burg. Fins fa sis mesos, la majo­ria de fran­ce­sos des­co­nei­xen el nom d’aquests diri­gents, alguns d’ells sense experiència prèvia en la política repre­sen­ta­tiva. I ara es pre­pa­ren per diri­gir des­ta­ca­des metròpolis.

És el cas del nou alcalde de Lió, Grégory Dou­cet, de 46 anys, que mai abans no havia estat esco­llit en unes elec­ci­ons. La seva falta d’experiència, però, “no repre­senta un obs­ta­cle, sinó més aviat un avan­tatge, ja que la gent vol uns repre­sen­tants que no esti­guin des­con­nec­tats de la soci­e­tat”, defensa a El Punt Avui Ninon Gui­nel, direc­tora de cam­pa­nya d’Els Verds a la ter­cera ciu­tat més poblada.

Dou­cet havia estat direc­tiu de l’ONG Han­di­cap Inter­na­ti­o­nal abans de ser esco­llit al cap­da­vant de l’Ajun­ta­ment lionès. També va tre­ba­llar amb altres orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries a les Fili­pi­nes i el Nepal. Una experiència que li ha apor­tat “una gran sen­si­bi­li­tat huma­nista”, asse­gura Gui­nel sobre un diri­gent que cita com a refe­rent de joven­tut Mahatma Gandhi i que ara es nodreix del filòsof francès Bruno Latour. Segons la cap de gabi­net del fla­mant bat­lle de Lió, apos­ten “per aca­bar amb la ver­ti­ca­li­tat en l’exer­cici del poder”. “Abans, amb Gérard Collomb —el baró soci­a­lista, recon­ver­tit al macro­nisme, que diri­gia la ciu­tat des del 2001— estàvem acos­tu­mats que totes les deci­si­ons es pren­gues­sin al seu des­patx i que ho con­trolés tot”, hi afe­geix.

“Gràcies a la seva experiència com a mili­tants en asso­ci­a­ci­ons, aquests alcal­des eco­lo­gis­tes tenen un conei­xe­ment con­si­de­ra­ble sobre meca­nis­mes de democràcia par­ti­ci­pa­tiva”, explica la sociòloga Vanessa Jérome, inves­ti­ga­dora al Cen­tre Euro­peu de Soci­o­lo­gia i Ciències Polítiques. Segons aquesta experta en l’eco­lo­gisme, “els verds fran­ce­sos sem­pre s’han posi­ci­o­nat a l’esquerra”. A diferència de la trans­ver­sa­li­tat dels Grünen, que bus­quen seduir el cen­tre-dreta i el cen­tre-esquerra ale­many, les llis­tes gua­nya­do­res en grans ciu­tats, sovint for­ma­des per coa­li­ci­ons amb altres par­tits d’esquer­res i també amb pla­ta­for­mes ciu­ta­da­nes, s’assem­blen més al model de l’esquerra síndria, verda per fora i ver­me­lla per dins.

Nogens­menys, hi ha diferències sig­ni­fi­ca­ti­ves entre aquests alcal­des pro­gres­sis­tes. Per exem­ple, entre l’advo­cat catòlic Pierre Hur­mic, de 65 anys, que va impo­sar-se en la con­ser­va­dora Bor­deus, i l’anti­sis­tema Léonore Mon­cond’huy, de 30 anys, que va avançar per l’esquerra els soci­a­lis­tes a Poi­ti­ers. Mon­cond’huy, que va ser escolta de jove i que, en el seu pro­grama, rei­vin­dica “el dret a les vacan­ces per a tot­hom”, repre­senta un dels per­fils més radi­cals d’aquests nous bat­lles. El 2017, va ava­lar la can­di­da­tura a les pre­si­den­ci­als de l’anti­ca­pi­ta­lista Phi­lippe Pou­tou i asse­gura que s’emmi­ra­lla en Ada Colau. També com­par­teix la seva con­dició d’alcal­dessa jove amb la nova bat­llessa d’Estras­burg, Jeanne Bar­seg­hian, de 39 anys i amb arrels armènies.

Després dels comi­cis de diu­menge, la mei­tat de les grans ciu­tats a l’Estat francès seran diri­gi­des per dones, encara que només repre­sen­ten el 20% dels càrrecs muni­ci­pals en el con­junt del país.

Sens dubte, la gran reve­lació d’aquests nous ros­tres feme­nins ha estat Michèle Rubi­rola, de 63 anys. En una ajus­tada votació al con­sell muni­ci­pal de Mar­se­lla, aquesta met­gessa eco­lo­gista va ser ele­gida, dis­sabte, per ser al cap­da­vant de la segona ciu­tat del país. Neta d’immi­grants napo­li­tans i cata­lans, Rubi­rola va saber unir en la pla­ta­forma de la Pri­ma­vera Mar­se­llesa els dife­rents cor­rents de l’esquerra: soci­a­lis­tes, comu­nis­tes, insub­mi­sos, movi­ments locals i també la llista ofi­ci­a­lista d’EELV en la segona volta. Una maio­nesa pro­gres­sista que va fruc­ti­fi­car, en part, gràcies al seu carisma i estil cal­mat. I ara ha aca­bat amb 25 anys de govern de la dreta a l’Ajun­ta­ment mar­sellès.