Renegociació a la baixa

Esclata la bata­lla pels fons anti­crisi. En la segona tanda de con­ver­ses sobre el meca­nisme per res­ca­tar l’eco­no­mia de manera con­junta, els líders euro­peus van pas­sar ahir de temp­te­jar el ter­reny al com­bat cos a cos. Una pugna que, ara per ara, estan per­dent els més neces­si­tats per la pandèmia, espa­nyols i ita­li­ans.

Després d’una pri­mera presa de con­tacte diven­dres en què van cons­ta­tar les greus divi­si­ons entre els socis de la Unió Euro­pea, el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, que modera les dis­cus­si­ons dels líders, Char­les Mic­hel, va posar ahir al matí sobre la taula l’enèsima versió rebai­xada del pla de recu­pe­ració per inten­tar convèncer el gru­pet ric de països ano­me­nats fru­gals: Països Bai­xos, Suècia, Àustria i Dina­marca. No va tocar el volum total del paquet (750.000 mili­ons d’euros), però va reta­llar els sub­si­dis en 50.000 mili­ons d’euros en favor dels crèdits, tal com exi­gien els nòrdics. Així, que­da­rien uns 450.000 en sub­si­dis i 300.000 en crèdits. Per seduir els del sud, va aug­men­tar la par­tida de les aju­des que anirà més direc­ta­ment als estats a canvi de fer refor­mes. Per con­tra, les trans­ferències transeu­ro­pees en mans de la Comissió Euro­pea que­da­rien min­va­des.

D’altra banda, va plan­te­jar un con­trol més estricte de l’accés als fons euro­peus donant dret a qual­se­vol país a qüesti­o­nar els plans de reforma d’un govern neces­sa­ris per obte­nir els sub­si­dis euro­peus. Una mena de fre d’emergència en cas que les polítiques d’algun exe­cu­tiu no agra­din als socis.

Això, sumat a l’aug­ment de les com­pen­sa­ci­ons als con­tribuïdors nets de la Unió Euro­pea, reforça l’oferta per atreure el vis­ti­plau dels fru­gals a l’inèdit ins­tru­ment de recu­pe­ració que injec­tarà diners a les eco­no­mies més toca­des per la pandèmia, espe­ci­al­ment l’espa­nyola i la ita­li­ana, amb deute comu­ni­tari a llarg ter­mini.

La nova pro­posta va des­en­ca­de­nar un seguit de nego­ci­a­ci­ons bila­te­rals i con­jun­tes al llarg del dia que van arri­bar a un “punt mort”, segons les parau­les del pri­mer minis­tre italià, Giu­seppe Conte, quan els nòrdics van forçar massa la màquina exi­gint encara més rebai­xes a les sub­ven­ci­ons. “Estem xocant dura­ment amb Holanda i alguns fru­gals”, va lamen­tar ahir el res­pon­sa­ble de la ter­cera eco­no­mia de l’euro, men­tre que el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, es con­ti­nu­ava mos­trant opti­mista amb les nego­ci­a­ci­ons, segons fonts diplomàtiques espa­nyo­les. Conte adme­tia ahir a la tarda que les con­ver­ses s’havien “com­pli­cat més del que estava pre­vist” i que encara que­da­ven “mol­tes qüesti­ons ober­tes”. Ben dife­rent ho veia el can­ce­ller austríac, Sebas­tian Kurz. “Ens estem movent en la bona direcció”, creia.

“No com­par­tei­xen la neces­si­tat del pla”, li va recri­mi­nar Conte, recor­dant que el fons de recu­pe­ració en joc no només és per aju­dar l’Estat espa­nyol, l’italià, el grec o el por­tuguès, sinó que és en interès d’Europa pro­te­gir una eco­no­mia inte­grada i com­pe­ti­tiva.

D’ençà que Brus­sel·les va donar barra lliure als governs euro­peus per res­ca­tar públi­ca­ment els sec­tors més afec­tats pels con­fi­na­ments, països com Holanda o Ale­ma­nya han tret l’arti­lle­ria pesant amb enor­mes desem­bor­sa­ments que els per­me­tien els seus comp­tes sane­jats. D’altres, com Itàlia, l’Estat espa­nyol o fins i tot França, alta­ment endeu­tada, no tenen tant marge de mani­o­bra.

D’aquí ve el fons de recu­pe­ració. Una eina ide­ada per equi­li­brar la recu­pe­ració a la Unió Euro­pea, però que els socis rics no volen que es con­ver­teixi en cari­tat a canvi de res. Per la seva banda, al sud cre­uen que és impres­cin­di­ble perquè la divisió amb el nord no faci sal­tar enlaire el club. Amb aques­tes divi­si­ons encara coent entre els líders, ahir es va repren­dre el diàleg a l’hora de sopar per cons­ta­tar com de lluny esta­ven de l’acord. No es va posar sobre la taula cap altra pro­posta per cons­truir un pont entre els dos bàndols enfron­tats. A l’hora de tan­car aquesta edició, els màxims res­pon­sa­bles de diri­gir el vai­xell euro­peu allar­ga­ven la sobre­taula per deci­dir si valia la pena un esprint final per tro­bar un acord entre avui i demà o dei­xar-ho per a més enda­vant.