Discriminades a la presó
Dolors Bassa visibilitza la discriminació que suporten les dones en l’àmbit penitenciari i recalca que els professionals han de fer molta pedagogia en generar consciència
Normalitzen la condició de víctimes
A la presó, pensa Dolors Bassa, les dones són més castigades que els homes per una raó: verbal. Així, davant del funcionari i d’una desigualtat, “l’home no contestarà, aguantarà fins a arribar a la baralla; a la dona li sortirà contestar”. Les dones representen entre un 6% i un 7% de la població penitenciària. A Catalunya les dones preses són unes 600. Bassa va aportar aquestes dades ahir al vespre durant la taula rodona sobre dones i presons organitzada per Òmnium Gironès, la Coordinadora d’ONG Solidàries i Girona Vota a la plaça del Vi de Girona i on va recordar que “són moltes les situacions d’injustícia que viuen les dones a la presó”, unes institucions “pensades i fetes per homes”. Pilar Vivet, membre de Justícia i Pau de Girona i moderadora de la taula, va recordar que l’empresonament dels presos polítics ha fet conscienciar la societat de la realitat de les presons, i quant a les dones és una realitat silenciada pel masclisme. Durant la conversa a tres es va qüestionar el model de presó i es va posar en relleu la discriminació que suporten les dones en l’àmbit penitenciari.
L’advocada Mònica Tarradellas va exposar les desigualtats que viu la població presa femenina: “La reinserció la tenen molt més difícil; hi ha menys oferta de cursos i de formació i molts són de manualitats i de brodats.” Per Tarradellas, que va començar el seu periple laboral a la presó amb 23 anys, ha trobat millores a les instal·lacions, “però respecte a les dones no he vist gran millores”. Dolors Bassa va recalcar la doble victimització que tenen les dones a la presó: “Primer la motxilla que porten; les mares pateixen pels fills i, les més grans, per la família; als homes no els hi sentia dir”. Per Dolors Bassa, són els professionals els que “tornen a victimitzar la reclusa ” i, a l’hora d’obtenir un permís, “avaluen si és bona mare; en un home, no”. “Així, la dona presa, la feina de cura de la família que teòricament li pertoca, no la pot fer i, a més, els programes de tractament ho tenen en compte”, va argumentar Dolors Bassa. En unes institucions on costa molt canviar l’organització interna, va exposar reivindicacions aconseguides al Puig de les Basses, com ara tenir les mateixes hores de natació a la piscina que els homes. “La igualtat la tens molt clara, però has de fer molta pedagogia”. Bassa, activista sindical i vinculada a la UGT des del 2000, ha fet aquesta pedagogia amb les recluses del Puig de les Basses: “Però costa molt, per la motxilla que porten, i moltes són víctimes i ho han normalitzat; la majoria de dones tenen molt poca formació i hi ha moltes analfabetes a la presó.” Bassa va citar diversos cops Núria Cadenas i la seva reflexió sobre l’experiència penitenciària i com sobreviure-hi: “No vull que la presó m’entri a dins”. I en aquesta recerca d’alternatives per “continuar ferma”, va explicar Bassa, hi havia els cursos de formació, molts encara, pensats en perspectiva masclista. “Entrar a la presó és un sotrac” va reblar.
I l’indult
A la pregunta del públic en relació amb l’indult, va ser clara: “A la presó no s’hi està bé: estàs allunyat del teu entorn i hi ha normes molt dures i generalment obsoletes. I en una presó no hi fas res: sona la sirena al matí, esmorzes i no has de fer res en tot el dia. Per mi, qualsevol mesura que sigui sortir de la presó, jo l’accepto.”