Política

El disruptor en cap

El president busca l’aval al seu model agressiu, populista, aïllacionista i fanfarró

Donald Trump (Nova York, 1946) viu en el pas­sat. Estar a la Casa Blanca, haver gua­nyat con­tra tot pronòstic les elec­ci­ons de fa qua­tre anys, no li ha ser­vit de res més enllà de con­ti­nuar actu­ant com si encara fos 2016 i no 2020, com si volgués viure per­ma­nent­ment en el que pro­ba­ble­ment va ser el millor any de la seva vida. No ha can­viat res d’aque­lla figura dis­rup­tiva, immersa en el caos, far­cida de ràbia i ino­cu­la­dora de por. El pas del temps només ha mag­ni­fi­cat que el com­bus­ti­ble que el mou és la ira i l’odi, far­cit de qual­se­vol estratègia per al bene­fici per­so­nal.

El seu man­dat ha estat una imatge cal­cada de la seva per­so­na­li­tat i avui busca que els nord-ame­ri­cans ava­lin que la seva manera de ser, el seu model agres­siu, popu­lista, aïlla­ci­o­nista i fan­farró, és la imatge que els Estats Units han de pro­pa­gar pel món.

El pas del temps l’ha radi­ca­lit­zat, fins al punt de trans­for­mar no només la manera de fer política sinó també el fons del sis­tema polític nord-ame­ricà. Ha pro­vo­cat un viratge con­ser­va­dor als tri­bu­nals, ha des­ar­ti­cu­lat el pobre sis­tema migra­tori, ha ampliat la per­se­cució als estranys, als forans, als estran­gers. Ha insu­flat aire a un racisme que va començar amb insults als mexi­cans i vets als musul­mans, ani­mant el neo­fei­xisme i el supre­ma­cisme blanc. Ha insul­tat a tort i a dret, ha inten­tat des­man­te­llar les poques garan­ties de benes­tar social dels EUA. Els qui pre­ve­ien que l’entrada al Des­patx Oval el mode­ra­ria, que calia donar-li temps per veure com el pes del càrrec li faria efecte, han fra­cas­sat estre­pi­to­sa­ment.

La prova més fefa­ent de com s’ha mag­ni­fi­cat tot és l’evo­lució del dis­curs ple de men­ti­des que surt de la boca del pre­si­dent. El New York Times, després d’ana­lit­zar un dels seus últims mítings de cam­pa­nya, detec­tava que el 75% del que deia era fals o mit­ges veri­tats. El Was­hing­ton Post, a finals d’agost, es va can­sar de comp­tar les men­ti­des i dei­xava el recompte en més de 22.000.

La seva pre­sidència ha estat un espec­ta­cle de dimen­si­ons des­pro­por­ci­o­na­des, esgo­ta­dora. A prin­ci­pis d’any es con­ver­tia en el ter­cer pre­si­dent a pas­sar per un impe­ach­ment, un judici polític al Congrés de què es va sal­var gràcies a la lle­ial­tat d’un Par­tit Repu­blicà que ha modi­fi­cat com ha vol­gut i que, en comp­tes de con­ser­va­dor, ara és clara­ment i sim­ple­ment trum­pista. Les cor­rup­te­les i abu­sos de poder han estat cons­tants en el seu entorn més pro­per, i els escàndols i cri­sis són incal­cu­la­bles.

El seu cer­cle de con­fiança, fruit del seu tarannà i dèries diver­ses, cada vegada ha estat més reduït i més fer­vent a la causa, radi­ca­lit­zat. Més enllà de la família i un gra­pat d’asses­sors con­ver­tits al trum­pisme, els ene­mics s’han mul­ti­pli­cat. Els dub­tes i crítiques a la seva capa­ci­tat men­tal, l’ade­quació al càrrec, la seva irre­verència i agres­si­vi­tat, la inex­periència, el com­por­ta­ment erràtic i la impul­si­vi­tat han estat cons­tants.

No haver can­viat gens li dona l’opció de ven­dre’s com la mateixa per­sona que va cau­sar dis­rupció fa qua­tre anys, la que volia arri­bar a Was­hing­ton per asse­car les cla­ve­gue­res del poder de la capi­tal i tor­nar al poble el poder que havia de tenir. La recepta, una bar­reja entre la con­fron­tació, la pro­vo­cació i la tensió al límit de les ins­ti­tu­ci­ons del país, li ha ser­vit per man­te­nir aquesta imatge.

Però ara ell forma part de l’entra­mat de poder. Ja no és el pseu­do­mag­nat immo­bi­li­ari amb aires de gran­desa a la recerca d’un esta­tus de cele­bri­tat tele­vi­siva que bus­cava ser un ter­ratrèmol polític i sac­se­jar els Estats Units. Ara és l’inquilí de la Casa Blanca, i defen­sar una obra pre­si­den­cial que té el compte de Twit­ter com a mitjà de comu­ni­cació ofi­cial i un modus ope­randi basat a espol­sar-se qual­se­vol culpa no és tan fàcil.

Ama­gar les seves limi­ta­ci­ons amb insults i greu­ges a ali­ats, líders estran­gers, asses­sors i fins i tot el coro­na­vi­rus, sem­bla un pla caduc, i la res­posta a tot això ha estat encara més dis­rupció, més caos, més tensió i, d’una manera gens velada, insi­nu­a­ci­ons a la violència i mag­ni­fi­cació del racisme i la con­fron­tació.

El perfil Donald Trump El president dels EUA ja era una figura molt coneguda abans d’arribar a la Casa Blanca. Posseïdor d’un imperi immobiliari, heretat del seu pare i eixamplat per ell, havia participat en molts xous televisius en què ja havia demostrat la seva grapa mediàtica. Casat en terceres noces amb Melania Trump, té tres fills amb la primera esposa, un amb la segona i un altre amb l’actual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia