ERC atrau Podem per treure la inviolabilitat al monarca

A les 18.23 h del 23 de febrer del 2021, 40 anys després del moment exacte del cop d’estat del 23-F de 1981, la història li va fer l’ullet a ERC: li va arri­bar el torn a Caro­lina Telec­hea de defen­sar a la tri­buna del Congrés una ini­ci­a­tiva per reti­rar la invi­o­la­bi­li­tat del rei just el dia en què el relat ofi­cial enal­tia Joan Car­les I com a artífex de la democràcia. En l’afany de dero­gar l’arti­cle 55 bis de la llei orgànica 6/1985 del poder judi­cial –introduïda per la llei orgànica 4/2014, que este­nia l’afo­ra­ment al rei emèrit i altres mem­bres de la família reial–, ERC va obrir un nou esvo­ranc en la coa­lició en ser capaç d’atraure el vot a favor de Podem però no el del PSOE, que hi va votar en con­tra i bas­tirà un dic de con­tenció amb el no del PP, Vox i Cs. Por­ta­veus titu­lars del PSOE, com ara Adri­ana Las­tra i Rafael Siman­cas, es van esbor­rar del par­tit i qui va assu­mir el rol monàrquic va ser la dipu­tada cor­do­vesa Rafa­ela Crespín, que ofe­ria el PSOE com a par­tit “com­pa­ti­ble amb la monar­quia”. “Hau­ran d’expli­car molt i molt les con­tra­dic­ci­ons”, va dir Telec­hea.

Telec­hea va car­re­gar tant con­tra el pre­sumpte repu­bli­ca­nisme de Pedro Sánchez –recor­dant-li el que deia en les primàries del PSOE: que la invi­o­la­bi­li­tat és un “pri­vi­legi” i que ell és “repu­blicà pel PSOE i per tra­dició fami­liar”– com con­tra JxCat, quan cen­su­rava els que es diuen “inde­pen­den­tis­tes o repu­bli­cans i després acu­dei­xen a la recepció del rei, un sai­net en què no tro­ba­ran ERC”. “República lliure de cor­rup­te­les”, va exi­gir tot recor­dant la inves­ti­gació a l’emèrit pels comp­tes a Suïssa i en para­di­sos.

Citant Luis Gómez Llo­rente en el debat cons­ti­tu­ci­o­nal i Alfredo Pérez Rubal­caba en el ple de l’abdi­cació com a auto­ri­tats, la soci­a­lista Crespín els va copiar: “Si democràtica­ment s’esta­bleix la monar­quia en tant que sigui cons­ti­tu­ci­o­nal, ens con­si­de­rem com­pa­ti­bles amb ella.” “Facin Illa pre­si­dent com més aviat millor, que Cata­lu­nya ho neces­sita”, va arri­bar a exi­gir a ERC.

A JxCat, Jaume Alonso-Cue­vi­llas va defen­sar “l’aixe­ca­ment dels pri­vi­le­gis pro­ces­sals com la invi­o­la­bi­li­tat del rei i l’afo­ra­ment civil i penal de la família i la pro­tecció al seu honor.” “Ima­gi­nem que el rei va tenir un paper en el cop del 23-F. Què li pas­sa­ria? Res. I si comet un fra­tri­cidi? I si és comis­si­o­nista? Res. És invi­o­la­ble!”, va adver­tir Jon Iñarritu. Per Podem, Jaume Asens va defen­sar el vot a favor de treure al rei “la patent per delin­quir”: “No cal ser repu­blicà per accep­tar que a la monar­quia li cal un con­trol democràtic perquè té pri­vi­le­gis que són anacrònics i té zones d’impu­ni­tat.” “Que algú esti­gui per sobre de la llei és una herència del des­po­tisme”, va dir Albert Botran (CUP). Si Jaime Mateu (PP) va acu­sar ERC d’“avor­rir”, Edmundo Bal (Cs) els va cul­par de tenir “orígens tota­li­ta­ris i xenòfobs” i José María Sánchez García (Vox) va pre­gun­tar “si hi havia un psi­quia­tra a la sala per trac­tar la fòbia” repu­bli­cana amb el rei.