Cal anar-hi

Cal anar a la mani­fes­tació d'avui. No perquè us ho demani un par­tit o un sin­di­cat o una enti­tat social o qui sigui. També per això s'hi pot anar. Però, sobre­tot, perquè per mica de sen­ti­ment i de consciència de país que es tin­gui s'ha d'enten­dre que en aquest acte la causa de Cata­lu­nya s'hi juga molt. Moltíssim.

És evi­dent que després de tot el procés de dis­cussió de l'Esta­tut caldrà que a Cata­lu­nya hi hagi un rellançament. De l'acció econòmica. De la ini­ci­a­tiva social. De tot allò que reforci la cohesió i la con­vivència. I que doni pres­tigi al país. I que ens reforci l'auto­es­tima.

Ara, amb la crisi econòmica, el males­tar polític, un cert clima de des­con­cert i de can­sa­ment i de decepció, pot sem­blar difícil aquesta reacció. I no serà fàcil. Però és al nos­tre abast. Podem reac­ci­o­nar. Podem cap­gi­rar la situ­ació. Perquè tenim mol­tes coses posi­ti­ves. Tenim molts actius. Només cal esban­dir la boira que s'ha anat acu­mu­lant per a veure que el pai­satge real és fèrtil i esti­mu­lant. Que és ple de pro­me­ses. I que per tant podem con­fiar en el nos­tre futur com a poble.

Però això reque­rirà un gran esforç. Tenaç i con­ti­nuat. Que podem fer. Que és al nos­tre abast. Que ja hem fet altres cops. Però que reque­reix tenir con­fiança, tenir auto­es­tima. Tenir orgull. Creure en nosal­tres matei­xos.

La mani­fes­tació d'avui no es fa per treure'n res de con­cret. Ni pro­vo­carà cap movi­ment d'acos­ta­ment des de fora de Cata­lu­nya. Perquè no es fa per dema­nar coses con­cre­tes. Es fa per dir “som aquí” i “volem ser el que som”, i “no serem moguts”. Es fa per la dig­ni­tat i l'orgull. Es fa per exi­gir –això sí– el dret a ser res­pec­tats en la nos­tra manera de ser. Com diria en Vicens Vives, en el nos­tre pro­jecte. Com diria l'Espriu, en el nos­tre somni.

No és una mani­fes­tació pròpia­ment política. És una mani­fes­tació per a fer-nos res­pec­tar, i per a reforçar la nos­tra moral i la nos­tra deter­mi­nació. És per això que dei­xant de banda dis­crepàncies pun­tu­als o reser­ves con­cre­tes, o –no cal dir– con­ces­si­ons a la como­di­tat cal anar a la mani­fes­tació. D'ella en depèn en bona part l'auto­ri­tat moral de Cata­lu­nya i, per tant, la seva força política i la seva capa­ci­tat d'impul­sar-se en tots els ter­renys. De fer que la boira s'esva­eixi i puguem con­tem­plar i fer tre­ba­llar un pai­satge pro­me­te­dor. Que és el que és Cata­lu­nya: un país pro­me­te­dor, per a tots els qui hi vivim i hi tre­ba­llem, si hi actuem amb afecte, amb cura i com­petència, amb goig de ser cata­lans. Amb un orgull sa. L'orgull sa que ha de pre­si­dir la mani­fes­tació d'aquesta tarda.