Política

Ultradreta sota sospita a Alemanya

Els serveis secrets estrenyen la vigilància sobre els extremistes, tant al Parlament com al carrer

L’estratègia policial afebleix el partit Alternativa per Alemanya, dividit entre radicals i corrents més moderats

Set anys han tri­gat els ser­veis secrets de Saxònia, on va néixer el movi­ment Pegida, a col·locar sota el seu objec­tiu aquesta orga­nit­zació trans­ver­sal i sense pla­ta­forma política. La notícia, aquesta set­mana, que els ano­me­nats Patri­o­tes Euro­peus con­tra la Isla­mit­zació d’Occi­dent (Pegida) que­dava sota la vigilància de l’espi­o­natge en aquest land de l’est ale­many sem­blava una iro­nia.

Pegida ja no treu dese­nes de milers de per­so­nes als car­rers de Dresde, la capi­tal saxona, com feia cada dilluns el 2014 i sobre­tot el 2015, l’any que Ale­ma­nya va rebre prop d’un milió de refu­gi­ats.

La len­ti­tud no es repe­teix, però, amb els Quer­denker, els ano­me­nats pen­sa­dors trans­ver­sals, con­vo­cants de les mar­xes nega­ci­o­nis­tes con­tra les res­tric­ci­ons per la pandèmia. El Minis­teri de l’Inte­rior ha obser­vat que, a més de ciu­ta­dans des­con­tents pel tan­ca­ment de la seva botiga o del seu bar, hi ha una pode­rosa infil­tració ultra­dre­tana, res­pon­sa­ble de l’agres­si­vi­tat crei­xent tant con­tra els mit­jans de comu­ni­cació com con­tra els matei­xos poli­cies. En con­seqüència, aquests ele­ments seran vigi­lats per l’espi­o­natge d’Inte­rior, va adver­tir el minis­teri fa uns dies.

La mateixa estratègia s’ha diri­git cap a Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), el pri­mer par­tit de l’opo­sició al Bun­des­tag (Par­la­ment fede­ral) des de les elec­ci­ons gene­rals del 2017. Pri­mer va decla­rar-se sota vigilància l’ano­me­nat Der Flügel, l’Ala, el cor­rent intern més radi­cal, lide­rat pel Björn Höcke, el cap del par­tit al land de Turíngia, a l’est del país. Després la vigilància s’ha estès per dife­rents regi­ons, fet que com­plica les acti­vi­tats d’un par­tit que té escons a totes les cam­bres regi­o­nals, a més del Bun­des­tag i l’Euro­cam­bra.

La ultra­dreta és la prin­ci­pal amenaça per a la segu­re­tat d’Ale­ma­nya, va adme­tre el minis­tre de l’Inte­rior, Horst See­ho­fer, de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU). No es refe­ria al prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició par­la­mentària, com a ene­mic polític, sinó als grups de neo­na­zis que cir­cu­len pel país, als quals s’afe­geix ara el feno­men dels Quer­denker.

Pre­o­cupa molt el crei­xe­ment dels Reichbürger, o Ciu­ta­dans del Reich, un movi­ment que no reco­neix les auto­ri­tats ale­ma­nyes ni les fron­te­res actu­als del país. De ser un grup mar­gi­nal ha pas­sat a infil­trar-se en el nega­ci­o­nisme con­tra la pandèmia, amb tocs d’efecte com ara l’intent d’assalt al Reichs­tag, la seu del Bun­des­tag, de l’any pas­sat.

2020, rècord de delic­tes

El 2020 va haver-hi un rècord de delic­tes atribuïbles a la ultra­dreta, tant atacs xenòfobs com anti­se­mi­tes. L’estadística d’Inte­rior en va regis­trar 23.604, que vol dir un aug­ment del 5,6 % res­pecte a l’any ante­rior.

Uns 3.000 són delic­tes de violència, men­tre que la resta es repar­tei­xen entre pro­pa­ganda, hos­ti­li­tats o insults. El més greu va ser a Hanau, el febrer de l’any pas­sat, quan un ultra­dretà va matar nou per­so­nes en dife­rents locals d’immi­grats o musul­mans.

Que el 2020 s’hagi tan­cat amb un màxim històric no vol dir que l’any ante­rior no hi hagués hagut sotra­ga­des. El juny del 2019, un neo­nazi va matar a la ter­rassa de casa seva, de nit i d’un tret al cap, Wal­ter Lübcke, un polític local de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) d’Angela Merkel, com­promès amb l’aco­llida dels refu­gi­ats. Uns mesos després, un altre ultra­dretà va matar dues per­so­nes més, després d’haver inten­tat irrom­pre armat a la sina­goga de Halle, a l’est.

L’espi­o­natge d’Inte­rior ha estat vigi­lant aquests grups, cor­rents o par­tits de manera pun­tual. Que ara ho declari ober­ta­ment no vol dir que tot aquest temps no se’ls hagués “seguit”, espe­ci­al­ment en actes públics. El fet que se’ls declari “sota sos­pita” per­met una obser­vació sis­temàtica i amb mit­jans pro­pis de l’espi­o­natge.

Fi de la innocència

És també part d’una estratègia. Qual­se­vol que vagi als seus actes, mítings o mar­xes sap que pot ser fil­mat, iden­ti­fi­cat, i que, per tant, entrarà en bancs de dades. És la fi de la innocència, pel que fa a les mani­fes­ta­ci­ons del nega­ci­o­nisme con­tra la Covid-19 i també per al vot de pro­testa, sense una base ideològica decla­ra­da­ment ultra, con­tra els par­tits tra­di­ci­o­nals.

Implica un perill per a l’AfD, que tem pas­sar en tot el seu con­junt sota el focus de l’espi­o­natge, cosa que afec­ta­ria no només la militància, sinó també els seus par­la­men­ta­ris, naci­o­nals, regi­o­nals o muni­ci­pals.

La cúpula més o menys mode­rada, repre­sen­tada per un dels copre­si­dents, Jörg Meut­hen, ha inten­tat arra­co­nar l’ala radi­cal. De moment, però, sense cap mena d’èxit.

La branca extre­mista és un bon cap­ta­dor de vots de l’est ale­many. Però també té un efecte afe­bli­dor per al par­tit, que exhi­beix a cada congrés o debat intern la lluita oberta entre la línia que defensa Meut­hen i la del sec­tor més radi­cal.

LES XIFRES

5,9
per cent
d’augment va registrar, l’any passat, el conjunt dels delictes perpetrats pels ultradretans.
15,9
per cent
de creixement va suposar al país el nombre de delictes estrictament de caràcter antisemita.

La socialdemocràcia s’encalla

Gemma C. Serra

L’SPD va ser el primer a designar el seu candidat, Olaf Scholz, per conquerir la cancelleria en les eleccions del setembre. Ahir el van ratificar amb un 96% dels vots en un congrés virtual de “proclamació”. Scholz va presentar-s’hi decidit a guanyar el lloc que ara ocupa la seva cap, Angela Merkel. L’objectiu: corregir “totes les mancances” quant a innovació i justícia social que arrossega Alemanya. L’afirmació és perillosa per al mateix partit –present en cinc dels sis darrers governs, dos amb Schröder i tres amb Merkel–. De moment, res indica que pugui recuperar el lideratge: Scholz ocupa el tercer lloc en intenció de vot i se li pronostica un 16%, 12 punts per sota de la verda Baerbock i 10 menys que el conservador Laschet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia