Israel intensifica el foc a Gaza

Jugar amb els cosins davant de casa. Això feien l’Ibra­him i la Marwan, d’onze i set anys, res­pec­ti­va­ment, quan de sobte una explosió a Bait Hanun, una ciu­tat al nord de la Franja de Gaza, va omplir el car­rer de pols i de sang. “Un moto­rista va pas­sar pel cos­tat i les for­ces d’ocu­pació van anar per ell”, lamenta Yous­sef al-Masri, pare de les dues cri­a­tu­res, en decla­ra­ci­ons al por­tal Middle East Eye. El míssil, pro­vi­nent d’Israel, va matar els seus dos únics fills i set per­so­nes més. “No trobo cap jus­ti­fi­cació per ata­car algú que passa per una zona poblada per civils on dot­ze­nes d’infants juguen al car­rer”, pro­tes­tava Al-Masri.

L’Ibra­him i la Marwan són dues de les 28 per­so­nes –deu d’elles infants– que han mort a la Franja de Gaza durant les dar­re­res hores, degut a l’inter­canvi d’atacs entre grups mili­tants d’aquest ter­ri­tori asset­jat i el govern d’Israel. Segons el Minis­teri de Sani­tat de la Franja de Gaza, els míssils llançats per Israel hau­rien pro­vo­cat també més de 100 per­so­nes feri­des. A la banda isra­e­li­ana, els coets dis­pa­rats des de Gaza han pro­vo­cat la mort de tres ciu­ta­dans isra­e­li­ans, dos d’ells a la pro­pera ciu­tat d’Ascaló, i també han ferit deu per­so­nes més, una d’elles de gra­ve­tat.

Dilluns al ves­pre, Hamas –grup que con­trola la Franja de Gaza– va ata­car i amenaçar Jeru­sa­lem, on milers de jueus naci­o­na­lis­tes cele­bra­ven l’ocu­pació de la part ori­en­tal de la ciu­tat, 54 anys enrere, en un esde­ve­ni­ment que pro­voca males­tar entre els pales­tins de la zona. El grup isla­mista va jus­ti­fi­car l’ofen­siva asse­gu­rant que actu­ava en suport dels pales­tins de la ciu­tat sagrada, que les set­ma­nes ante­ri­ors havia estat el cen­tre de les dis­pu­tes entre jueus isra­e­li­ans i pales­tins. En els qua­tre dies ante­ri­ors, 840 pales­tins havien resul­tat ferits per l’acció de les for­ces isra­e­li­a­nes en pro­tes­tes con­tra els des­no­na­ments de famílies pales­ti­nes o con­tra l’opressió d’actes com­me­mo­ra­tius del Ramadà. Des d’ales­ho­res, els bom­bar­de­jos a banda i banda del mur han eclip­sat la tensió que encara es viu a Jeru­sa­lem, així com les expres­si­ons de ràbia de la població àrab d’Israel i dels pales­tins dels ter­ri­to­ris ocu­pats. I sem­bla que ho con­ti­nuarà eclip­sant.

El pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, deia ahir, en referència a l’ofen­siva con­tra la Franja de Gaza: “El nos­tre pla és aug­men­tar encara més la inten­si­tat i la quan­ti­tat dels atacs.” Ho va anun­ciar poc després que es cone­gues­sin les dues morts a Ascaló, però ja abans d’aquests fets el seu exe­cu­tiu en fun­ci­ons havia mobi­lit­zat 5.000 reser­vis­tes i havia adver­tit a la població que es pre­parés per a una cam­pa­nya bèl·lica de durada inde­fi­nida. El minis­tre de Defensa, el con­si­de­rat cen­trista Benny Gantz, ha asse­gu­rat que con­ti­nu­a­ran bom­bar­de­jant la Franja de Gaza “fins que s’acon­se­gueixi res­ta­blir una tran­quil·litat abso­luta i dura­dora”. Gantz, que té experiència llui­tant con­tra Hamas després d’haver coman­dat l’exèrcit durant cinc anys, li ha ator­gat el con­trol del ter­ri­tori isra­elià que envolta la Franja de Gaza en un radi de fins a 80 quilòmetres. Les for­ces de segu­re­tat han uti­lit­zat els nous poders per tan­car esco­les ahir, així com limi­tar les tro­ba­des als espais des­co­berts i per­me­tre només l’ober­tura dels llocs de tre­ball que tin­guin refu­gis anti­bom­bar­de­jos.

Les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes han tan­cat també el pas de Kerem Sha­lom, per on el suport huma­ni­tari acce­deix a la Franja de Gaza, posant en risc l’arri­bada de car­bu­rant i el fun­ci­o­na­ment de l’única planta energètica del ter­ri­tori. Les llars seran vícti­mes de més talls elèctrics de l’habi­tual, i fonts mèdiques adver­tei­xen que les con­seqüències sobre el sis­tema de salut seran seve­res.

Es tem que Neta­nyahu pugui tenir incen­tius per con­ti­nuar mas­sa­crant la Franja de Gaza i ten­sant Jeru­sa­lem. La Llista Àrab Unida, par­tit clau per fer pos­si­ble un govern alter­na­tiu sense ell, ha anun­ciat que aban­dona les nego­ci­a­ci­ons men­tre con­tinuïn les hos­ti­li­tats. Això dona a Neta­nyahu la capa­ci­tat de boi­co­te­jar els vint dies de què encara dis­posa Yair Lapid per inten­tar for­mar govern, en un esce­nari que el manté com a pri­mer minis­tre i apropa Israel a unes cin­que­nes elec­ci­ons.