Política

Un acord que forja govern

Aragonès i Sànchez eviten la reedició electoral amb un pacte que es traduirà en un executiu de 14 carteres

Els republicans tutelaran una gran àrea de Presidència i Interior, i JxCat, les d’Economia, Salut o Acció Exterior

Un cop definida l’estructura, ara cal definir el nom dels consellers

Men­tre mig Cata­lu­nya es pre­pa­rava per con­tem­plar en directe la gesta de les juga­do­res del Barça, Pere Ara­gonès i Jordi Sànchez tenien una llarga con­versa en un indret dis­cret –una masia– i allu­nyat dels focus. La tro­bada, que no va ser pas l’única, era el dar­rer intent del vice­pre­si­dent del govern i coor­di­na­dor naci­o­nal d’ERC i el secre­tari gene­ral de JxCat –de permís peni­ten­ci­ari– de reflo­tar unes nego­ci­a­ci­ons enro­ca­des i que havien entrat en un cul-de-sac després de tres mesos. L’amenaça d’unes elec­ci­ons, que cap dels dos volia pel més ele­men­tal sen­tit tàctic, era explícita si no s’arri­bava a un acord abans del dia 26, i jus­ta­ment aquest fet ha estat un ele­ment per esqui­var, o direc­ta­ment apar­car, els entre­bancs que hi pogués haver –tro­bar un meca­nisme de coor­di­nació per defi­nir quina ha de ser l’estratègia de l’inde­pen­den­tisme, per exem­ple– per tan­car un acord que els peri­o­dis­tes ens vam tro­bar en forma d’avís al mòbil ahir a les 7.40 h del matí. Hi havia fumata blanca. “Fa uns dies teníem esculls impor­tants en qüesti­ons estratègiques, i el que hem fet és inver­tir hores per rever­tir-ho”, expo­sava ahir Sànchez, men­tre Ara­gonès adme­tia que “la repe­tició elec­to­ral era un esce­nari que ningú volia” i que d’aques­tes con­ver­ses, tan llar­gues com esgo­ta­do­res per a tot­hom, en surt “un govern fort i cohe­si­o­nat”. El temps ho dirà.

Tots dos van com­parèixer en roda de premsa ahir al mig­dia per donar compte de l’entesa. Una estona abans, aquesta havia estat ava­lada per les exe­cu­ti­ves dels seus res­pec­tius par­tits. L’esce­nari triat va ser els jar­dins del Palau Robert, ter­ri­tori neu­tral, i a l’hora de com­parèixer davant dels mit­jans, ni JxCat ni ERC esta­ven en dis­po­sició de repar­tir el docu­ment que posa negre sobre blanc l’acord, essen­ci­al­ment perquè encara no estava llest. Un detall, poc més que una anècdota si es vol, però que deixa entre­veure la promp­ti­tud amb què s’ha hagut de tan­car tot.

Una pri­mera clàusula del pacte és que blinda la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès sí o sí. I això és així mal­grat que les bases de JxCat encara l’han de rati­fi­car a través d’una con­sulta, via telemàtica, que dime­cres hau­ria d’estar resolta. I en cas que el seu vere­dicte sigui que no s’avala l’acord, hi el com­promís públic expres­sat ahir que els dipu­tats de Junts faci­li­ta­ran igual­ment que el can­di­dat d’ERC sigui pre­si­dent, en un govern, això sí, en soli­tari. Aquesta, però, és una pos­si­bi­li­tat de la qual la direcció de Junts no vol ni sen­tir a par­lar. La seva hipòtesi és que rebran el vis­ti­plau de les bases i, per tant, podran entrar en un exe­cu­tiu que ja està per­fi­lat quant a estruc­tura i dis­tri­bució per par­tits, i del qual només queda pen­dent aca­bar de con­cre­tar el nom dels seus res­pec­tius con­se­llers. Sobre això, però, ja fa set­ma­nes que hi ha múlti­ples càbales i fil­tra­ci­ons, algu­nes de les quals més pro­pe­res a gèneres com la nar­ra­tiva de ficció que no pas a la rea­li­tat.

Dis­tri­bució paritària

Amb mati­sos, uns i altres expli­quen que l’orga­nit­zació del govern ha estat un cavall de bata­lla impor­tant de les nego­ci­a­ci­ons, però que no ha estat un dels nusos més intri­cats de des­fer. Superar recels i des­con­fi­an­ces, o com a mínim tem­pe­rar-les, ha cos­tat bas­tant més. Pel que fa a l’exe­cu­tiu, la solució salomònica a què s’ha arri­bat és fer una dis­tri­bució paritària de poder entre els dos par­tits sobre una base de 14 con­se­lle­ries. La divisió és neta i sim­ple, set per a cadas­cun i a córrer.

A banda de la pre­sidència per a Ara­gonès, ERC tindrà sota les seves reg­nes un gran depar­ta­ment amb el mateix nom –Pre­sidència–, que a banda de les com­petències que ja té ara, i que van des de la coor­di­nació inter­de­par­ta­men­tal fins a les rela­ci­ons amb les admi­nis­tra­ci­ons locals, hi afe­girà les de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, així com el con­trol de tota l’admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat. Una altra nove­tat és que des d’aquesta con­se­lle­ria s’exe­cu­tarà el pla pilot per implan­tar una renda bàsica a par­tir de l’acord que ja van asso­lir ERC i la CUP. Els repu­bli­cans també man­tin­dran Edu­cació, i alhora es faran càrrec d’una nova car­tera que fusi­ona les matèries d’Empresa i Tre­ball, així com d’un depar­ta­ment que cen­tra­lit­zarà les polítiques sobre Femi­nis­mes i Igual­tat, així com una altra macroàrea que englo­barà Acció Climàtica, Agri­cul­tura i Ali­men­tació. Per tan­car el cer­cle, ERC assu­mirà dues car­te­res clau que fins ara esta­ven en mans de Junts, com són Inte­rior i Cul­tura. Pel que fa JxCat, ocu­parà la vice­pre­sidència d’Eco­no­mia i Hisenda, a més de les àrees de Salut –en cam­pa­nya van anun­ciar com a can­di­dat a ocu­par aquest càrrec Josep Maria Argi­mon–; Polítiques Digi­tals, Infra­es­truc­tu­res i Agenda Urbana; Acció Exte­rior i Trans­parència; Recerca i Uni­ver­si­tats; Justícia i Drets Soci­als. Quan va ser l’hora de par­lar de tota aquesta estruc­tura, un dels punts que van aixe­car més debat era qui s’havia de fer càrrec de la gestió dels fons de recu­pe­ració que han de venir d’Europa. ERC ho volia per a ella a través de la cre­ació d’un comis­si­o­nat específic, i la seva pro­posta era que aquest càrrec fos per a l’eco­no­mista i regi­dor a Bar­ce­lona Miquel Puig. Junts, per la seva banda, defen­sava que fos Eco­no­mia qui con­trolés l’aixeta d’uns pro­gra­mes que seran clau en l’acció de govern futura. Com passa molts cops que la dis­cussió queda atra­pada en un punt mort, la solució ha estat crear una comissió en què esta­ran repre­sen­tants tots els depar­ta­ments i que serà des d’on es tute­la­ran els pro­jec­tes. Això sí, ni que sigui orgànica­ment, aquest ens dependrà de la vice­pre­sidència d’Eco­no­mia. És a dir, de JxCat.

Ball de noms

Quins seran els res­pon­sa­bles polítics de cadas­cuna d’aques­tes àrees és una qüestió que encara no està resolta. Almenys no del tot. Els aspi­rants que fa temps hi estan dis­po­sats són molts, i tots dos par­tits hau­ran de fer aquells equi­li­bris interns que gene­ral­ment mai acon­ten­ten tot­hom per con­su­mar la tria. A més, en el cas de Junts, la seva elecció s’haurà d’ali­near poste­ri­or­ment amb Ara­gonès. També cal tenir en compte que l’exe­cu­tiu haurà de ser pari­tari, i això és pos­si­ble que obli­gui a rec­ti­fi­car noms i pro­pos­tes més o menys tan­ca­des per com­plir la pro­porció. Dit tot això, les tra­ves­ses asse­nya­len que Elsa Artadi és una de les més ben situ­a­des, almenys d’entrada, per acon­se­guir el càrrec de la par­cel·la econòmica. Per la banda de Junts també sona, i molt, el nom de l’actual vice­pre­si­dent del par­tit, Josep Rius, per ocu­par una con­se­lle­ria –Exte­ri­ors?– i Jordi Puig­neró també té molts números per con­ti­nuar. Per part d’ERC, es dona gai­rebé per fet que l’expre­si­dent del Par­la­ment Roger Tor­rent tindrà cadira al Con­sell Exe­cu­tiu. Les espe­cu­la­ci­ons, ahir, el situ­a­ven a Inte­rior, tot i que aquesta és una plaça que gai­rebé cada dia can­via d’inquilí poten­cial. No en va, la també repu­bli­cana Ester Cape­lla és una de les altres can­di­da­tes recur­rents a asso­lir la direcció de les polítiques públi­ques de segu­re­tat. Per con­tra, un dels que no apa­rei­xen en cap càbala per con­ti­nuar és Chakir El Hom­rani.

Dei­xant a banda les fabu­la­ci­ons, un altre apar­tat cru­cial de la nego­ci­ació ha estat la pro­gramàtica. Sobre això es va avançar amb rela­tiva cele­ri­tat, tot i que els equips d’ERC i Junts s’han tro­bat amb la neces­si­tat d’har­mo­nit­zar, o encai­xar, les seves res­pec­ti­ves pro­pos­tes amb les que ante­ri­or­ment havien pac­tat amb la CUP. Un ter­cer soci que és indis­pen­sa­ble en l’equació, ja que els seus vots són indis­pen­sa­bles per asse­gu­rar la majo­ria –és a dir, l’esta­bi­li­tat– a un exe­cu­tiu del qual, però, no en for­marà part per volun­tat pròpia. Doncs bé, Jordi Sànchez va reconèixer ahir que no ha estat tan fàcil fer casar alguns postu­lats de Junts amb els dels anti­ca­pi­ta­lis­tes en matèries com ara els con­certs en matèria sanitària. “Estic con­vençut que ens en sor­ti­rem”, asse­nya­lava el secre­tari gene­ral de Junts, que reve­lava que també han estat par­lant amb la CUP per acos­tar posi­ci­ons sobre àmbits com la renda bàsica.

LES FRASES

Cal recuperar la confiança de la ciutadania, esgotada per la pandèmia però també per la falta d’entesa que hi ha hagut fins ara
L’acord representa la voluntat de buscar allò que ens unia. No és un acord on un o altre surti derrotat; és la victòria del 52% de vot independentista
Hem superat les dificultats i hem estat capaços d’entendre’ns per evitar una repetició electoral que ningú desitjava
Pere Aragonès
coordinador nacional d’erc
És un dia que farà feliç molta gent, però els de sempre criticaran que l’acord ja neix coix. Doncs s’equivoquen
Jordi Sànchez
secretari general de jxcat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia