Òmnium fa el primer pas

Òmnium Cul­tu­ral va cele­brar ahir l’acte cen­tral dels 60 anys d’existència en terra cata­lana, a Elna, a la Cata­lu­nya del Nord. A l’Estat francès, però a l’única part del ter­ri­tori català on l’acte es podia con­ver­tir en el gran retro­ba­ment dels màxims repre­sen­tants polítics del procés cap a la inde­pendència, “tots els com­panys repre­sa­li­ats i els que seguei­xen a l’exili”, va dir Jordi Cui­xart. L’efemèride va donar peu al desè pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral per fer un dis­curs mar­ca­da­ment polític, rei­vin­di­cant la història i els prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals d’Òmnium –llen­gua, cul­tura, cohesió social, defensa dels drets fona­men­tals i lluita con­tra la repressió–, per rea­fir­mar-ne la con­tinuïtat i la vigència avui en la cons­trucció de la República Cata­lana.

La pri­mera part de l’acte, conduït per la peri­o­dista nord-cata­lana Laura Ber­tran, va alter­nar actu­a­ci­ons musi­cals i lec­tu­res de frag­ments d’obres refe­rents de la lite­ra­tura dels Països Cata­lans, amb un repàs de la història i les llui­tes por­ta­des en sei­xanta anys d’existència per l’enti­tat. Era el pas previ a la inter­venció de Cui­xart, que a par­tir d’aquest lle­gat va rei­te­rar les cri­des a la uni­tat i a no defa­llir: “Aquest acte de retro­ba­ment és una victòria de la soci­e­tat cata­lana, no la rebai­xem. L’Estat espa­nyol no ens vol­dria veure aquí, vol divi­dir-nos, i per tant és impor­tant que tin­guem clar que en la nos­tra uni­tat en la diver­si­tat hi ha la clau del nos­tre futur”, va dir.

Es va refe­rir a la repressió asse­gu­rant: “Si és tan ferotge és perquè l’Estat espa­nyol sap que podem gua­nyar; no ho obli­dem, nosal­tres: podem vèncer, i només depèn de nosal­tres.” Bona part de la inter­venció del pre­si­dent d’Òmnium també va anar dedi­cada a defi­nir un model de país. Un model basat en un “sen­ti­ment de per­ti­nença col·lec­tiva en la cons­trucció d’un ima­gi­nari de país, que és el que ens ha de per­me­tre legi­ti­mar les deci­si­ons que pren­gui el poble de Cata­lu­nya, i al qual no hem de renun­ciar”, diu Cui­xart. Entre les carac­terísti­ques “genuïnes i pròpies” que defi­nei­xen aquest pro­jecte va des­ta­car el fet migra­tori; “un fet migra­tori que és estruc­tu­ral a casa nos­tra i que ha de ser motiu d’auto­es­tima naci­o­nal, que ens ha defi­nit com a poble, i que és la millor manera de con­fron­tar amb el fei­xisme i la into­lerància”, va dir. Un altre pilar d’aquest model de país que va rei­vin­di­car Cui­xart és la rea­fir­mació del com­promís en la defensa de l’escola cata­lana al con­junt dels Països Cata­lans. “No en tenim cap dubte: els infants que crei­xen junts a l’escola són els infants que defen­sen els drets fona­men­tals al car­rer, i és per això que volen des­truir el nos­tre model d’escola”, diu el pre­si­dent d’Òmnium.

L’emplaçament de l’acte d’ahir a Elna (a les ins­tal·laci­ons de l’antic col·legi Paul Lan­ge­vin) també apor­tava una càrrega simbòlica més. A banda del pro­ta­go­nisme que s’atri­bu­eix a Elna i a la Cata­lu­nya del Nord pel pas de les urnes del referèndum, és també la vila on hi ha situ­ada la mater­ni­tat on van néixer prop de sis-cents fills i filles de refu­gi­a­des de la Guerra Civil, i Cui­xart es va refe­rir a la fun­da­dora d’aque­lla ini­ci­a­tiva, Eli­sa­beth Eiden­benz: “Quin millor exem­ple d’acte d’amor a la vida, de deso­bediència, actu­ant con­tra unes lleis injus­tes; és això també que varem fer l’1 d’octu­bre.” L’1-O, Cui­xart ho va defi­nir com “un patri­moni col·lec­tiu de valor incal­cu­la­ble que no és de ningú perquè és de tots, i que pre­ser­va­rem amb ungles i dents perquè forma part d’aquest sen­ti­ment que tenim com a poble, i que només ens en sor­tim quan cami­nem junts”.

A les pri­me­res files escol­tant aques­tes parau­les hi seia la plana major de les for­ma­ci­ons polítiques inde­pen­den­tis­tes, d’ERC, Junts per Cata­lu­nya i la CUP i repre­sen­tants del PDe­CAT. Un cop aca­bada la seva inter­venció, Cui­xart va reblar la seva crida a la uni­tat fent pujar a l’esce­nari els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes del procés cap a la inde­pendència per visu­a­lit­zar “la trans­ver­sa­li­tat” d’aquest pro­jecte: el pre­si­dent i el vice­pre­si­dent del 2017, Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras; Anna Gabriel, que havia viat­jat des del seu exili a Suïssa; Carme For­ca­dell, Jordi Sànchez, Merit­xell Ser­ret, Clara Pon­satí, Lluís Puig, Josep Rull, Car­les Mundó, Merit­xell Borràs, el pre­si­dent i vice­pre­si­dent del govern actual, Pere Ara­gonès i Jordi Puig­neró; la pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs, i no hi va fal­tar la repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal nord-cata­lana, en les per­so­nes de Nico­las Gar­cia, bat­lle d’Elna, i Her­me­line Mal­herbe, pre­si­denta del Con­sell Depar­ta­men­tal.

Abans de fer-los pujar per a la foto final, el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral havia tan­cat el seu par­la­ment amb unes últi­mes parau­les que sem­bla­ven anar diri­gi­des als repre­sen­tants polítics que l’envol­ta­ven a l’esce­nari: “No hi ha prou pre­sons per atu­rar tanta dig­ni­tat com la que repre­sen­teu avui aquí. Que ningú en tin­gui cap dubte: ho tor­na­rem a fer, ho farem junts i ho farem millor.”