Aragonès anirà a la taula de diàleg i pressiona Sánchez
Exigeix “immediatament” els 56 traspassos plantejats en la bilateral, si bé “mai seran moneda de canvi” en la taula de diàleg
Geis vol diners per a les beques, i la UGT recela de la cessió de Rodalies
El president Pere Aragonès encapçalarà la part catalana en la represa de la taula de diàleg la tercera setmana de setembre, segons va confirmar ahir ell mateix en acabar l’últim consell executiu abans de vacances. “Crec que és oportú recomençar la negociació amb els màxims representants”, justificava, ja que de la primera i única reunió fins ara ja fa un any i mig. Per això, ja ha fet avinent la intenció al seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, a qui posa pressió així perquè també hi vagi, si bé va deixar clar que serà La Moncloa la que decidirà qui hi envia. Aragonès va dir que la resta de la part catalana es decidirà al setembre, però ja va suggerir que no hi haurà membres externs a l’executiu, ja que vol que sigui una delegació “institucional” que representi el govern. Després que veus de Junts hagin qüestionat en les últimes setmanes que calgui esperar dos anys a veure fracassar la taula, recordava que forma part de l’acord d’investidura, i que això “no fa renunciar ningú” a altres plantejaments estratègics que tingui, i reclamava pinya perquè la negociació serà “extremament complexa”. Els dos governs continuen treballant en l’ordre del dia, que no volen iniciar amb les qüestions més punxegudes, per mirar de guanyar confiances.
Aragonès desvinculava la taula dels acords que es puguin produir arran de la bilateral de dilluns, que “no són, ni poden ser ni seran la moneda de canvi” per no abordar la solució del conflicte polític amb l’amnistia i l’autodeterminació. Això sí, insistia que la comissió va acabar amb resultats “insuficients”, ja que cal “més debat, negociació i acords”, si bé confia que el calendari de trobades marcat per als propers mesos doni fruits. El president exigia que els 56 traspassos pendents que han detectat siguin una realitat “de seguida, en les properes setmanes o mesos”, tot i que admetia que “alguns són més complexos i d’altres responen només a la voluntat política”.
3.800 milions en efectiu
El president aclaria que els 200 milions que l’Estat s’ha compromès a abonar enguany com a compensació parcial per l’addicional tercera del 2008 arribaran en forma de “transferència de capital”, i que el govern els invertirà en infraestructures pròpies, encara per definir. “Tenim un catàleg llarg i veurem a què es dedicaran”, indicava, mentre deixava clar que la resta de deute pel mateix concepte, fins a 3.808 milions, “haurà de seguir el mateix sistema”, ja que recorda que la Generalitat va haver de fer un sobreesforç inversor per compensar el dèficit estatal, i “això ara no es compensa amb obres que l’Estat ja té l’obligació de fer”.
Sobre una altra de les poques concrecions de dilluns, el traspàs de la gestió de les beques i ajuts a l’estudi per al curs 22/23, la consellera d’Universitats, Gemma Geis, va avisar ahir el govern estatal que en l’acord “no hi ha contingut i hi falta concreció”, i va advertir, a l’ACN, que no acceptarà un traspàs “buit” i exigirà que vingui amb pressupost i finançament. Fins ara, el govern ha assumit 18 milions de costos per la gestió de les beques des del 2001, 10,7 dels quals en beques universitàries. Geis, que recorda que el traspàs ja era en el pacte entre el PSOE i Podem, espera que l’Estat corregeixi el “dèficit fiscal” també en aquest aspecte, ja que Catalunya té el 17% de la població estudiantil i sols rep el 10% de les beques, un “greuge” que quantifica en uns 44 milions. Segons ella, si la Generalitat les assumeix, voldria impulsar “beques salari” per agilitzar-ne el cobrament, i implantaria una finestreta única perquè demanar un beca no sigui “un salt continuat de requisits burocràtics”.
Qui en canvi ha alçat la veu sobre un altre traspàs en què es va posar fil a l’agulla, el de la xarxa ferroviària i el servei de Rodalies i regionals, ha estat la UGT, que ahir va demanar per carta una reunió urgent amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, en què la instava a aclarir si es farà efectiu i li transmetia “preocupació” per aquest fet, que inclouria la titularitat, els actius, el material i els treballadors adscrits de Renfe i d’Adif, i es podria traduir en un “canvi substancial” en les condicions laborals que podria suposar una “greu agressió”. “La UGT sempre s’ha mostrat en contra de la fragmentació de les dues empreses estatals, perquè suposaria el principi de la seva fi per les cessions en cascada”, rebla la carta, signada per Antonio Oviedo, secretari general de la FeSMC-UGT.
Sánchez i l’Estatut
Ahir, després del seu despatx amb Felip VI a Mallorca, Pedro Sánchez va voler refutar les acusacions de privilegiar Catalunya que li adreça la dreta pel simple fet d’atendre l’article 183 de l’Estatut, que obliga a fer dues bilaterals cada any, i es va vantar del seu compliment de la llei per traçar un sibil·lí contrast amb Mariano Rajoy, que del 2011 al 2018 no va convocar mai aquest fòrum. Després del Consell de Ministres, la ministra de Política Territorial i protagonista de la bilateral, Isabel Rodríguez, subratllava encara més l’obvietat de la constitucionalitat de la cita, que també practicarà amb altres governs autonòmics. Si bé ha obert un fil de comunicació afable amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, la ministra no va voler fer distincions entre els consellers d’ERC i els de Junts ni pel que fa a la bilateral ni a una futura negociació dels pressupostos a la tardor al Congrés. “La nostra interlocució no és amb els partits polítics, sinó amb les institucions”, tancava.