Buscant la veritat de l’11-S

Han pas­sat vint anys dels atemp­tats de l’11-S i cen­te­nars de fami­li­ars i amics de vícti­mes con­si­de­ren que no tenen tota la infor­mació de què va pas­sar aquell dia. Estan con­vençuts que el govern els oculta dades clau sobre qui hi havia real­ment dar­rere els atacs, per enten­dre les raons, tenir un esce­nari clar dels fets que van posar fi a la vida de gai­rebé tres mil per­so­nes. La manca de res­posta i trans­parència, en molts casos, cou més que la cica­triu del dol.

Fa temps que dema­nen d’una vegada per totes que es des­clas­si­fi­quin tots els docu­ments rela­ci­o­nats amb el cas. Hi ha un fet que els fa pujar la mosca el nas: que durant tants anys, i empa­ra­des sota el parai­gua del secre­tisme d’estat, la segu­re­tat naci­o­nal i la con­fi­den­ci­a­li­tat dels ser­veis d’intel·ligència, totes les admi­nis­tra­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes han evi­tat publi­car nom­bro­sos docu­ments clau.

“Gran part del nos­tre dolor rau en el fet que encara no sabem l’abast total de qui va estar invo­lu­crat en la pla­ni­fi­cació dels atacs, qui va donar suport als ata­cants i qui es va bene­fi­ciar d’aquest acte atroç”, va dir fa uns dies Larry Cosme, pre­si­dent de l’asso­ci­ació d’agents fede­rals. Els fami­li­ars de les vícti­mes apun­ten a una diana con­creta, i estan con­vençuts que hi ha un actor a pro­te­gir: l’Aràbia Sau­dita.

No té res a veure amb teo­ries de la cons­pi­ració, com les que diuen que tot va ser un com­plot ideat des del mateix govern nord-ame­ricà. Segons les seves con­clu­si­ons, el paper de Riad és demos­tra­ble, començant pel fet que quinze dels dinou segres­ta­dors dels avi­ons eren sau­di­tes. Tan clar ho tenen que, des de fa anys, tenen als jut­jats fede­rals de Nova York una acu­sació for­mal con­tra Riad, a qui acu­sen d’aju­dar a coor­di­nar els atacs suïcides del 2001 i de ser còmplice de la matança, i a qui dema­nen com­pen­sa­ci­ons mul­ti­mi­lionàries.

La comissió del Congrés que va inves­ti­gar el cas no va arri­bar a una con­clusió tan ferma. El 2004, en la pre­sen­tació de resul­tats, va resol­dre que no s’havien “tro­bat evidències que el govern sau­dita com a ins­ti­tució, o cap alt fun­ci­o­nari sau­dita, hagués finançat indi­vi­du­al­ment” els ter­ro­ris­tes o hagués col·labo­rat amb ells. Tot i això, “s’iden­ti­fi­cava l’Aràbia Sau­dita com a prin­ci­pal font de finançament d’Al-Qaida”.

La redacció vaga i sense con­creció no va convèncer les vícti­mes, fins al punt d’ini­ciar els tràmits legals. Barack Obama, l’any 2016, va inten­tar entor­pir el procés vetant sense èxit una llei que dotava d’immu­ni­tat fun­ci­o­na­ris sau­di­tes i els pro­te­gia de qual­se­vol per­se­cució judi­cial. Dies més tard es van des­clas­si­fi­car les “28 pàgines”, un docu­ment dels comitès d’intel·ligència del Congrés que sug­ge­ria suport logístic i finan­cer d’agents de la intel·ligència de Riad. Per aca­bar-ho d’ado­bar, una negligència de l’FBI va reve­lar el nom d’un diplomàtic que s’hau­ria reu­nit amb dos dels segres­ta­dors de l’avió que va impac­tar al Pentàgon i els hau­ria donat suport.

Durant el procés judi­cial fins i tot s’ha arri­bat a inter­ro­gar fun­ci­o­na­ris sau­di­tes, però les decla­ra­ci­ons estan sege­lla­des al públic pel fet de ser massa “sen­si­bles”. En con­junt, la falta de trans­parència no fa més que ampliar les sos­pi­tes dels fami­li­ars i afec­tats, que veuen la decisió com una repe­tició del secre­tisme d’un govern nord-ame­ricà que vol pro­te­gir un aliat geo­es­tratègic.

Ha arri­bat un moment que han dit prou. Aquest any, apro­fi­tant el canvi de govern i afer­rant-se a les pro­me­ses de cam­pa­nya, van tor­nar a donar un cop sobre la taula: el pre­si­dent, Joe Biden, no seria ben­vin­gut a cap dels memo­ri­als pel vintè ani­ver­sari sense una acció con­creta i demos­tra­ble per avançar en la trans­parència.

Sena­dors bipar­ti­dis­tes els donen suport, fins al punt que han pre­sen­tat una llei que obli­ga­ria la Casa Blanca a reve­lar tot el que saben.

“És lamen­ta­ble que el Congrés dels Estats Units hagi d’intro­duir una pro­posta de llei per obli­gar l’admi­nis­tració de Biden que deixi d’enco­brir el regne de l’Aràbia Sau­dita”, es quei­xava Brett Eagle­son, un dels líders de les asso­ci­a­ci­ons de vícti­mes, que va veure quan tenia quinze anys com el seu pare moria a les Tor­res Bes­so­nes de Nova York. “És una veri­tat molt trista que el govern dels Estats Units valori més els interes­sos estran­gers que els seus ciu­ta­dans”, hi afe­gia.

El pre­si­dent Biden, com­plint la pro­mesa elec­to­ral i cedint a la pressió, va sig­nar fa uns dies un decret que obliga el Depar­ta­ment de Justícia a revi­sar una vegada més tots els docu­ments i fer tot el pos­si­ble per des­clas­si­fi­car-ne el màxim nom­bre pos­si­ble. Un com­promís que de moment satisfà els fami­li­ars en la recerca de la veri­tat, però que no s’espera que doni fruit aviat: el procés podria tri­gar més de sis mesos a com­ple­tar-se.