Política

MÒNICA PALACÍN I PARÍS

ERC

“El desencís del jovent és per manca d’igualtat”

“Cal avançar sense oblidar el passat però tenint en compte les generacions futures”

“Tinc clar que soc ‘profe’ i allà serà on tornaré algun dia”

AMB ELS LÍDERS DEL PROCÉS
Palacín destaca la seva situació personal, amb el seu marit greument malalt, durant alguns dels moments més complicats del procés, en què va fer costat als seus companys empresonats Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la dreta de la foto
Hem de combatre la polarització, avançar cap a nous drets sense estar pendents del retrovisor
La metodologia a les aules ha canviat moltíssim en relació amb com estudiàvem nosaltres
En una con­sulta feta per inter­net, vaig veure que es pre­sen­tava amb la seva can­di­da­tura amb l’eslògan “dis­po­sats a tre­ba­llar per un país millor”. Què pre­te­nen?
El país que volem des de la meva pers­pec­tiva com a política, però també com a dona i com a mare, és de cara al futur, millo­rar el que tenim ara. Quan ho mirem des de la ves­sant social i política volem un país on puguem expres­sar els nos­tres drets i el que volem democràtica­ment. També on puguem expres­sar valors femi­nis­tes i ecològics, on puguem defen­sar el pla­neta d’agres­si­ons absur­des.
Costa defen­sar això...
Pre­ci­sa­ment per aquest motiu volem intro­duir polítiques jus­tes. Quan mirem el futur no el mirem des de la llu­nya­nia sinó que mirem sobre­tot el nos­tre entorn: el país que dei­xem per als nos­tres fills, els veïns, la natu­ra­lesa.
Hi ha mol­tes coses fetes, però també es té la sen­sació que el país està per fer. Com ho veu?
Tens raó quan dius que hi ha mol­tes coses per fer. L’objec­tiu serà començar-les a fer amb ple­ni­tud de tots els drets. No et dic exclu­si­va­ment els drets com a ciu­ta­dans sinó també des de la pers­pec­tiva de la República.
Vostès són els repu­bli­cans històrics, però molts ciu­ta­dans tenen la sen­sació que sem­pre xoquen con­tra un mur. Com es pot dis­si­par aquesta idea de xoc fron­tal?
T’he de dir que soc agnòstica, però vull uti­lit­zar una frase que va dir el papa Fran­cesc: “Espa­nya s’ha de recon­ci­liar amb el seu pas­sat.” Aquest pas­sat ha gene­rat una pola­rit­zació supe­rior encara a la que Espa­nya ha vis­cut sem­pre.
Les dues Espa­nyes?
Sobre­tot t’ho dic per la pola­rit­zació entre els vençuts i els ven­ce­dors. És un feno­men que a Cata­lu­nya sem­pre hem inten­tat com­ba­tre: des de l’edu­cació, des del reco­nei­xe­ment de la memòria històrica i per avançar cap a nous drets sense estar pen­dents sem­pre del retro­vi­sor: mirar cap enda­vant. Per tant, el que cal en aquest moment és avançar sense obli­dar el pas­sat però tenint en compte que les gene­ra­ci­ons futu­res també inclou­ran els que van fugir de les zones d’ori­gen i van voler cons­truir el futur aquí. El país l’hem cons­truït entre tots.
Hi ha una part de la joven­tut refractària, sobre­tot amb el tema del català.
En aquest cas no és tant des del punt de vista d’haver estat edu­cat amb el català sinó d’un cert desen­gany envers les expec­ta­ti­ves que tenen cap al seu futur. No ho veig tant en relació amb la llen­gua cata­lana, que també, sinó amb la manca d’igual­tat. Jo mateixa soc filla de la incor­po­ració d’una gene­ració al català des del 1985.
Vostè va néixer a la Ver­neda.
Per això t’ho deia. Vaig néixer en un barri obrer de Bar­ce­lona. A la classe érem 40 alum­nes i d’aquest 40 només dues noies teníem el català com a pri­mera llen­gua a casa. Tots els com­panys que he retro­bat amb els anys –la majo­ria– uti­lit­zen la llen­gua cata­lana nor­mal­ment. El des­encís actual en el jovent és per manca d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats.
Com ho observa?
Veig que l’esforç que fan els joves per for­mar-se i ser com­pe­ti­tius no troba el retorn en tre­ball de qua­li­tat i esta­bi­li­tat, en la pos­si­bi­li­tat de tro­bar un habi­tatge digne. Això pro­du­eix un des­encís, i puc posar l’exem­ple dels meus fills, que estan for­mant-se per a un futur, pot­ser incert.
Hi ha molta fugida de cer­vells uni­ver­si­ta­ris...
Els joves que s’estan for­mant el que desit­gen prin­ci­pal­ment és poder con­ti­nuar aquí, a prop del seu entorn, amics i família, però sovint no es donen les cir­cumstàncies ade­qua­des. El que vol el jovent, com els seus pares, és poder fer arrels en el seu àmbit. Si tu no tens accés al món labo­ral és nor­mal que bus­quis una sor­tida òptima per al teu futur, com havia pas­sat en gene­ra­ci­ons d’abans, fora. També és cert que una part de la joven­tut actual té aquest sen­ti­ment de per­ti­nença però no li fan tanta por els can­vis, ni mar­xar arreu.
Quan va mar­xar defi­ni­ti­va­ment del barri natal de la Ver­neda?
Vaig néixer l’any 1972 i hi vaig viure fins als 21 o 22 anys, quan em vaig tras­lla­dar al Maresme. Vaig estu­diar a les esco­les públi­ques del barri fins que vaig fer una for­mació pro­fes­si­o­nal a l’Eixam­ple.
Va mar­xar sola o amb la seva família?
Sola. Nosal­tres esti­uejàvem en un càmping d’Arenys de Mar, dels nou als divuit anys. Vaig mar­xar amb una amiga a viure jun­tes a Cale­lla. Vaig aca­bar la uni­ver­si­tat a cavall entre Bar­ce­lona i Cale­lla. La gent de comar­ques, com ara la meva filla, va a Bar­ce­lona a estu­diar. Jo ho vaig fer al revés. També dife­reixo de la meva filla perquè ella és de l’Autònoma i jo era de la UB.
Com a pro­fes­sora d’anglès i ale­many durant més de dues dècades, acon­se­gui­rem que la població parli en anglès o serà més difícil que la inde­pendència?
No, no. La meto­do­lo­gia a les aules ha can­viat moltíssim en relació amb com estudiàvem nosal­tres. Jo a l’EGB vaig fer francès i he vist com la meto­do­lo­gia avançava. S’ha introduït l’anglès des de l’infan­til, amb un pro­fes­so­rat espe­ci­a­lit­zat més pre­pa­rat. Tots els cen­tres que fan un esforç més per incre­men­tar els hora­ris dels idi­o­mes en el currículum obte­nen resul­tats òptims. És cert que a la meva escola, con­cer­tada, fèiem una hora cada dia, però a l’escola pública també s’està avançant en aquest objec­tiu. Bar­re­jar la llen­gua anglesa amb altres assig­na­tu­res farà que el nivell d’anglès vagi pujant osten­si­ble­ment. La joven­tut, a més, té altres inputs, per exem­ple els jocs on line, els vídeos a la xarxa o la inter­con­nexió arreu del món. Fan que la ter­cera llen­gua millori.
Enyora la docència o ha estat un des­cans?
T’he de dir que quan ho vaig dei­xar el 2015 per entrar al Con­sell Comar­cal del Maresme, va ser un des­cans. És una anècdota, però coin­ci­dia que em tocava com a alumne el meu fill petit. No crec que sigui bona aquesta pràctica, i t’ho dic perquè ja havia tin­gut l’experiència amb la filla gran.
Per què va optar per la política, una pràctica que no està gaire ben vista soci­al­ment?
Jo no ho veig com els que con­si­de­ren pro­fes­si­o­na­lit­zar-se a la política, pot­ser perquè vinc del muni­cipi. Tinc clar que soc profe i allà serà on tor­naré algun dia. Em vaig pre­sen­tar com a can­di­data a l’Ajun­ta­ment de Pineda el 2003, emba­ras­sada del meu fill. Els com­panys de la secció em van fer con­fiança. Era una política dife­rent, muni­ci­pal, més pro­pera, de tro­bar-te els veïns a la botiga. És una política de con­viure. Assu­mir altres rols ha vin­gut rodat.

La docència i la política

Llicenciada en filologia anglesa, amb menció d’alemany, Mònica Palacín es va formar abans com a tècnica en anatomia patològica. Em detalla que això va ser anterior; després d’acabar l’EGB, va fer formació professional: “Els cinc anys de formació professional eren els d’auxiliar de clínica, els últims tres els d’anatomia patològica.” Ens explica que va fer les pràctiques al Sagrat Cor, que li agradava la professió, però no es va decidir per la infermeria, com van fer la majoria de les seves companyes. Va optar per entrar a la universitat, després de passar tres mesos a Londres, a estudiar filologia anglesa, d’on va derivar cap a la docència, com havia planificat. La primera destinació va ser una concertada de Malgrat de Mar. Per circumstàncies vitals es va decidir a entrar en política com a regidora a Pineda el 2003 i consellera comarcal del Maresme el 2015. Forma part la Colla Gegantera i també de la Xarxa d’Iniciatives Pinedenques. Es mostra orgullosa d’haver presidit la federació comarcal des del 2015 i, sobretot, “d’una comarca que m’ha acollit”. Va ser escollida diputada per ERC el 2017.

Mònica Palacín

Nascuda a la Verneda el 1972, Mònica Palacín es va traslladar al Maresme als 21 anys. Abans d’acabar la conversa, em confessa que està orgullosa d’haver casat el president, Pere Aragonès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia