Política

“És moment de reforçar la negociació”

Aragonès defuig plans B i insta a centrar esforços en la taula entre governs, que veu com la “millor alternativa” per avançar, si bé avisa que no serà “senzill ni ràpid” i reclama com a primer pas la fi de la repressió

Avança la mobilització de 3.500 milions més en els comptes del 2022 i un imminent nou decret de renovables

P-2 serà gratuït ja el curs que ve, i el 2022 hi haurà consulta sobre els Jocs

Explo­rar la via de la nego­ci­ació en la taula entre governs. Aquest és l’imper­tor­ba­ble cap­te­ni­ment del pre­si­dent Pere Ara­gonès, i ni tot l’escep­ti­cisme que admet que és obli­ga­tori tenir ni fets com la detenció del pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont la set­mana pas­sada a l’Alguer a instàncies de la justícia espa­nyola no fan can­viar la seva aposta, que veu com “l’única estratègia gua­nya­dora” ara mateix per avançar cap a l’objec­tiu de la inde­pendència. “Crec hones­ta­ment que és la millor alter­na­tiva que tenim a les mans”, pro­cla­mava ahir en el dis­curs, de gai­rebé dues hores, que va ence­tar el debat de política gene­ral al Par­la­ment, el que ha de mar­car l’ori­en­tació política per a aquest curs vinent.

Ara­gonès va defu­gir par­lar d’embats, fulls de ruta o plans B i va cen­trar el guió única­ment en la defensa acèrrima de l’ins­tru­ment que segons ell reclama la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, i que alhora creu que ha de per­me­tre gua­nyar suports a Cata­lu­nya en la defensa dels con­sen­sos de l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació. “És moment d’apar­car tac­ti­cis­mes polítics i pujar al tren, d’acu­mu­lar for­ces i de reforçar, des de dins i des de fora, la taula de nego­ci­ació”, pro­cla­mava, després d’assi­mi­lar el procés a un com­boi a punt d’arren­car –ara toca apro­fun­dir-hi de manera dis­creta després d’haver posat fa dues set­ma­nes les bases de la meto­do­lo­gia, asse­nya­lava–, però que “molta gent”, sobre­tot a l’Estat però també a Cata­lu­nya, “vol que des­car­rili”. Això sí, ja adver­tia també que no hi ha calen­da­ris, perquè “ni serà sen­zill ni serà ràpid”. “Reque­reix per­se­ve­rança, apre­nen­tatge, uni­tat i molta força social”, recep­tava.

El pre­si­dent reco­nei­xia que acci­ons com l’intent d’extra­dició de Puig­de­mont, les diligències del Tri­bu­nal de Comp­tes i els casos con­tra l’acti­vista Tamara Car­rasco i ahir mateix con­tra l’alcalde de la Ràpita “no aju­den gens” a la reso­lució ni con­tri­bu­ei­xen a afa­vo­rir la con­fiança necessària entre les parts. “El pri­mer pas era i és que s’acabi la repressió, i això és el que ha de pas­sar”, etzi­bava taxa­tiu. En cas con­trari, adver­tia, “serà molt difícil” seure a par­lar i a nego­ciar res, subrat­llava.

Mar­catge a La Mon­cloa

El repu­blicà, cons­ci­ent que el govern espa­nyol no té gens de ganes d’ofe­rir con­ces­si­ons més enllà d’haver acon­se­guit que segui en una taula i reco­ne­gui el con­flicte, es mos­trava dis­po­sat a mar­car-lo de prop per evi­tar que es “des­pengi públi­ca­ment” amb pro­pos­tes que només dis­tre­uen l’atenció i no afron­ten el pro­blema d’arrel. De fet, li va tor­nar a recla­mar una pro­posta política per a Cata­lu­nya, i va recor­dar que, si no s’ho pren seri­o­sa­ment “o no és capaç de con­tro­lar els seus apa­rells”, pot que­dar en evidència als ulls del món que no té cap volun­tat de resol­dre res, i més raons acu­mu­larà la causa cata­lana a l’exte­rior, en els àmbits polític i jurídic.

A banda d’això, el pre­si­dent creu que el sobi­ra­nisme té tres grans rocs a la faixa per pres­si­o­nar: la uni­tat d’acció, la mobi­lit­zació cívica “per­sis­tent” i la dependència que en té el PSOE. “Tenim molta més força al Congrés del que alguns vol­drien, i no podem renun­ciar a uti­lit­zar-la”, pro­cla­mava. Caldrà veure si es tra­du­eix en cap apro­xi­mació vers el front uni­tari que Junts reclama a Madrid, cap al qual ERC s’ha mos­trat poc incli­nada fins ara.

Cal “superar inèrcies”

Més enllà de refer­mar l’aposta pel diàleg, el pre­si­dent va voler mar­car distàncies res­pecte als governs que l’han pre­ce­dit pre­sen­tant-se com el repre­sen­tant d’una “nova gene­ració”, i va fer una crida a “fer-ho dife­rent” i a “treure’s de sobre velles inèrcies” que segons ell fre­nen la nova manera de gover­nar que vol implan­tar, cosa que va adme­tre que no es farà d’un dia per l’altre ni estarà man­cada de “resistències” inter­nes. “Per pri­mera vegada en molts anys, no hi ha les cares de sem­pre al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, i això es notarà”, deia.

En qual­se­vol cas, qua­tre mesos després de ser inves­tit, Ara­gonès va pro­cla­mar que la trans­for­mació del país “ja està en marxa”, ja que ha començat a imple­men­tar el pro­grama de “can­vis pro­funds” en el ves­sant social, femi­nista, verd i democràtic. Per això va repas­sar exten­sa­ment el pla de govern que es va apro­var la set­mana pas­sada, i va apro­fi­tar per fer alguns anun­cis que segons ell exem­pli­fi­quen el canvi de tarannà. Pri­mer, va avançar que, a par­tir del curs vinent, P-2 ja serà de franc per a tots els infants, com a pri­mera fase del pla cap a la plena gratuïtat de l’edu­cació de 0 a 3 anys. En segon lloc, va anun­ciar l’apro­vació “durant l’octu­bre” del nou decret llei per al des­ple­ga­ment d’ener­gies reno­va­bles, “per fer el salt enda­vant en la tran­sició de manera con­sen­su­ada amb el ter­ri­tori”. En aquest sen­tit, també veu la modi­fi­cació legal com una opor­tu­ni­tat per implan­tar-les fugint de l’actual model “oli­go­polístic i extrac­ti­vista”.

En ter­cer lloc, va reve­lar que el pro­jecte de llei de pres­su­pos­tos que pre­para per al 2022 per­metrà mobi­lit­zar uns 3.500 mili­ons més que l’últim que es va apro­var, afe­gint-hi recur­sos del meca­nisme de recu­pe­ració i resiliència i dels fons React. Segons fonts con­sul­ta­des d’Eco­no­mia, la idea ini­cial és que el govern aprovi el pro­jecte de llei, a fi de dur-lo al Par­la­ment, durant la segona quin­zena d’octu­bre. Ara­gonès, de fet, va des­ta­car l’opor­tu­ni­tat que supo­sen els fons euro­peus per can­viar el model econòmic, i va rei­vin­di­car la neces­si­tat de ges­ti­o­nar direc­ta­ment tota la part que per­to­qui a Cata­lu­nya. “Recla­mem un paper real en la gestió i con­so­li­dació dels fons, però el govern espa­nyol és lluny d’aquest camí”, lamen­tava, i avi­sava que és un “greu error”.

Més enllà d’això, Ara­gonès no va defu­gir cap de les qüesti­ons que han gene­rat més con­trovèrsia en els últims mesos. Va defen­sar, així, la can­di­da­tura als Jocs d’hivern del 2030, que veu com una opor­tu­ni­tat en el marc d’un altre dels seus grans rep­tes, la lluita con­tra el des­po­bla­ment, sem­pre que es facin en un marc “ecològic, social i econòmic sos­te­ni­ble”. Va recor­dar, així, el com­promís d’impul­sar una con­sulta entre els pobles del Piri­neu afec­tats. “La farem, i serà l’any vinent”, cor­ro­bo­rava ahir.

Quant a l’ampli­ació del Prat, el pre­si­dent lamenta la “política d’ultimàtums” de l’Estat, que ha impe­dit con­sen­suar el pro­jecte de manera deta­llada entre les admi­nis­tra­ci­ons impli­ca­des. És per això que va rei­te­rar la petició de con­nec­tar amb alta velo­ci­tat els tres grans aero­ports del país i de ges­ti­o­nar totes les infra­es­truc­tu­res ara en mans de l’Estat.

Ara­gonès, que va reconèixer errors en la gestió de la Covid al prin­cipi de la cin­quena onada i arran de la pèrdua de 70.000 vacu­nes, va dir que “no tor­narà a pas­sar”, i va fer una crida a la vacu­nació. També va recor­dar el pla pilot per a la implan­tació de la renda bàsica uni­ver­sal, i les mesu­res en estudi per poten­ciar l’equi­tat mens­trual. Pel que fa a la llei esta­tal de l’audi­o­vi­sual, va dir que era una “esto­cada” al català tal com estava plan­te­jada, i con­fia ara a esme­nar-la després d’haver-la pogut “atu­rar”. En paral·lel, tra­mi­tarà la modi­fi­cació de la llei pròpia i vol poten­ciar la llen­gua. A més, va defen­sar l’acció exte­rior, va par­lar d’implan­tar un model propi de segu­re­tat, basat més en la inter­me­di­ació, i de justícia, perquè jut­ges i fun­ci­o­na­ris esti­guin més “arre­lats” a Cata­lu­nya. Així mateix, va recla­mar con­ver­tir la comis­sa­ria de la Via Laie­tana de Bar­ce­lona en un cen­tre d’inter­pre­tació de la memòria i de denúncia del fran­quisme. Va ser l’únic moment en què va ser aplau­dit.

La CUP proposa un referèndum aquesta legislatura

Tot i que les propostes de resolució dels grups, que es votaran demà, no es presentaran fins a aquest vespre, la CUP ja va avançar ahir les seves quinze, entre les quals destaca la que advoca per celebrar un altre referèndum d’autodeterminació abans que acabi aquesta legislatura, com a “pla B” en vista de l’atzucac que segons ells comportarà el fracàs de la taula de diàleg. “Un referèndum permet construir un marc polític de tensió amb l’Estat, de reorganització de l’independentisme i de mobilització interna i internacional”, argumentava el diputat Carles Riera, que creu que s’ha d’aprofitar el context polític internacional, que podria ser favorable amb un nou referèndum previst a Escòcia el 2023. Segons ell, s’hauria de fixar des d’ara aquest nou horitzó a Catalunya, que seria “l’embat” que ja recull el seu pacte amb ERC, perquè l’independentisme es posés a treballar conjuntament “per generar les condicions per fer-lo, i que el resultat sigui efectiu”. Tot i que no el va posar directament com a condició, Riera també va advertir que “tot condiciona” per a l’aprovació del pressupost, del qual ja va avisar que ara es veuen “molt lluny”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja va dir a Catalunya Ràdio que “no veu factible” un altre referèndum en el context actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia