Política

“Usarem tots els poders”

La Comissió Europea estudia la sentència bomba del TC polonès que nega la supremacia del dret comunitari per preparar les represàlies

Berlín i París recorden a Varsòvia el deure, com a soci, de respectar la legalitat de la UE

La Unió Euro­pea (UE) no aixeca el cap. Quan sem­blava que les últi­mes cri­sis ana­ven de bai­xada (Bre­xit, pandèmia...), una sentència bomba des de Polònia ara posa en risc els fona­ments jurídics del bloc. A Brus­sel·les, però, encara no saben gaire bé com reac­ci­o­nar al que es pot con­ver­tir en una crisi cons­ti­tu­ci­o­nal.

En espera que el govern ultra­con­ser­va­dor del par­tit Llei i Justícia (PiS) deci­deixi si publica la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal polonès que nega la supre­ma­cia del dret de la UE, les grans capi­tals euro­pees avi­sen Varsòvia que això supo­sarà un tren­ca­ment amb la UE.

La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula von der Leyen, va asse­gu­rar ahir que uti­lit­zarà “tots els poders” al seu abast per plan­tar cara. En joc hi ha la “cer­tesa legal” de les com­pa­nyies per ope­rar a Polònia i els drets dels polo­ne­sos a que­dar pro­te­gits per les nor­mes euro­pees igual que la resta de ciu­ta­dans de la UE.

Berlín i París fan pinya amb Brus­sel·les i es pre­pa­ren per al pit­jor. El minis­tre d’Afers Euro­peus francès, Clément Beaune, veu la sentència com un “atac a la UE”. “És molt pre­o­cu­pant, hi ha el risc d’una sor­tida de facto”, va dir ahir a la tele­visió fran­cesa BFMTV refe­rint-se al que ja es coneix com a Pole­xit legal. En un sen­tit simi­lar es va expres­sar ahir també el minis­tre d’Exte­ri­ors ale­many, Heiko Maas: “Si un país deci­deix política­ment for­mar part de la UE, ha d’apli­car ple­na­ment les nor­mes acor­da­des.”

Tot­hom té clar que el Pole­xit legal serà un mal­son si es mate­ri­a­litza, però a Brus­sel·les no han deci­dit encara com esqui­var-lo o com miti­gar-ne l’impacte. La CE està ana­lit­zant la sentència del TC abans de pren­dre mesu­res. “No sabem quant de temps tri­ga­rem”, va adme­tre ahir el por­ta­veu de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari, Eric Mamer.

La CE afronta aquest moment crític amb la caixa d’eines pràcti­ca­ment esgo­tada. Fa sis anys que es bara­lla amb el PiS perquè con­si­dera que la seva reforma judi­cial vul­nera la sepa­ració de poders. Durant tot aquest temps ha uti­lit­zat diver­sos meca­nis­mes per cas­ti­gar-lo sense gai­res bons resul­tats. El 2017 va acti­var un pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor acti­vant l’arti­cle 7 dels trac­tats que pot aca­bar amb la sus­pensió del poder de vot de Varsòvia a la UE. És una decisió que s’hau­ria d’adop­tar per una­ni­mi­tat i que Hon­gria veta­ria. També ha obert diver­sos pro­ce­di­ments d’infracció, alguns dels quals han aca­bat als tri­bu­nals de la UE. Amb tot, l’exe­cu­tiu de Mateusz Morawi­ecki no ha fet marxa enrere i acu­mula con­dem­nes del Tri­bu­nal de Justícia de la UE que qüesti­o­nen la inde­pendència judi­cial al país.

Ara Varsòvia va més enllà i la seva deriva auto­ritària podria reper­cu­tir en la resta de socis perquè obre un forat negre en l’orde­na­ment jurídic comu­ni­tari que uti­lit­zen tots els estats. No es va pre­veure cap clàusula als trac­tats fun­da­ci­o­nals per expul­sar cap mem­bre i, per tant, aquesta opció no es pre­veu.

Des de l’euro­cam­bra recla­ma­ven ahir a la CE que con­geli els fons euro­peus de cohesió a Polònia i obri un altre pro­ce­di­ment d’infracció. Brus­sel·les fa mesos que té para­lit­zats els fons de recu­pe­ració i Morawi­ecki no s’ha immu­tat, apa­rent­ment.

LES FRASES

Hi ha el risc d’una sortida [de Polònia] «de facto»
Clément Beaune
Ministre francès d’Afers Europeus
Si un país decideix formar part de la UE, ha d’aplicar plenament les normes acordades
Heiko Maas
MINISTRE ALEMANY D’AFERS ESTRANGERS

Aval a les tanques a la frontera

Natàlia Segura Raventós

Quan Trump prometia aixecar un mur a la frontera amb Mèxic el 2015 per arribar a la Casa Blanca, el llavors cap de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, afirmava: “Els murs i les tanques no tenen cabuda en un estat membre de la UE.” Ara que Trump ha desaparegut del mapa, la CE ho avala sense complexos. “No estic en contra que els estats membres construeixin tanques, si ho necessiten”, va assegurar ahir l’eurocomissària d’Interior, Ylva Johansson. Brussel·les dona llum verd als països amb fronteres externes de la UE per posar murs amb els veïns. Això sí, que s’ho paguin ells. Dotze països van reclamar ahir per carta a Brussel·les que financi “barreres físiques” a les fronteres. Àustria, Dinamarca, Grècia, Polònia, Hongria, Xipre, Txèquia, Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Letònia i Lituània defensen que són “una mesura efectiva de protecció a la frontera que serveix als interessos de tota la UE”. A més, l’ala dura del bloc en matèria d’asil i migració va exigir més mesures per evitar “les greus conseqüències de la sobrecàrrega” d’arribades. Una petició que s’emmarca en la disputa amb Bielorússia, a la qual acusen d’enviar refugiats a Polònia i Lituània com a revenja per les sancions. Johansson rebutja patrocinar les tanques i es queixa als socis que van “retallar els fons” per a migració i que tenen un pressupost limitat. La CE prefereix destinar els diners a “altres coses” que no siguin tanques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia