Política

A Brussel·les mirant París

Macron assumeix la presidència semestral de la Unió Europea amb un programa de reformes i les eleccions a l’Elisi a tocar

Planteja enfortir l’espai Schengen i modificar el pacte pressupostari del 3% amb més inversió pública

L’atzar del calen­dari ha fet que la pre­sidència rotatòria de la Unió Euro­pea (UE) per a França arribi el pri­mer semes­tre del 2022, quan al país estan con­vo­ca­des elec­ci­ons al més alt nivell, però l’actual llo­ga­ter de l’Elisi, Emma­nuel Macron, no pensa des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat.

Euro­pe­ista decla­rat, espe­rava aquest moment des de feia cinc anys i la seva ambició és lide­rar una reforma a fons de la UE des de la pre­sidència fran­cesa, ara que la històrica can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel, s’ha reti­rat. Ni les crítiques inte­ri­ors que l’acu­sen de mono­po­lit­zar l’espai en plena pre­cam­pa­nya retar­dant al màxim l’anunci de la seva can­di­da­tura per a la ree­lecció a l’abril, ni una pandèmia que s’allarga peri­llo­sa­ment en el temps no sem­blen des­tor­bar-lo.

El seu lema és la sobi­ra­nia euro­pea, tant pel que fa a fron­te­res com econòmica, per enviar mis­sat­ges de fer­mesa res­pecte a l’opinió pública més pre­o­cu­pada per la immi­gració i més con­ser­va­dora i a la vegada de pro­tecció per a les capes de la població més des­a­fa­vo­ri­des amb un dis­curs de sen­si­bi­li­tat social. La fórmula de dre­tes i esquer­res alhora, que li ha fun­ci­o­nat a França, i que es resu­meix en la frase ini­cial que va pro­nun­ciar en la pre­sen­tació d’aquesta pre­sidència rotatòria a prin­ci­pis de desem­bre: “Hem de pas­sar d’una Europa de coo­pe­ració a l’inte­rior de les nos­tres fron­te­res a una Europa forta al món, ple­na­ment sobi­rana, lliure en les seves deci­si­ons i mes­tressa del seu destí.”

Això es con­creta, pri­mer, en una reforma de l’espai Schen­gen, un reforç de la poli­cia de fron­te­res (Fron­tex) i una refor­mu­lació de la política d’asil. “Ens cal una Europa capaç de con­tro­lar les seves fron­te­res”, afirma Macron davant les cri­sis migratòries que s’han agreu­jat des del 2015. “Hem d’evi­tar que el dret d’asil, que es va inven­tar al con­ti­nent euro­peu i que forma part del nos­tre honor, no es pugui des­viar”, hi afe­geix, refe­rint-se tant a les xar­xes de tra­fi­cants d’immi­grants com a les difi­cul­tats per ges­ti­o­nar totes les deman­des que arri­ben. I, en aquest sen­tit, el pre­si­dent francès vol una “har­mo­nit­zació a nivell euro­peu per evi­tar jocs no coo­pe­ra­tius entre els estats mem­bres”, asse­nya­lant indi­rec­ta­ment els països de l’Est. Una ori­en­tació que també implica una sobi­ra­nia estratègica euro­pea en defensa i, per tant, més coo­pe­ració en aquest àmbit enfront de “les noves ame­na­ces de con­flicte que són l’espai marítim, espa­cial i cibernètic”.

El pre­si­dent francès espera avançar-hi en el Con­sell Euro­peu del 24 i el 25 de març i la cimera de l’OTAN a Madrid, al juny. I hi suma una cimera UE-Unió Afri­cana a Brus­sel·les, el 17 i el 18 de febrer, perquè s’estruc­turi una relació que per­meti “la pau al vol­tant del Medi­ter­rani” i hi hagi una asso­ci­ació “de segu­re­tat entre Àfrica i Europa” en temes com la presència de França al Sahel en la lluita con­tra el giha­disme. Això, simultània­ment amb el des­ple­ga­ment d’un “New Deal econòmic i finan­cer” amb aquest con­ti­nent pel que fa a edu­cació, salut i tran­sició energètica.

L’altra cita clau pre­vista per aquesta pre­sidència semes­tral és el Con­sell Euro­peu infor­mal a França el 10 i l’11 de març per trac­tar de l’espinós tema del canvi en la regla pres­su­postària del 3% com a límit de dèficit públic dels estats. Aquesta obli­gació ha que­dat sus­pesa durant la pandèmia, però la seva reins­tau­ració ja és motiu de debat. “No acon­se­gui­rem les tran­si­ci­ons indus­tri­als necessàries si tor­nem al qua­dre pres­su­pos­tari creat a prin­ci­pis dels noranta”, avisa Macron per qüesti­o­nar la regla del 3%. Amb el pri­mer minis­tre italià, Mario Draghi, ha sig­nat una tri­buna al Finan­cial Times en què jus­ti­fica el canvi, i ara s’espera la res­posta que hi pugui donar el nou can­ce­ller soci­al­demòcrata ale­many, Olaf Scholz.

Un nou model de creixement i protecció social

Vicenç Batalla

El capítol econòmic de Macron per al semestre europeu, en què la despesa pública té un paper important, comprèn tant les prioritats en inversions com les mesures de protecció social i comercials. “Hem d’imaginar un nou model europeu de producció, però també de solidaritat i regulació”, enuncia el president francès, confrontant-ho als EUA i la Xina. Així, a més de fomentar la reindustrialització, propugna invertir en “l’hidrogen, les bateries, l’espai, els semiconductors, el cloud, la defensa, la sanitat, la cultura i les indústries creatives”. Al costat d’aquesta aposta per la transició energètica i digital, Macron també defensa una taxa al carboni a les fronteres per fer encarir les importacions que no compleixin les regles mediambientals i clàusules mirall en el mateix sentit als tractats comercials. Paral·lelament, proposa concloure els textos sobre la taxació als gegants d’internet i reglamentar el mercat digital i de continguts. Tot plegat, acompanyat de la implantació d’un salari mínim interprofessional europeu que “faci pujar els salaris baixos cap amunt” i eviti el “dúmping social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia