Litografies amb missatge

Entre altres objec­tes icònics, el pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont guarda a la Casa de la República de Water­loo una lito­gra­fia amb un sig­ni­fi­cat ben espe­cial. Es tracta de Lli­ber­tat, una tinta xinesa on apa­rei­xen un home i una dona dibui­xats dins un mateix per­fil i d’un sol traç, alli­be­rant d’una gàbia tres coloms de colors groc, ver­mell i blau ben intens. El car­tell, obra de l’artista mont­blanquí Maties Palau Ferré (1921-2000), va ser pin­tat ara fa 40 anys, el 1982, a petició d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal (AI), que aban­dera la lluita pels drets humans i en defensa dels repre­sa­li­ats polítics al món.

L’ori­gi­nal va ser sub­has­tat a bene­fici de l’ONG, amb què, abans, ja havien col·labo­rat famo­sos artis­tes com ara Pablo Picasso i Ale­xan­der Cal­der, i se’l va que­dar un col·lec­ci­o­nista nord-ame­ricà. Però l’obra ha romàs després com a símbol d’una lluita que a casa nos­tra s’ha fet més evi­dent que mai els últims anys. “La gent se l’ha fet molt seu per a aques­tes cau­ses”, explica el comis­sari de l’Any Palau Ferré, i fami­liar directe, Fran­cesc Marco-Palau. Per exem­ple, quan l’alcalde de Mont­blanc, Josep Andreu, el va exhi­bir, el desem­bre del 2018, en anun­ciar que s’afe­gia a la vaga de fam que alguns pre­sos polítics, amb Jordi Sànchez al cap­da­vant, van fer per exi­gir que els seus recur­sos al TC s’agi­lit­zes­sin.

Va ser jus­ta­ment arran d’una sentència d’un tri­bu­nal fran­quista, el 1974, que el con­dem­nava a pin­tar a metres qua­drats per un con­tracte que havia sig­nat amb un mar­xant, que Palau Ferré va començar a cre­mar els seus qua­dres i, en paral·lel, a inten­si­fi­car la col·labo­ració en cam­pa­nyes solidàries. “Allò va ser un punt d’inflexió. A par­tir de lla­vors, agafa un punt més social i es bolca amb ONGs”, explica Marco. Així, va col·labo­rar amb enti­tats com ara Ajuda en Acció i la Fede­ració Cata­lana de Volun­ta­riat Social, i el 1985 va dis­se­nyar també un altre car­tell per al premi Josep Vidal Llecha, que el Cen­tre de Lec­tura de Reus atorga a per­so­nes des­ta­ca­des en la defensa de la pau. Arcadi Oli­ve­res i Àngel Colom van gua­nyar les dues pri­me­res edi­ci­ons i després, també el mis­si­o­ner Vicenç Fer­rer, que arran d’allò va ubi­car una obra del pin­tor en una escola a Anan­ta­pur (Índia). L’última lito­gra­fia, cor­res­po­nent a la 37a edició, ator­gada l’octu­bre pas­sat, es va lliu­rar a un altre exprès polític, el pre­si­dent d’Òmnium Jordi Cui­xart.

L’últim any, el 2021, arran de la cele­bració del cen­te­nari del nai­xe­ment de l’artista, l’interès pel car­tell d’AI ha revi­fat: l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona en va edi­tar una revisió i s’ha vist en diver­ses expo­si­ci­ons, com ara la que avui mateix tanca por­tes al Museu d’Art de Girona, o la que encara hi ha, fins diu­menge vinent dia 16, al Museu d’Història de Cata­lu­nya, on, entre un recull dels seus car­tells més icònics, se n’exposa una repro­ducció gegant de 3 metres d’alt. Art amb majúscu­les... i amb mis­satge.