Política

Irlanda del Nord fa història

El nou govern protestant-catòlic posa fi a gairebé 40 anys de conflicte civil, amb més de 3.000 morts

El líder del Par­tit Democràtic de l'Uls­ter (DUP, pro­tes­tant), Ian Pais­ley, i el número dos del Sinn Féin, Mar­tin McGuin­ness, han estat ele­gits avui minis­tre prin­ci­pal i vice­mi­nis­tre prin­ci­pal, res­pec­ti­va­ment, del nou govern com­par­tit d'Irlanda del Nord per l'Assem­blea de Stor­mont.

L'elecció de tots dos, que ja havia estat acor­dada prèvia­ment en una històrica tro­bada entre Pais­ley i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, aquest febrer pas­sat, no va comp­tar amb cap resistència i suposa el fi del con­trol directe que Lon­dres havia man­tin­gut sobre Irlanda del Nord en els cinc últims anys arran de l'escàndol de les escol­tes a Stor­mont per part de l'Exèrcit Repu­blicà Irlandès (IRA).

Imme­di­a­ta­ment després de la seva elecció, Pais­ley ha pres­tat jura­ment del seu càrrec, pro­me­tent coo­pe­rar amb els catòlics i amb el veí govern d'Irlanda. Poc després, McGuin­ness, ex mem­bre de l'IRA, ha pres­tat jura­ment també del seu càrrec com a número dos del nou exe­cu­tiu que com­pon­dran 12 minis­tres, entre catòlics i pro­tes­tants.

Obli­gació
El jura­ment els obliga a recol­zar la poli­cia a Irlanda del Nord i els tri­bu­nals britànics, con­dició a la qual històrica­ment el Sinn Féin s'hi havia negat.

A con­ti­nu­ació han pres­tat jura­ment la resta de mem­bres del gabi­net. Els uni­o­nis­tes de Pais­ley ocu­pa­ran cinc car­te­res, men­tre que el Sinn Féin tindrà qua­tre, els pro­tes­tants mode­rats de l'UUP rebran dos i els catòlics mode­rats del Par­tit Social Demòcrata i del Par­tit Labo­rista tin­dran un, res­pec­ti­va­ment.

A l'aca­ba­ment d'aquest acte, els 107 mem­bres de l'Assem­blea no han aplau­dit al nou gabi­net sinó que han pas­sat al següent assumpte de l'ordre del dia, men­tre que McGuin­ness i Pais­ley han aban­do­nat la cam­bra per dis­cu­tir, jun­ta­ment amb els seus asses­sors de premsa, sobre la seva com­pa­rei­xença con­junta acom­pa­nyats dels pri­mers minis­tres britànic, Tony Blair, i irlandès, Ber­tie Ahern.

Al final de la breu cerimònia d'inves­ti­dura han començat els dis­cur­sos per a la història.

Pri­mer Pais­ley, escor­tat per Blair i Ahern a la seva esquerra i McGuin­nes a la dreta, s'ha decla­rat con­vençut que "ha arri­bat l'hora de la pau a Irlanda del Nord". "Ha arri­bat el moment en què l'odi no ens gover­narà. Serà bo pren­dre part d'aquest mera­vellós procés de curació en aquesta província", ha dit Pais­ley. "En la política, com en la vida, és molt cert que no sem­pre pots acon­se­guir el cent per cent del que vols. Arriba un moment que cal con­for­mar-se amb el que has gua­nyat i seguir cap enda­vant", ha afe­git.

Nova era
McGuin­ness ha adver­tit que la nova relació amb el DUP tindrà alts i bai­xos, però ha recor­dat que el poble va dei­xar clar en les últi­mes elec­ci­ons que vol "una nova era de pau i recon­ci­li­ació".

Tony Blair, per la seva banda, ha dit: "Irlanda del Nord era sinònim de con­flicte. Sem­blava que els pro­ble­mes no eren fruit d'una dis­puta sino d'una forma de vida. Aquí hi ha una lliçó per a qual­se­vol lloc en con­flicte. La prin­ci­pal lliçó és que cal per­ser­ve­rar, no aban­do­nar mai, no creure que la gent vol con­flicte quan en rea­li­tat vol una opor­tu­ni­tat per viure en pau".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.