Mélenchon, en un holograma

En espera de qua­li­fi­car-se per a la segona volta i en el seu ter­cer intent, l’insubmís Jean-Luc Mélenc­hon fa la cam­pa­nya més audaç. Després d’haver pro­ta­go­nit­zat un míting immer­siu, amb imat­ges envol­tant els assis­tents de mar i cel a Nan­tes al gener, ahir en va efec­tuar un altre de vir­tual en dotze ciu­tats fran­ce­ses amb el seu holo­grama des de Lilla. Es tracta de pobla­ci­ons mit­ja­nes, dis­tan­ci­a­des uns 250 quilòmetres entre si, per cons­truir una xarxa ter­ri­to­rial entre­gada a les seves pro­pos­tes com a can­di­dat de la Uni­tat Popu­lar. Tan­ma­teix, aquesta vegada no només no té al cos­tat els soci­a­lis­tes i els eco­lo­gis­tes, sinó tam­poc els comu­nis­tes.

Tot i això, qui es defi­neix com una “tor­tuga sagaç” que ha fet “un forat de ratolí una mica més con­for­ta­ble per fer pas­sar aquesta tor­tuga”, ha acon­se­guit tor­nar-se a eri­gir a poc a poc en el can­di­dat d’esquer­res més ben situat. Actu­al­ment, con­densa una intenció de vot que gira al vol­tant del 15% per a aquesta pri­mera volta de diu­menge. Dei­xant enrere durant la seva lenta però cons­tant ascensió la resta de rivals del seu espai polític. Ara li que­da­ria atra­par la favo­rita, Marine Le Pen, per enfron­tar-se en la segona volta amb el pre­si­dent sor­tint, Emma­nuel Macron, tot i que acu­mula massa avan­tatge. I això que ell i la ultra­dre­tana poden com­par­tir un mateix elec­to­rat popu­lar. “Hi ha mol­tes per­so­nes empre­nya­des que no són fat­xes”, acos­tuma a repe­tir amb la seva flo­rida oratòria Mélenc­hon, tot fent un joc de parau­les amb el mot francès faché com a empre­nyat. Però els seus estra­tegs de cam­pa­nya el que volien, pri­mer, és atraure els elec­tors dels altres can­di­dats d’esquer­res enca­llats i apel·lar al vot útil. Les enques­tes, tot i això, diuen que aquest vot útil està jugant a favor de Le Pen en el camp de la ultra­dreta en detri­ment d’Éric Zem­mour. També, que el vot popu­lar d’obrers i joves sense feina pre­fe­reix més aviat qui ja va ser fina­lista en les pre­si­den­ci­als fa cinc anys. O bé se’n va direc­ta­ment a l’abs­tenció.

En bona part, les difi­cul­tats del líder de La França Insub­misa per fede­rar entorn seu es deuen al seu caràcter. Massa per­so­na­lista per a qui havia estat un càrrec soci­a­lista fa vint anys, abans de mar­xar per una visió de la política euro­pea escèptica amb Brus­sel·les i, pro­gres­si­va­ment, de les ali­an­ces occi­den­tals. Davant el duel Macron-Le Pen del 2017, Mélenc­hon no va donar con­signa de vot mal­grat que es va mani­fes­tar en con­tra de dipo­si­tar la pape­reta per a la ultra­dre­tana. Les seves bases es van decan­tar pel vot en blanc. Una recent enquesta del diari Le Monde revela que, en cas de duel repe­tit el 2022, la mei­tat d’aques­tes bases s’abs­tin­drien, el 29% vota­rien per Macron i un 21% Le Pen. L’holo­grama de Mélenc­hon s’esva­eix quan es tracta de posar un dic a l’extrema dreta tren­cant la tra­dició de l’esquerra par­la­mentària.