“Sembla el 37 a Gernika”

L’endemà de tre­pit­jar Butxa –“són crims de guerra i seran reco­ne­guts com a geno­cidi”, afir­mava in situ davant l’hor­ror dels cadàvers de com­pa­tri­o­tes exe­cu­tats amb les mans lli­ga­des–, la veu de Volodímir Zelenski va arri­bar a l’hemi­ci­cle del Congrés, enga­la­nat ahir amb la ban­dera d’Ucraïna en un pla d’igual­tat amb l’espa­nyola i l’euro­pea. Com ha fet en totes les pla­ces de la gira telemàtica, Zelenski va fer esment d’un epi­sodi històric autòcton com a recurs per col­pe­jar les consciències locals. “Som a l’abril del 2022, però sem­bla l’abril del 1937, quan el món es va assa­ben­tar de l’atac a Ger­nika.” Amb l’elecció d’aquest epi­sodi, Zelenski no només con­necta el drama del pre­sent i l’ima­gi­nari repu­blicà de la Guerra Civil, sinó que fa palès que el bom­bar­deig de la legió Còndor nazi en dia de mer­cat ara fa 85 anys, el 26 d’abril del 1937, va ser con­si­de­rat per Franco un mun­tatge dels rojos com ara ho són els crims de Butxa per part de Putin. Entre els 600 pre­sents –dipu­tats, sena­dors i auto­ri­tats–, només qua­tre no van aplau­dir Zelenski: Mireia Vehí i Albert Botran (CUP); el secre­tari d’estat de l’Agenda 2030 i secre­tari gene­ral del Par­tit Comu­nista d’Espa­nya (PCE), Enri­que San­ti­ago, i Néstor Rego (BNG).

Amb els 350 escons reti­rats perquè les àmplies buta­ques encoi­xi­na­des dels dipu­tats –no així les bla­ves de Pedro Sánchez i els minis­tres– fos­sin subs­tituïdes per unes cadi­res sen­zi­lles per dupli­car així l’afo­ra­ment del Congrés i enca­bir-hi també els sena­dors, la pre­si­denta de la cam­bra, Merit­xell Batet, va donar la ben­vin­guda a les 17.17 h a Zelenski a través de les pan­ta­lles ins­tal·lades ad hoc. Quan va sen­tir l’ovació de rebuda en veure’l a la pan­ta­lla, el pre­si­dent d’Ucraïna –ahir no duia la seva emblemàtica samar­reta verd mili­tar, sinó una camisa del mateix color– es va posar la mà al cor amb emoció.