L’acord pel català es fa pregar

L’acord per blin­dar la immersió lingüística a l’escola de les ingerències judi­ci­als es fa pre­gar, tot i que es manté la idea de fer-lo públic aquest mateix matí si arri­ben a bon port les nego­ci­a­ci­ons que no es van acon­se­guir tan­car ahir a la tarda en una reunió al Par­la­ment. La idea que un acord és a tocar, això sí, és la que van indi­car tots els invo­lu­crats al llarg del dia, sobre­tot ERC, els comuns i Junts, grup que s’havia des­pen­jat del pri­mer pacte asso­lit el 24 de març però que veu­ria bé una nova fórmula que ara és al PSC a qui no acaba de fer el pes, ja que vol que s’expli­citi el rol del cas­tellà com a “llen­gua d’apre­nen­tatge” en alguns casos. Tot ple­gat arriba arran de nego­ci­a­ci­ons repre­ses con­tra rellotge, després que ini­ci­es­sin la set­mana pas­sada del tot tren­ca­des. I és que els grups saben que la res­posta no pot pas­sar d’aquesta set­mana, després que l’última inter­lo­cutòria del TSJC perquè s’exe­cuti la sentència que obliga a fer el 25% de les clas­ses de primària en cas­tellà té el 31 de maig com a ter­mini màxim per apli­car-se. És a dir, dimarts vinent.

“Som opti­mis­tes, la feina dels últims dies ha estat posi­tiva i hem recons­truït aquest con­sens impres­cin­di­ble i pri­o­ri­tari”, avançava al mig­dia la por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta, que agraïa els “esforços, la gene­ro­si­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat per part de tot­hom” per arri­bar a aquest punt. “La pro­posta va molt més enllà que la pre­sen­tada el 24 de març, pro­te­geix el català i fa front a la sentència del TSJC, no s’hi adapta”, sos­te­nia minuts després el por­ta­veu de Junts, Josep Rius. En el pacte final, que s’està nego­ci­ant a qua­tre ban­des, també es vol­dria que hi entrés la CUP, que segons Vilalta “en les últi­mes hores s’ha obert a par­lar-ne i a lle­gir la lle­tra petita”, tot i que la seva posició sem­bla als antípodes de la dels soci­a­lis­tes. La mateixa dipu­tada Eulàlia Reguant posava aigua al vi a les expec­ta­ti­ves i insis­tia a TV3 que no ava­la­ran cap text “que suposi un retrocés legis­la­tiu” del català a l’escola. “No ens podem tro­bar deba­tent amb pro­po­si­ci­ons de llei que són pit­jors que la llei vigent”, adver­tia, men­tre aler­tava que l’actual pro­posta “situa el cas­tellà en l’apar­tat de llen­gua vehi­cu­lar i d’apre­nen­tatge”, i per tant està “en una línia opo­sada a la defensa de la immersió i la cohesió social”. La CUP hi posa tres con­di­ci­ons: que el català sigui l’única llen­gua vehi­cu­lar, que es garan­teixi la igual­tat dels cen­tres en els pro­jec­tes lingüístics i que s’obri una via de diàleg amb els prin­ci­pals agents de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. Els par­tits, de fet, també bus­quen ara la com­pli­ci­tat de les enti­tats edu­ca­ti­ves i en defensa del català, com Òmnium i la Pla­ta­forma per la Llen­gua, que s’havien des­mar­cat del pri­mer acord, però que ara s’han obert al pacte. I és que en els últims dies s’hi ha estat en con­tacte per­ma­nent per inter­can­viar infor­mació sobre els avenços en les con­ver­ses, per la qual cosa sem­bla més fac­ti­ble que “els pro­pers dies”, segons Rius, puguin afe­gir-se a l’even­tual acord polític.

En espera que avui tot ple­gat es pugui con­cre­tar i se n’expli­quin els detalls, la fórmula que s’ha tre­ba­llat inclou­ria un doble flanc, al Par­la­ment i al govern, dues eines “com­ple­mentàries”, segons Vilalta. A la cam­bra, i a petició de Junts –que no volia obrir la caixa dels trons judi­cial intro­duint en la llei de nor­ma­lit­zació lingüística la pos­si­bi­li­tat explícita de l’edu­cació en cas­tellà–, el que s’apro­va­ria, si el PSC final­ment s’hi avé, seria una nova llei ad hoc que esta­bli­ria que els pro­jec­tes lingüístics els ha de fixar cada cen­tre, prèvia auto­rit­zació cas per cas del Depar­ta­ment d’Edu­cació. El decret llei que el govern ja va anun­ciar la set­mana pas­sada, i que en prin­cipi sí que apro­varà avui el con­sell exe­cu­tiu perquè ERC i Junts ja tenen un acord, ser­vi­ria per fixar les con­di­ci­ons i els cri­te­ris con­crets d’acord amb els quals cal­dria pre­sen­tar els citats pro­jec­tes lingüístics, i dei­xar clar que la res­pon­sa­bi­li­tat última d’apli­car-los és de la con­se­lle­ria, i no del pro­fes­so­rat ni dels direc­tors de cen­tre. Tant en un text com en l’altre, en prin­cipi es dei­xa­ria clar que la llen­gua vehi­cu­lar a l’escola és el català –si bé no es tan­ca­ria la porta a l’ús del cas­tellà en l’edu­cació, com de fet no es tanca en la legis­lació actual– i que s’ha d’intro­duir en funció de cri­te­ris pedagògics, mai de cap quota, i de manera sin­gu­la­rit­zada en cada cen­tre, “des d’un abor­datge glo­bal, inte­gra­dor i de trans­ver­sa­li­tat cur­ri­cu­lar que inclo­gui tots els espais edu­ca­tius i recur­sos d’apre­nen­tatge, també els digi­tals”, segons espe­ci­fi­cava Rius.