Pasqual Maragall veu Rodríguez Zapatero "acomplexat" pel PP

L'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pas­qual Mara­gall, creu que José Luis Rodríguez Zapa­tero està "acom­ple­xat" pel PP en política ter­ri­to­rial i per això el PSOE ha dei­xat als soci­a­lis­tes navar­re­sos "a l'esta­cada" al come­tre l'"error monu­men­tal" de rebut­jar la seva aposta de pacte de progrés.

En una entre­vista que avui publica Diari de Girona, Mara­gall qua­li­fica com un "error estratègic monu­men­tal" que el PSOE hagi pre­fe­rit que a Navarra governi la dreta "espa­nyo­lista i regi­o­na­lista" i apunta que "és com si a Itàlia Prodi li hagués rega­lat una regió a Ber­lus­coni". Segons el seu parer, aquesta decisió ha demos­trat que el pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, està "acom­ple­xat" pel PP en política ter­ri­to­rial, ja que el PSOE manté encara una "acti­tud defen­siva" davant "un pas­sat que està abso­lu­ta­ment superat i que ha estat una excusa per man­te­nir unes pre­o­cu­pa­ci­ons i reser­ves sense sen­tit".

D'altra banda, Mara­gall insis­teix a la seva teo­ria que abans d'haver ela­bo­rat el nou Esta­tut hau­ria estat millor can­viar la Cons­ti­tució. "Més hau­ria val­gut anar a refor­mar la Cons­ti­tució que no trac­tar de modi­fi­car-la des de fora", indica. L'expre­si­dent català recorda que el que el seu govern va plan­te­jar ini­ci­al­ment era una reforma de la Cons­ti­tució, perquè havia que­dat "enve­llida", però que final­ment, en veure que no era pos­si­ble, es va optar per ela­bo­rar un nou Esta­tut "i inten­tar forçar la Cons­ti­tució sobre la base d'una inter­pre­tació esta­tutària que encara no sabem si és cons­ti­tu­ci­o­nal". "Lla­vors em vaig resig­nar. Pas­saré a la història com el pre­si­dent de l'Esta­tut, però no va ser una fixació meva. I menys un Esta­tut tan llarg. Jo sóc par­ti­dari de les Cons­ti­tu­ci­ons breus, que la gent pugui enten­dre", agrega Mara­gall.

L'exlíder soci­a­lista català també subrat­lla en l'entre­vista que el seu govern va rebre una "pressió deri­vada de l'Esta­tut" i que, en ple procés esta­tu­tari, el PSOE "es va espan­tar". "I al final em van venir a dir: Esta­tut sí, però Mara­gall no". Segons el seu parer, men­tre que no s'acon­se­gueixi que la Cons­ti­tució es reformi i inclo­gui per exem­ple una modi­fi­cació del seu arti­cle segon per "incloure les naci­o­na­li­tats històriques amb noms i cognoms", no es podrà donar per conclòs "el que es va ini­ciar amb tant d'èxit l'any 1978".

"Espa­nya és un cas molt espe­cial. La democràcia va arri­bar de la mà, de fet, d'un rei ele­git per la dic­ta­dura, però que va saber inter­pre­tar amb habi­li­tat i encert el seu rol. No és com altres països en els quals la democràcia va arri­bar a con­seqüència d'una guerra, un cop d'estat o una revo­lució", asse­nyala Mara­gall. Apunta que aquesta evo­lució històrica "ens ha fet més mode­rats del que històrica­ment havíem estat els pobles d'Espa­nya i, per con­tra, ens ha impo­sat una exces­siva llei del silenci sobre el pas­sat".

En l'entre­vista, Mara­gall vati­cina que CiU pac­tarà amb el PSOE i fins i tot subrat­lla que és par­ti­dari d'un par­tit demòcrata a Cata­lu­nya que agrupi des d'ICV fins a CiU, ja que creu que el futur passa per crear dos únics par­tits, un de cen­tre­es­querra, amb menys iden­ti­tats ideològiques i naci­o­nals, i un altre de cen­tre­dreta.

Mara­gall també asse­nyala en l'entre­vista que veu a l'actual govern català, pre­si­dit per José Mon­ti­lla, "molt segur, tran­quil i sense pro­ble­mes interns apa­rents", però "molt fue­te­jat pels mit­jans de comu­ni­cació".