Política

Comença la cursa per succeir Johnson

L’exministre d’Economia Rishi Sunak es presenta com a candidat a liderar el Partit Conservador i agafar les regnes del govern

Els laboristes eleven la pressió perquè el primer ministre dimissionari plegui i es nomeni un interí per facilitar una transició tranquil·la

Els laboristes avantatgen els conservadors en intenció de vot, segons els darrers sondejos

Ja ha començat la cursa per a la suc­cessió de Boris John­son. El pri­mer pes pesant a anun­ciar que es pre­sen­ta­ria a les primàries per lide­rar el Par­tit Con­ser­va­dor ha estat Rishi Sunak, el minis­tre de Finan­ces de John­son que va dimi­tir dimarts pro­vo­cant un tsu­nami de dimis­si­ons –més de cin­quanta– en el govern, que va aca­bar pro­vo­cant la marxa del pri­mer minis­tre. Sunak, de 42 anys i d’ori­gen indi, és un repu­tat finan­cer prou dis­tan­ciat de John­son perquè no el vegin com una opció de con­tinuïtat.

La can­di­da­tura de Sunak s’afe­geix a les del dipu­tat i exmi­li­tar Tom Tugend­hat; l’advo­cada gene­ral del govern Sue­lla Bra­ver­man –molt pro­pera a John­son–, i el dipu­tat bre­xi­ter Steve Baker. Cap d’aquests tres últims té pes entre els mem­bres del par­tit, que són els que hau­ran de votar. S’espera que també es pre­sen­tin la minis­tra d’Afers Estran­gers, Liz Truss, pot­ser la que menys agrada a Brus­sel·les; la titu­lar de Comerç, Penny Mor­daunt, o l’exmi­nis­tre de Finan­ces de The­resa May i euro­pe­ista, Jeremy Hunt.

El favo­rit a les enques­tes entre les bases con­ser­va­do­res, no obs­tant, és l’actual minis­tre de Defensa i exmi­li­tar Ben Wallace, de 52 anys, amb un per­fil baix, gens mediàtic com el de John­son. De fet, els con­ser­va­dors bus­quen un líder seriós i sol­vent que sigui l’opo­sat a John­son per poder fer front a la com­pli­cada situ­ació del país.

El nou pri­mer minis­tre haurà de sua­vit­zar les ten­ses rela­ci­ons amb la Unió Euro­pea (UE), que ara mateix estan als tri­bu­nals després que Brus­sel·les denunciés al Regne Unit per l’intent de John­son de legis­lar l’eli­mi­nació de parts del Trac­tat del Bre­xit, les que fan referència a Irlanda del Nord. El suc­ces­sor de John­son haurà de fer front a l’auge dels naci­o­na­lis­tes a Escòcia, a Irlanda del Nord i, en menor mesura, al País de Gal·les, i que amenaça la unió de les qua­tre naci­ons fun­da­do­res del Regne Unit. A Escòcia, la pri­mera minis­tra, Nicola Stur­geon, vol con­vo­car un referèndum d’inde­pendència l’any que ve, i a Irlanda del Nord per pri­mer cop es van impo­sar els naci­o­na­lis­tes irlan­de­sos amb el referèndum de reu­ni­fi­cació.

I, sobre­tot, haurà de fer reviure l’eco­no­mia perquè el país està a punt de tor­nar a entrar en recessió i la inflació està dis­pa­rada fins a l’11%.

La set­mana vinent hi ha elec­ci­ons al Comitè 1922, que repre­senta tots els dipu­tats con­ser­va­dors sense car­tera, i serà lla­vors quan s’anunciï el calen­dari per a les primàries i quan es poden ins­criure els can­di­dats. Per regis­trar la can­di­da­tura cal­dran vuit sig­na­tu­res de dipu­tats. Ales­ho­res es faran vota­ci­ons fins que en que­din dos, que com­pe­ti­ran en les primàries. En les pri­me­res vota­ci­ons, voten els dipu­tats. En les primàries, els mem­bres del país.

John­son vol allar­gar el procés de tran­sició almenys tres mesos, fins a la tar­dor que ve. Però hi ha una forta pressió en el Par­tit Con­ser­va­dor perquè ple­gui ara i es nomeni un interí. Això faci­li­ta­ria una tran­sició i unes primàries tran­quil·les i evi­ta­ria que el líder de l’opo­sició, el labo­rista Keir Star­mer, pre­sentés una moció de con­fiança al Par­la­ment. Star­mer diu que aquest govern és un caos i que el pri­mer minis­tre ha de dimi­tir imme­di­a­ta­ment.

Star­mer, sal­vat

Els labo­ris­tes avan­tat­gen clara­ment els con­ser­va­dors en intenció de vot, segons els dar­rers son­de­jos. Els labo­ris­tes acon­se­gui­rien un 40,2% dels vots i els con­ser­va­dors, un 32,9%, segons una enquesta de Poli­tico. En pro­jecció d’escons, els labo­ris­tes s’impo­sa­rien per 25 dipu­tats, però no arri­ba­rien a la majo­ria abso­luta i hau­rien de pac­tar segu­ra­ment amb l’SNP, que els dema­na­ria un referèndum a canvi. Un dels pro­ble­mes que tenia Star­mer per anar ara a unes elec­ci­ons era que estava sent inves­ti­gat per una acu­sació d’haver-se sal­tat el con­fi­na­ment durant la pandèmia, quan va ser foto­gra­fiat bevent unes cer­ve­ses amb dues per­so­nes més a la seva ofi­cina. Star­mer va dir que si la poli­cia con­cloïa que es va sal­tar la llei, dimi­ti­ria. Des de lla­vors que sem­pre que l’entre­vis­ta­ven li pre­gun­ta­ven què pas­sa­ria si gua­nyava les elec­ci­ons i el tro­ba­ven cul­pa­ble. Cre­a­ria una situ­ació de caos. La poli­cia ahir va dir que no va vio­lar cap llei. “La inte­gri­tat importa”, va dir Star­mer, en referència a John­son, que es va negar a dimi­tir tot i ser mul­tat per la poli­cia per haver-se sal­tat la llei.

Unes gene­rals ara serien un des­as­tre per als con­ser­va­dors. Tot i la forta opo­sició a John­son dins del Par­tit Con­ser­va­dor, molts dipu­tats tories con­tra­ris a John­son vota­rien no fer-lo fora per evi­tar donar un avan­tatge tan gran als seus rivals polítics. Si John­son perdés la moció, hau­ria de con­vo­car elec­ci­ons imme­di­a­ta­ment i els con­ser­va­dors no tin­drien líder i n’hau­rien d’esco­llir un a cor­re­cuita. Aquest és un risc que no poden córrer. Ahir Star­mer va incre­men­tar la pressió sobre John­son.

Els con­ser­va­dors podrien inten­tar forçar John­son a dimi­tir. Temen que la seva con­tinuïtat tres mesos més pro­vo­qui més cris­pació en un estiu que es pre­su­meix com­pli­cat, amb vagues pre­vis­tes del sec­tor públic (de mes­tres, advo­cats d’ofici, per­so­nal sani­tari i tre­ba­lla­dors de trens). De moment el nou govern de John­son s’oposa a anti­ci­par les primàries.

“És molt impor­tant posar a prova l’habi­li­tat dels can­di­dats més enllà de la bom­bo­lla de West­mins­ter, és una part molt impor­tant del procés”, va dir el nou minis­tre d’Edu­cació, James Cle­verly, aliat de John­son i que va ser un dels que van entrar en la rees­truc­tu­ració de John­son del seu gabi­net just abans de dimi­tir. Li cri­ti­quen, però, que men­tre que ell vol tres mesos per fer la tran­sició, The­resa May només en va tenir tres per donar el relleu pre­ci­sa­ment a John­son fa tres anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia