Autocop de Musharraf

L’exèrcit del Pakis­tan va pren­dre ahir els car­rers de les prin­ci­pals ciu­tats, va ocu­par les seus dels mit­jans de comu­ni­cació, va tallar les línies telefòniques a la capi­tal i les emis­si­ons de les ràdios i tele­vi­si­ons pri­va­des per ordre del pre­si­dent del país, el gene­ral Per­vez Mus­har­raf, que va decre­tar l’estat d’emergència i va sus­pen­dre la Cons­ti­tució.
A més, el cap del Tri­bu­nal Suprem va ser ces­sat i diver­sos polítics opo­si­tors i jut­ges van ser retin­guts dins la seu del Suprem.

Mus­har­raf va aparèixer al ves­pre a la tele­visió pública ves­tit de civil per adreçar un mis­satge a la nació en què va jus­ti­fi­car l’estat d’excepció dient que el país “tra­vessa una con­jun­tura peri­llosa” i que havia de sal­var el govern “de l’amenaça dels extre­mis­tes islàmics”.

Amenaça pro­ta­li­bana
Les dar­re­res set­ma­nes s’ha produït una revi­fada dels com­bats entre l’exèrcit i els grups pro­ta­li­bans a les mun­ta­nyes del nord del país, però l’opo­sició acusa la cúpula mili­tar d’usar l’argu­ment de l’amenaça pro­ta­li­bana per eter­nit­zar-se en el poder, limi­tar les lli­ber­tats i repri­mir l’opo­sició i les mino­ries naci­o­nals.

Mal­grat les excu­ses de Mus­har­raf, tot apunta que el movi­ment té com a objec­tiu evi­tar que el Suprem anul·li la seva can­di­da­tura a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als d’octu­bre, que va gua­nyar per una àmplia majo­ria. Estava pre­vist que els jut­ges anun­ci­a­rien en els pro­pers dies la incom­pa­ti­bi­li­tat del càrrec de pre­si­dent amb el de cap de l’exèrcit, fet que hau­ria apar­tat el gene­ral de la pre­sidència i els mili­tars de l’escena política quan només fal­ten dos mesos per a les elec­ci­ons gene­rals, en què la prin­ci­pal favo­rita era la líder opo­si­tora Bena­zir Bhutto, que el mes pas­sat va tor­nar al Pakis­tan després de vuit anys d’auto­e­xili.

L’expri­mera minis­tra, que en conèixer la notícia va sus­pen­dre el viatge a Dubai i va aga­far l’avió cap a Karachi, va cri­ti­car dura­ment el pre­si­dent: “Estic d’acord que tenim un pro­blema. La dic­ta­dura és el pro­blema i no la solució”, i va insis­tir que el govern usa el fan­tasma dels isla­mis­tes per afer­rar-se al poder. “Els extre­mis­tes neces­si­ten un dic­ta­dor, i el dic­ta­dor neces­sita extre­mis­tes”, va dir.

Reac­ci­ons
Les pri­me­res reac­ci­ons al cop mili­tar i la més que pro­ba­ble sus­pensió de les elec­ci­ons de gener van arri­bar per boca dels res­pon­sa­bles nord-ame­ri­cans, ali­ats d’Isla­ma­bad en la lluita con­tra el ter­ro­risme i que s’han mos­trat molt pre­o­cu­pats per la situ­ació d’incer­tesa en què es troba el Pakis­tan.

La secretària d’Estat dels EUA, Con­do­le­ezza Rice, va dir des d’Istan­bul que l’estat d’emergència és “molt lamen­ta­ble”. El cop de força de Mus­har­raf deixa el país en la mateixa situ­ació en què es tro­bava fa vuit anys. Ales­ho­res el gene­ral va diri­gir un cop d’estat con­tra l’auto­ri­tat civil. Ahir, va orde­nar l’estat d’emergència per evi­tar que el poder tornés a mans civils.