La matemàtica de Patrícia Gabancho

Any 2029. Segons el far­macèutic empor­danès Ale­xan­dre Deu­lo­feu (1903-1978), a par­tir de l’estudi que va fer dels cicles d’impe­ris i civi­lit­za­ci­ons, és la data en la qual es pro­duirà la des­in­te­gració de l’Estat espa­nyol. Ho va pre­dir amb la mateixa pre­cisió que, durant el seu exili, va fixar la des­in­te­gració de la Unió Soviètica, la reu­ni­fi­cació d’Ale­ma­nya i l’expansió xinesa. La peri­o­dista i escrip­tora Patrícia Gabancho Ghi­el­metti (1952-2017) explica en el pròleg del lli­bre La matemàtica de la història, de Juli Gutiérrez, en el qual es recull la teo­ria Deu­lo­feu, que “l’atzar no s’equi­voca”. I ho fa per des­criure, amb una poètica pròpia del rea­lisme màgic, com arriba a Cata­lu­nya, des del seu Bue­nos Aires natal, el 1974, empesa per una fas­ci­nació i ena­mo­ra­ment per la “cul­tura sense estat més potent del món”. I aquest “atzar que no s’equi­voca”ser­veix també per expli­car la relació del seu pare amb Deu­lo­feu, ”una entesa pro­funda i ins­tantània” que va dur l’intel·lec­tual argentí Abe­lardo Gabancho fins al mas d’Ordis on vivia el pen­sa­dor figue­renc. Fa deu anys, als ini­cis del procés, en una con­versa amb Matt­hew Tree per a la revista Esguard , Patri­cia Gabancho va dir el següent pel que fa a la força de l’Estat espa­nyol davant d’un esce­nari d’inde­pendència: “No trau­ran els tancs, no hi haurà un Tia­nan­men a la plaça Cata­lu­nya, però empre­so­na­ran i inha­bi­li­ta­ran pre­si­dents.”

Profètica, “de caràcter dur amb l’estu­pi­desa”, segons la va defi­nir l’expre­si­dent de l’Ate­neu Bar­ce­lonès Jordi Casas­ses, amb una “malícia intel·ligent”, segons Laura Borràs i una “donassa” pel pre­si­dent Quim Torra, que ahir al ves­pre va orga­nit­zar a l’audi­tori Irla de la Gene­ra­li­tat a Girona un home­natge naci­o­nal, cinc anys després de la mort pre­ma­tura de l’argen­tina que va deci­dir ser cata­lana, segons va ano­tar Borràs, que va par­ti­ci­par-hi a través d’un vídeo. Va recor­dar quan, essent pre­si­denta de l’Ins­ti­tut de les Lle­tres Cata­la­nes, Patri­cia Gabancho va por­tar-li el lli­bre Les dones del 1714. “Va ser un model d’apo­de­ra­ment i pio­ner”, hi va afe­gir en la seva glossa. La pre­si­denta de l’Assem­blea, Dolors Feliu, va ser qui va recor­dar el vin­cle de Gabancho amb Deu­lo­feu, i el peri­o­dista Germà Cap­de­vila, que exer­cia de pre­sen­ta­dor, va recu­pe­rar l’entre­vista en què Gabancho pro­fe­tit­zava l’1-O i les seves con­seqüències.

En un futur, però per escriure, el pas­sat inter­pel·la el pre­sent i a dos dies de la Diada Quim Torra va fer una crida a “des­bor­dar els car­rers de Bar­ce­lona” invo­cant la memòria “trans­for­ma­dora” del 1714: “Al final, al món tant li fa les pica­ba­ra­lles absur­des, el món veurà si hem sor­tit en massa o no.” Enmig d’aplau­di­ments, va agrair a la pre­si­denta de l’Assem­blea “sos­te­nir” –tot i les crítiques– que es tracta d’una mani­fes­tació per la inde­pendència. Abans, Laura Borràs havia evo­cat “les grans espe­ran­ces” que es van ges­tar el 2017 i va asse­gu­rar que Gabancho, “una dels nos­tres”, “esta­ria empe­nyent per recu­pe­rar la brúixola”.