L’avi del populisme

Qua­tre dies després de les elec­ci­ons, el líder de Força Itàlia farà 86 anys. Hi ha dues coses que defi­nei­xen Sil­vio Ber­lus­coni i que estan rela­ci­o­na­des: ha estat qua­tre vega­des pri­mer minis­tre i l’home més ric d’Itàlia durant anys. A prin­cipi dels noranta era un cone­gut empre­sari amb pro­ble­mes amb la justícia. Va entrar en política apro­fi­tant-se de l’heca­tombe de Tan­gen­to­po­lis, la sèrie d’escàndols de cor­rupció que va enfon­sar el sis­tema de par­tits italià. L’ales­ho­res cap de Finin­vest i Medi­a­set podia per­me­tre’s sor­tir a la tele­visió fent un mis­satge estu­di­a­da­ment ins­ti­tu­ci­o­nal que mar­ca­ria la història del país. “Itàlia és el país que estimo”, va dir men­tre es pre­sen­tava com el balu­ard de la lli­ber­tat que com­ba­tria la cor­rupció. Va arri­bar al poder pac­tant al nord amb l’ales­ho­res Lliga Nord i al sud amb els neo­fei­xis­tes del Movi­mento Soci­ale Ita­li­ano. Va tren­car així el pacte que fins lla­vors havien res­pec­tat la resta de par­tits, de no dur els fei­xis­tes al poder. És el gran blan­que­ja­dor del fei­xisme a Itàlia, el pare de la frase “Mus­so­lini va fer mol­tes coses bones”.

Segons la revista For­bes, actu­al­ment és el ter­cer home més ric d’Itàlia i té un patri­moni net de 7.100 mili­ons de dòlars. També té unes quan­tes cau­ses ober­tes amb la justícia. El 2013 va ser con­dem­nat a qua­tre anys de presó i dos d’inha­bi­li­tació per haver estat “l’ins­ti­ga­dor d’un meca­nisme de frau fis­cal” a les empre­ses que ell diri­gia, segons la sentència del Suprem italià en el cas Medi­a­set. Per aquesta con­demna, el novem­bre del 2013 va dei­xar l’escó després de vint anys inin­ter­rom­puts i va per­dre el títol de Cava­li­ere.

Ber­lus­coni és el pio­ner en gai­rebé tot, en política. Va ser Trump abans que Trump; un mem abans que exis­tis­sin els mems. Fa dècades que acusa tot­hom que no pensi com ell d’envejós, de difon­dre notícies fal­ses o de ser comu­nista. L’eslògan que ha fet famosa Isa­bel Díaz-Ayuso, el de “comu­nisme o lli­ber­tat”, ell fa anys que el repe­teix als mit­jans de la seva pro­pi­e­tat. Li agrada pre­sen­tar-se com un avi vene­ra­ble, esta­dista, ani­ma­lista i euro­pe­ista, i al mateix temps expli­car acu­dits ver­ros i fer vídeos kitsch a Tik­Tok. Show­man abans que polític, té ben apa­mat el per­so­natge que no deixa mai indi­fe­rent a ningú.