Israel s’ancora a l’extrema dreta

“M’he fet gran, m’he mode­rat i he entès que la vida és més com­pli­cada.” És un frag­ment de l’arti­cle que va aparèixer, set­ma­nes enrere, a la por­tada del diari Israel Hayom, el més lle­git d’Israel, però resu­meix els esforços amb què el seu autor vol allu­nyar-se del seu pas­sat. En cosa de mesos, la cara visi­ble de la ultra­dreta isra­e­li­ana i la seva for­mació política han pas­sat de la mar­gi­na­li­tat al poder. Ita­mar ben Gvir, algú que va ser rebut­jat en el ser­vei mili­tar per les seves idees “extre­mis­tes”, serà ara minis­tre de Segu­re­tat Pública i el cap de la poli­cia isra­e­li­ana.

Són les con­seqüències de l’acord a què Ben­ja­min Neta­nyahu, líder del Likud i gua­nya­dor de les elec­ci­ons de l’1 de novem­bre, ha arri­bat amb el par­tit de Ben Gvir. El pacte acosta la for­mació del pro­per govern isra­elià, que arri­barà quan el Likud pacti la repar­tició de minis­te­ris amb la resta dels ali­ats. Després de cinc elec­ci­ons sense que es dibui­xes­sin majo­ries clares, Neta­nyahu podrà tor­nar com a pri­mer minis­tre a càrrec de l’exe­cu­tiu més anco­rat a la dreta que s’hagi vist mai a Israel. El seu par­tit i les dues for­ma­ci­ons ultra­or­to­do­xes for­ma­ran govern amb Sio­nisme Religiós, la coa­lició de par­tits d’extrema dreta lide­rada per Ben Gvir que ha tret un inti­mi­da­tori ter­cer millor resul­tat, quan el 2021 no tenia repre­sen­tació par­la­mentària.

L’arri­bada d’aquest grup a la Knes­set –el Par­la­ment– va ser un punt d’inflexió per a Israel, on la ultra­dreta no havia tin­gut lloc al Par­la­ment des del 1984, en què hi va ser el Kach. Es con­si­dera que Ben Gvir és l’hereu d’aque­lla for­mació fun­dada per Meir Kahane, que defen­sava la violència con­tra els àrabs. Després d’una sola legis­la­tura, el Tri­bu­nal Suprem isra­elià va il·lega­lit­zar el Kach i els EUA i Israel el van desig­nar com a ter­ro­rista. Les seves idees, però, van seguir vives de la mà de fanàtics com Ben Gvir, algú que acu­mula una cin­quan­tena d’acu­sa­ci­ons judi­ci­als per inci­tació a l’odi, dis­tur­bis i suport a orga­nit­zació ter­ro­rista.

Ben Gvir, que resi­deix en un assen­ta­ment il·legal a Hebron, a la Cis­jordània ocu­pada, vol fer creure que el seu cone­gut supre­ma­cisme va ser una idea de joven­tut. Durant anys, a la seva sala d’estar hi va pen­jar una foto­gra­fia de Baruch Golds­tein, l’extre­mista jueu que, el 1994, va atemp­tar con­tra una mes­quita d’Hebron en ple ramadà. Va obrir foc con­tra una mul­ti­tud d’homes que hi resa­ven i en va assas­si­nar 29. Els super­vi­vents, entre els quals hi havia 150 ferits, van assas­si­nar Golds­tein, la tomba del qual encara és lloc de pere­gri­nació per radi­cals.

Ben Gvir, el jove que admi­rava el supre­ma­cista que va morir matant, rei­vin­dica, avui, la seva supo­sada modèstia, men­tre les seves pro­pos­tes elec­to­rals la posen en dubte. Sio­nisme Religiós pro­mou l’expulsió dels àrabs “des­lle­ials cap a Israel” i la pena de mort con­tra els “ter­ro­ris­tes”, que és la forma com la dreta isra­e­li­ana ano­mena qual­se­vol palestí que s’oposi a l’ocu­pació.

Abans que el nou govern de Neta­nyahu sigui una rea­li­tat, la noti­cia que Ben Gvir assu­mirà el Minis­teri de Segu­re­tat Pública ja ha enva­len­tit mem­bres dels cos­sos de segu­re­tat, que fan les seves pri­me­res mos­tres d’odi en nom seu: “Ara, Ben Gvir posarà ordre. Aquí, la llei soc jo i jo dic que tu estàs actu­ant en con­tra de la llei.” Ho deien uns sol­dats a Hebron, aquest cap de set­mana, men­tre inti­mi­da­ven i cla­va­ven cops de puny a acti­vis­tes isra­e­li­ans i pales­tins.

El retorn de Neta­nyahu al càrrec de pri­mer minis­tre de la mà de l’extrema dreta no només entre­garà a Sio­nisme Religiós el con­trol de la poli­cia, sinó, pro­ba­ble­ment, també la gestió de la Cis­jordània ocu­pada. En les nego­ci­a­ci­ons per for­mar govern, i a falta de con­cre­tar alguns ser­rells, el cap del Likud ja hau­ria accep­tat ator­gar el lide­ratge de l’Admi­nis­tració Civil a Beza­lel Smo­trich, l’altre líder de la for­mació supre­ma­cista. Aquesta agència mili­tar es fa càrrec dels aspec­tes civils del ter­ri­tori ocu­pat, inclo­ent-hi l’apro­vació de nous assen­ta­ments i la demo­lició d’edi­fi­cis que no dis­po­sen del permís de cons­trucció de les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes, l’excusa habi­tual per ender­ro­car habi­tat­ges pales­tins. Múlti­ples obser­va­dors vati­ci­nen l’expansió d’assen­ta­ments en cas que Smo­trich acon­se­gueixi el con­trol d’aquesta agència.