La importància de la credibilitat

En el món que vivim, tenir bona cre­di­bi­li­tat és un punt a favor en les rela­ci­ons soci­als, polítiques i econòmiques. Si ho cen­trem en l’àmbit de la gestió de la política, massa sovint sur­ten situ­a­ci­ons que deno­ten males pra­xis de la gestió pública, que s’asso­cien a mal­ba­ra­ta­ment o a cor­rupció. Els efec­tes són letals, sovint pit­jors per a les ins­ti­tu­ci­ons que repre­sen­ten els qui han comès el frau que no pas per a ells matei­xos. I és que es pro­du­eix allò que en ter­mes popu­lars diem que una poma podrida, si no la treus, con­ta­mina tot el cis­tell. Així les coses, sovint la mala praxi d’una per­sona con­ta­mina tota la ins­ti­tució, que tarda molt a recu­pe­rar la cre­di­bi­li­tat i molt sovint ja no torna a ser res­pec­tada com abans.

Fa uns dies, si ens hagues­sin pre­gun­tat qui­nes són les ins­ti­tu­ci­ons amb més cre­di­bi­li­tat, pro­ba­ble­ment la majo­ria hauríem con­tes­tat que les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i, per davant de totes, el Par­la­ment Euro­peu. Si la pre­gunta la féssim avui, els resul­tats pro­ba­ble­ment no serien els matei­xos. I què ha pas­sat que avali aquest canvi? Doncs que hi ha hagut una inves­ti­gació sobre mala praxi d’uns pocs euro­di­pu­tats, en el que ja es coneix com a Qatar­gate. I es pro­du­eix el que dèiem, que la mali­feta de molt pocs con­ta­mina el tot; en aquest cas, sem­bla que només dos euro­di­pu­tats (veu­rem com van evo­lu­ci­o­nant les inves­ti­ga­ci­ons) afec­ten el tre­ball i la repu­tació dels 760 euro­di­pu­tats que té el Par­la­ment Euro­peu, a més també de les altres ins­ti­tu­ci­ons de la UE, com ara la Comissió Euro­pea i el Con­sell. Aquest ter­ra­bas­tall, impos­si­ble d’ima­gi­nar fa uns mesos, pot repre­sen­tar un cop molt dur a la cre­di­bi­li­tat de la Unió Euro­pea. Per evi­tar-ne les con­seqüències, els res­pon­sa­bles de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees han d’actuar ràpid, amb trans­parència i amb fets que recu­pe­rin la cre­di­bi­li­tat per­duda, que només s’acon­se­guirà si la ciu­ta­da­nia per­cep que s’ha actuat amb cele­ri­tat i eficàcia. S’ha d’evi­tar a totes pas­sa­des que la mali­feta d’un pocs afecti la bona feina de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. De moment, s’està actu­ant amb aques­tes pre­mis­ses, però veu­rem l’abast de la trama i les con­seqüències que té.

Pre­nent la volun­tat de la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, de basar-se en la Con­ferència sobre el Futur d’Europa per millo­rar la democràcia i eficiència de la UE, cal deta­llar que una part sig­ni­fi­ca­tiva de ciu­ta­da­nia i d’ins­ti­tu­ci­ons han tre­ba­llat de valent, apor­tant idees per millo­rar la democràcia i l’eficiència de la Unió Euro­pea, algu­nes de les quals segur que millo­ren la trans­parència i el con­trol de l’acti­vi­tat dels euro­di­pu­tats i fun­ci­o­na­ris de la UE, perquè apli­car-les difi­cul­ta­ria fets lamen­ta­bles com els que s’han produït. D’idees i eines per arre­glar-ho i evi­tar que torni a pas­sar n’hi ha, el que convé és valen­tia per apli­car-les i, sobre­tot, assu­mir-ne les con­seqüències. Encara hi som a temps, però la res­posta ha de ser ràpida i con­tun­dent amb la idea de no accep­tar ni el més mínim indici de cor­rupció i man­te­nir la cre­di­bi­li­tat de la Unió Euro­pea a nivells alts.