El Tribunal Constitucional qüestiona la disposició que obliga a invertir a Catalunya

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal qüesti­ona l’emblemàtica dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut, que obliga l’Estat a inver­tir durant un període de set anys a Cata­lu­nya l’equi­va­lent al PIB català en relació amb l’espa­nyol. La majo­ria de mem­bres de l’alt tri­bu­nal s’estan decan­tant per con­si­de­rar només indi­ca­tiu aquest apar­tat, en les deli­be­ra­ci­ons fetes fins ara sobre el recurs del PP a l’Esta­tut, segons han infor­mat a l’AVUI fonts jurídiques. Argu­men­ten que l’Esta­tut no pot obli­gar l’Estat en la seva política.

Mini­trans­va­sa­ment
Es dóna el cas que aquesta dis­po­sició addi­ci­o­nal ha estat fins ara el prin­ci­pal ele­ment de nego­ci­ació res­pecte al nou Esta­tut en els con­tac­tes que ha man­tin­gut el govern català amb el cen­tral, amb l’objec­tiu d’acor­dar inver­si­ons esta­tals per a Cata­lu­nya. Fins i tot se n’ha fet depen­dre el paga­ment de les obres del mini­trans­va­sa­ment de l’Ebre, amb l’opo­sició en aquest cas de CiU i d’ERC. El redac­tat d’aquesta matèria és un dels que van acor­dar el pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero i el líder con­ver­gent Artur Mas, en la reunió que van man­te­nir a la Mon­cloa.

En les deli­be­ra­ci­ons actu­als, s’ha posat de mani­fest una con­fluència de posi­ci­ons entre l’esmena a la tota­li­tat que repre­senta el recurs del PP i l’argu­men­tació pre­sen­tada per l’advo­cat de l’Estat, més mode­rada. La con­clusió és una evi­dent reta­llada del text que va ser apro­vat en el seu moment per les Corts i que va rebre després el vis­ti­plau dels cata­lans en referèndum.

Un dels punts que queda tocat és la defi­nició de Cata­lu­nya com a nació en el preàmbul. No serà supri­mida, però la majo­ria de l’alt tri­bu­nal és par­tidària de treure-li tota capa­ci­tat inter­pre­ta­tiva per a la resta de l’Esta­tut. Aquesta capa­ci­tat la tenia pel sim­ple fet que la nació consta en el preàmbul, si bé sense la vali­desa jurídica que repre­sen­ta­ria for­mar part de l’arti­cu­lat.

Finançament
També pot caure tot el que fa referència a la relació bila­te­ral entre Cata­lu­nya i l’Estat, una qüestió de gran importància política perquè és la base per sus­treure la Gene­ra­li­tat de l’ano­me­nat cafè per a tot­hom. Aquesta dis­tinció va ser pre­ci­sa­ment una de les que va jus­ti­fi­car l’ela­bo­ració del nou Esta­tut, i en depe­nen matèries tan deci­si­ves com el caràcter bila­te­ral de la nego­ci­ació del finançament català, així com un tracte de tu a tu en les rela­ci­ons polítiques fixat en una gran comissió Estat-Gene­ra­li­tat.

També el TC pre­veu decla­rar nul el capítol de la justícia, res­pecte al qual el poder judi­cial expressa reser­ves. L’Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de la Magis­tra­tura, de signe con­ser­va­dor, és molt con­tun­dent en aquest aspecte, i un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de mem­bres del Cons­ti­tu­ci­o­nal hi són sen­si­bles. Una situ­ació encara més greu és la política lingüística, ja que es qüesti­ona el deure de conèixer el català, amb la impli­cació que això pot tenir per al model d’ense­nya­ment.