Política

Un pressupost d’orfebreria

L’executiu busca el difícil encaix a les demandes del PSC, Junts i els comuns per aprovar els comptes del 2023

Si bé hi ha coincidències sectorials, hi ha debat sobre punts de molt rerefons polític com grans projectes i fins i tot autogovern

Ningú va dir que tirar enda­vant els comp­tes de la Gene­ra­li­tat del 2023 seria fàcil. Apro­var el pres­su­post tenint d’entrada només 33 dipu­tats de 135 al Par­la­ment, i aspi­rar, a més, a fer-ho a qua­tre ban­des –per­su­a­dint els dos grans grups de l’opo­sició, el PSC i Junts, a les por­tes d’un any elec­to­ral, i per si de cas un ter­cer en discòrdia que pro­ba­ble­ment resulti neces­sari, En Comú Podem–, ja s’ende­vi­nava que seria una tasca molt fei­xuga per al govern en mino­ria d’ERC. I la rea­li­tat no està dece­bent. Conei­xe­dors d’aquesta debi­li­tat, els poten­ci­als ali­ats no s’han estat de fer les seves par­ti­cu­lars car­tes als Reis a l’hora de posar con­di­ci­ons, i el govern ha hagut de fer mans i mànigues per qua­drar les peti­ci­ons de tot­hom. I, més enllà d’aspec­tes sal­va­bles en edu­cació, fis­ca­li­tat i infra­es­truc­tu­res, se n’ha sor­tit prou bé fins ara en qüesti­ons sec­to­ri­als, després de mol­tes set­ma­nes en dansa i una quin­zena llarga de reu­ni­ons amb cadas­cun dels grans grups.

El govern va dir a prin­ci­pis de set­mana que tenia tan­cats 147 punts amb el PSC, un 87% del seu docu­ment, per un valor de vora 5.300 mili­ons. Però, arri­bat el moment cul­mi­nant, el moment “o caixa o faixa”, encara hi que­den els aspec­tes més espi­no­sos per deci­dir, la majo­ria dels quals no són qüestió de números ni de gestió estricta, sinó que van més a l’arrel, a l’ori­en­tació política. Es tracta de tres pro­jec­tes con­si­de­rats estratègics per al desen­vo­lu­pa­ment del país –Hard Rock, ampli­ació de l’aero­port del Prat i ronda del Vallès–, en què el PSC i Junts curi­o­sa­ment fan pinça con­tra la posició d’ERC, però també d’un altre paquet de temes clau per al rumb de l’auto­go­vern, en què el PSC pres­si­ona per diluir cer­tes com­petències del govern i Junts busca tot el con­trari, que acce­leri cap a la inde­pendència. I aquí és on rau el tor­ce­braç ara.

En tot cas, si es repas­sen els tres docu­ments de la nego­ci­ació que s’han fet públics –el de peti­ci­ons del PSC, el de Junts i l’acord tan­cat amb els comuns–, s’evi­den­cien els punts de dis­crepància i les coin­cidències, que hi són en força qüesti­ons relle­vants que es repe­tei­xen, i per tant no han de ser esculls.

Fis­ca­li­tat

És un dels aspec­tes en què els punts de par­tida dels grups són més opo­sats, però jus­ta­ment pot­ser per això no han anat a posi­ci­ons de màxims. El PSC hi passa de pun­te­tes i parla tot just de no tocar la pressió fis­cal, si bé vol ampliar en més de 800 mili­ons el sos­tre de des­pesa amb pre­vi­si­ons més ago­sa­ra­des, i reser­var-se que se li con­sulti com s’apli­quen pos­si­bles des­vi­a­ci­ons posi­ti­ves en els ingres­sos. Junts, en canvi, reclama abai­xar el tram autonòmic més baix de l’IRPF del 10,5% al 10%, deflac­tar tots els trams un 3,5% per estal­viar uns 350 mili­ons dels 750 que cal­cula que el govern recap­tarà de més per la inflació –l’exe­cu­tiu s’hi resis­teix perquè diu que perd molta recap­tació i redu­eix en canvi xifres insig­ni­fi­cants als con­tri­bu­ents– i revi­sar suc­ces­si­ons perquè vagi cap a una boni­fi­cació del 99% a la llarga per a empre­ses fami­li­ars i parents de pri­mer grau. ERC, que era par­tidària de no tocar res, va fer con­ces­si­ons en el pacte amb els comuns, en què figura crear l’impost als grans vai­xells i als ali­ments ultra­pro­ces­sats, a més de fixar un nou tipus a patri­moni per equi­pa­rar-ho al tri­but esta­tal a grans for­tu­nes, i recap­tar-ne així el tram més alt. Això sí, l’ele­ment que més gri­nyola als altres grups, sobre­tot a Junts, és l’aug­ment del 33% pre­vist en l’impost als habi­tat­ges buits.

Grans pro­jec­tes

És segu­ra­ment el prin­ci­pal escull per sege­llar un acord ja amb el PSC, tot i que les deman­des coin­ci­dei­xen del tot amb les de Junts. Els dos grups, així, recla­men d’entrada que el govern aprovi defi­ni­ti­va­ment el pla direc­tor urbanístic del Hard Rock, que va tom­bar en l’últim tràmit. Tot i que no apa­rei­xen en el seu docu­ment, Junts també dona suport als altres dos punts clau en què els soci­a­lis­tes estan fent un tor­ce­braç al govern: li recla­men que abordi en el pri­mer semes­tre amb l’exe­cu­tiu espa­nyol i Aena el pro­jecte d’ampli­ació de l’aero­port del Prat –i, de retruc, li exi­gi­xen que no tra­miti mesu­res de pro­tecció ambi­en­tal al delta del Llo­bre­gat que en puguin posar en perill l’expansió– i que, en un ter­mini de dos mesos, signi un con­veni per redac­tar i exe­cu­tar la ronda nord del Vallès fins a Saba­dell, un pro­jecte que ERC, amb l’ara con­se­ller de Ter­ri­tori Juli Fernàndez al cap­da­vant, ha rebut­jat sem­pre del tot.

La posició dels repu­bli­cans és més ambi­gua en els altres dos casos, però el govern defensa que tots tres són pro­jec­tes relle­vants que cal trac­tar amb més calma i bus­cant més con­sen­sos ambi­en­tals, soci­als i ter­ri­to­ri­als al marge d’un acord pres­su­pos­tari que diu que no els afecta.

Auto­go­vern

El PSC posa un altre seguit de con­di­ci­ons que supo­sen un cert bui­datge de poder de la Gene­ra­li­tat i la renúncia a pro­jec­tes emblemàtics o grans prin­ci­pis de l’auto­go­vern. Així, recla­men que no s’obri cap més dele­gació a l’exte­rior el 2023 i s’avaluïn les que hi ha i, en l’àmbit intern, que també es replan­te­gin les dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als, i d’entrada s’eli­mini la de Bar­ce­lona. A més, volen que se sus­pen­gui la prova pilot per implan­tar la renda bàsica uni­ver­sal, recla­men que es redu­ei­xin en un 10% els ens de la Gene­ra­li­tat i que el Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió i els ajuts als mit­jans i la publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal dei­xin de depen­dre de Pre­sidència i pas­sin a depen­dre del Par­la­ment. Igual­ment, volen des­vin­cu­lar l’ACN del govern per posar-la sota el parai­gua de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA). A més, la pre­tensió dels soci­a­lis­tes que se signi el con­tracte pro­grama de Roda­lies amb Renfe sig­ni­fi­ca­ria de facto una renúncia al traspàs imme­diat del ser­vei i la infra­es­truc­tura a què aspira el govern. L’exe­cu­tiu sem­bla ave­nir-se a la con­ge­lació de dele­ga­ci­ons a l’exte­rior, tot i que no en des­carta de noves, i no s’ha pro­nun­ciat sobre la resta de con­di­ci­ons, que Junts rebutja total­ment.
Eix naci­o­nal

Junts, de fet, pres­si­ona jus­ta­ment amb un seguit de con­di­ci­ons en sen­tit con­trari, ja que vol reforçar el govern de manera que sigui menys depen­dent d’estruc­tu­res de l’Estat espa­nyol, en el sen­tit d’una reso­lució que el Par­la­ment ja va apro­var en el debat de política gene­ral. Defensa, així, que es pre­pari l’Agència Tri­butària Cata­lana per recap­tar tots els impos­tos, que es torni als mer­cats finan­cers, que es reforci l’acció exte­rior, que es posin les bases orga­nit­za­ti­ves per a un even­tual procés cons­ti­tu­ent i que es tre­ba­lli per un model d’infra­es­truc­tu­res de la Gene­ra­li­tat amb gestió de pro­xi­mi­tat. El govern s’hi avé en gene­ral, però es nega a posar par­ti­des con­cre­tes per a cada supòsit, i insta Junts, que no ho veu clar, a par­lar-ne en el marc de l’acord de clare­dat que impulsa per fixar les con­di­ci­ons d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

Canvi climàtic

En l’àmbit energètic, tots estan d’acord que cal poten­ciar els ajuts per acce­le­rar la implan­tació par­ti­cu­lar de les reno­va­bles, per a la qual ja hi ha 246 mili­ons d’euros com­pro­me­sos amb els comuns. El PSC i Junts recla­men que també vagin a la indústria, per com­pen­sar l’aug­ment de cos­tos de l’ener­gia (Junts adme­tia aquesta set­mana que els ajuts a les pimes elec­troin­ten­si­ves era un dels punts sense acord). El pacte amb els comuns des­tina també 200 mili­ons a posar al dia la cli­ma­tit­zació de cen­tres edu­ca­tius, i poten­cia l’energètica pública perquè sigui comer­ci­a­lit­za­dora i fomenti la implan­tació de pla­ques solars en antics peat­ges i fins i tot al canal Segarra-Gar­ri­gues. El PSC insta també a dotar l’energètica amb 25 mili­ons per cobrir edi­fi­cis públics, començant pels ins­ti­tuts.

Els soci­a­lis­tes, d’altra banda, plan­te­gen un capítol sen­cer per a un pacte naci­o­nal de l’aigua al qual pro­po­sen des­ti­nar uns 967 mili­ons en els pro­pers anys, que millori la rege­ne­ració i el reg agrícola, a més de la depu­ració. També recla­men que s’ampliï la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera i se n’estudiï una de nova al Foix.

Ter­ri­tori i mobi­li­tat

Ampliar a tot Cata­lu­nya la gratuïtat del trans­port públic als menors de 16 anys i esten­dre la T-Jove fins als 30 figura tant en el pacte amb els comuns com en el docu­ment de Junts, que també reclama com­ple­tar el des­ple­ga­ment de la fibra òptica i mesu­res per fre­nar el des­po­bla­ment, com incen­tius fis­cals i un pla de xoc per cobrir pla­ces sanitàries en zones rurals. El PSC coin­ci­deix en l’acord amb els comuns que cal acti­var les Roda­lies de Lleida i el tram­via del Camp de Tar­ra­gona com a acci­ons fer­roviàries més imme­di­a­tes, però també inclou una llarga llista de pro­jec­tes per al metro i demana lici­ta­ci­ons per valor de més de 1.600 mili­ons l’any vinent, un punt en què els nego­ci­a­dors reco­nei­xen que s’han enca­llat. Els soci­a­lis­tes també recla­men un seguit de millo­res en la xarxa viària, com la C-55, tot i que l’aposta d’ERC és pel trans­port públic.

Drets soci­als

Junts coin­ci­deix amb l’acord amb els comuns a apu­jar un 8% l’índex per cal­cu­lar les pres­ta­ci­ons soci­als, i que cal aug­men­tar la dotació per a l’habi­tatge públic, men­tre que el PSC reclama des­ti­nar 200 mili­ons al pla de bar­ris verds com a prin­ci­pal mesura urbanística. Junts també parla de posar en fun­ci­o­na­ment l’Agència de Pro­tecció Social, que al seu dia es va defi­nir com una estruc­tura d’estat per uni­fi­car la tra­mi­tació de pres­ta­ci­ons, i reduir les llis­tes d’espera en dependència amb 4.500 pla­ces més. El PSC reclama crear 2.000 pla­ces més de residències i aug­men­tar les tari­fes un 7% per millo­rar el sou dels tre­ba­lla­dors.

Sani­tat

Tots els grups coin­ci­dei­xen que cal avançar cap a des­ti­nar el 25% del pres­su­post de salut a l’atenció primària i que cal més dotació per a la salut men­tal. El PSC també coin­ci­deix en l’acord amb els comuns que cal seguir el des­ple­ga­ment de la salut buco­den­tal, i hi afe­geix el de l’Agència de Salut Pública. A més, vol posar 100 mili­ons per reduir llis­tes d’espera. Junts i el PSC coin­ci­dei­xen que cal des­ti­nar al vol­tant d’un 5% del pres­su­post a millo­rar equi­pa­ments i infra­es­truc­tu­res sanitàries, algu­nes de les quals ja són en l’acord amb els comuns.

Edu­cació

És un dels aspec­tes sec­to­ri­als amb més dis­crepàncies. El PSC i Junts recla­men més diners per a con­certs edu­ca­tius, fet que xoca amb el full de ruta del govern, basat en el con­trari: inte­grar més cen­tres a la xarxa pública. Els exso­cis, que recla­men, això sí, que s’apugi un 30% el preu dels mòduls con­cer­tats, fins i tot volen anar cap a la uni­ver­sa­lit­zació d’I2 amb la con­cer­tació de pla­ces, men­tre que els soci­a­lis­tes volen fer-ho aug­men­tant-hi el pres­su­post. El PSC també exi­geix des­ti­nar 100 mili­ons a des­ple­gar el pacte con­tra la segre­gació esco­lar.

Cul­tura i mit­jans

Junts reclama que pugi a l’1,6% el pres­su­post de Cul­tura, i el PSC, a l’1,5%, en el trànsit cap al 2%. Amb Junts, el govern ja hi ha acor­dat des­ti­nar 83 mili­ons més al foment del català, si bé els exso­cis en dema­nen encara 80 més per a TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, que el PSC també vol dotar amb 53 mili­ons més, inclòs el CAC i l’ACN. Els soci­a­lis­tes també recla­men una par­tida de 50 mili­ons per a l’esport adap­tat.

Segu­re­tat

Cap grup hi posa la banya, mal­grat que el con­se­ller Elena ha estat a la diana del PSC. Els soci­a­lis­tes dema­nen tot just apro­var el pla gene­ral de segu­re­tat de Cata­lu­nya i ampliar la dotació d’agents dels Mos­sos, en espe­cial amb 600 més a Bar­ce­lona. Junts només reclama que creïn una uni­tat específica con­tra l’ocu­pació delinqüencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia