Els poders de l’Estat, units contra l’assalt

El Bra­sil s’ha aple­gat al vol­tant d’una defensa fèrria de la democràcia. L’endemà de l’assalt bol­so­na­rista a Brasília, Lula da Silva ha acon­se­guit el suport explícit de tots els poders de l’Estat, a més de tots els gover­na­dors, fins i tot opo­si­tors. Ahir al matí, el pre­si­dent es va reu­nir al Palau de Pla­nalto amb els pre­si­dents del Congrés i del Tri­bu­nal Suprem. Va arren­car una crida con­junta a “la defensa de la pau i la democràcia” i un rebuig als “actes ter­ro­ris­tes, vandàlics, cri­mi­nals i col­pis­tes”. A la tarda, sumava 26 dels 27 gover­na­dors, inclòs Tarcísio de Frei­tas, un exmi­nis­tre de Jair Bol­so­naro que des del gener està al cap­da­vant de São Paulo, l’estat més ric i poblat del país. Fins i tot dipu­tats opo­si­tors d’ultra­dreta van esbor­rar mis­sat­ges a les xar­xes en què diu­menge enco­rat­ja­ven la mani­fes­tació opo­si­tora a la capi­tal.

L’atac de milers de bol­so­na­ris­tes va des­truir bona part de les seus dels poders exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial. Lula va recórrer diu­menge a la nit con­tra les des­tros­ses als edi­fi­cis dis­se­nyats als anys cin­quanta pel cèlebre arqui­tecte Oscar Nie­meyer. Al mateix temps, el Tri­bu­nal Suprem orde­nava el desa­llot­ja­ment defi­ni­tiu del cam­pa­ment bol­so­na­rista des d’on diu­menge van sor­tir els mani­fes­tants que van inten­tar pren­dre la capi­tal. L’ordre es va com­plir al cap de poques hores. Més de 1.200 per­so­nes van ser retin­gu­des per iden­ti­fi­car-les al davant de la seu de l’exèrcit a Brasília. Feia gai­rebé dos mesos que eren allà, des de la der­rota elec­to­ral de Bol­so­naro con­tra Lula, per recla­mar una inter­venció mili­tar. L’exèrcit no va secun­dar –però tam­poc s’hi va opo­sar– la pro­testa col­pista, repli­cada en altres grans ciu­tats com ara São Paulo. Però els alda­rulls de diu­menge van ser massa per als sec­tors polítics i empre­sa­ri­als que van jugar amb el fana­tisme dels mani­fes­tants.

Ahir va ser, final­ment, temps de nego­ci­a­ci­ons polítiques al Bra­sil. Lula va rebre el suport de tots els sec­tors, fins i tot d’aquells que fins diu­menge l’acu­sa­ven de “comu­nista” o d’haver gua­nyat les elec­ci­ons amb un frau mai com­pro­vat. Bol­so­naro no va ser tan efu­siu. Des dels Estats Units, on està auto­e­xi­liat des del 30 de desem­bre pas­sat, va enviar una tèbia crítica a l’assalt al Congrés i a Pla­nalto. Va dir que s’havien des­mar­cat “de la norma”, però va cri­ti­car que el govern el vin­culés amb els mani­fes­tants. Hores després, es va inter­nar pels seus pro­pis mit­jans en una clínica d’Orlando, a Flo­rida, adduint dolors abdo­mi­nals. “Està sota obser­vació”, va dir la seva esposa, Mic­he­lle Bol­so­naro, a les xar­xes. L’expre­si­dent viu encara les con­seqüències de l’atac amb gani­vet de què va ser objecte durant un míting de cam­pa­nya el 2018.

Men­tres­tant, a Brasília, els emple­ats de Pla­nalto i el Congrés escom­bra­ven les res­tes de vidres, mobles tren­cats i objec­tes des­tros­sats dins dels edi­fi­cis. La poli­cia fede­ral va pren­dre el con­trol de la segu­re­tat de la capi­tal, després que Lula apartés per decret d’aquesta res­pon­sa­bi­li­tat les for­ces que res­po­nen al gover­na­dor bol­so­na­rista Iba­neis Rocha. El Tri­bu­nal va apar­tar més tard Rocha del càrrec durant 90 dies, men­tre inves­tiga si va dei­xar lliure el cen­tre de la ciu­tat per per­me­tre l’avenç dels ata­cants.

Lula es va reu­nir molt, però va par­lar poc. Va dei­xar aquesta res­pon­sa­bi­li­tat al seu minis­tre de Justícia, Flávio Dino, coor­di­na­dor de les inves­ti­ga­ci­ons con­tra els bol­so­na­ris­tes radi­cals. El minis­tre estava satis­fet amb els resul­tats. “El pit­jor ja ha pas­sat”, va dir durant una roda de premsa a Brasília. “El nos­tre país ja camina cap a una nor­ma­lit­zació ins­ti­tu­ci­o­nal abso­luta. Podem dir que els esta­fa­dors, ter­ro­ris­tes, delinqüents en gene­ral, no han tin­gut èxit en l’intent de vio­lar la llei.”