Biden afronta una segona meitat de mandat convulsa

Els pri­mers 730 dies de l’era Biden com a pre­si­dent dels Estats Units han estat més moguts del que al mateix veterà polític li hau­ria agra­dat. Si bé ell es va pre­sen­tar com el can­di­dat ideal per tor­nar la calma a la Casa Blanca després de Donald Trump, els seus pri­mers dos anys no han estat exempts de situ­a­ci­ons com­pli­ca­des. Ja sigui per fac­tors externs, com la pandèmia de la covid i l’altíssima inflació, o interns, com l’acci­den­tada reti­rada de l’Afga­nis­tan i la tro­ba­lla de docu­ments clas­si­fi­cats entre les seves coses, Biden ha vis­cut dos anys ben inten­sos al 1600 de l’avin­guda Penn­silvània des que va assu­mir la pre­sidència el 20 de gener del 2021.

Pro­ba­ble­ment, les seves set­ma­nes més difícils han arri­bat just quan es com­plei­xen dos anys del seu man­dat. El seu equip legal va tro­bar entre les seves pos­ses­si­ons dife­rents papers clas­si­fi­cats de la seva època de vice­pre­si­dent amb Barack Obama. En van des­co­brir a una ofi­cina antiga de Biden i al garatge de casa seva a Wil­ming­ton, a l’estat de Delaware. Aquesta tro­ba­lla, simi­lar a la que va afron­tar l’expre­si­dent Trump després de dei­xar el càrrec, pot fer tron­to­llar la resta de la pre­sidència de Biden.

Més enllà d’aquest pano­rama que afecta direc­ta­ment la figura del pre­si­dent, l’esde­ve­ni­ment que per a molts pot mar­car aquests pri­mers dos anys és l’anul·lació de la històrica sentència de Roe con­tra Wade per part del Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units. Amb aquesta decisió, els jut­ges del Suprem van obrir la porta que cada estat del país deci­deixi si per­met o pro­hi­beix a les dones avor­tar. Poc després d’aquest anunci, Biden va pro­me­tre que con­ver­ti­ria aquest dret en llei a través de la majo­ria demòcrata a les dues cam­bres. No obs­tant això, aquesta situ­ació no es va donar i els repu­bli­cans van recu­pe­rar el con­trol de la majo­ria de la Cam­bra de Repre­sen­tants a les elec­ci­ons legis­la­ti­ves de mig man­dat.

Pre­ci­sa­ment aquest esce­nari com­plica les expec­ta­ti­ves legis­la­ti­ves de l’agenda Biden fins al 2024, espe­ci­al­ment en qüesti­ons vitals per al pre­si­dent com el canvi climàtic i la immi­gració. Els repu­bli­cans podran ara empren­dre pro­pos­tes de llei que s’alineïn amb els seus interes­sos i, tot i que pro­ba­ble­ment no es faran rea­li­tat perquè el pre­si­dent té la potes­tat de vetar la majo­ria de lleis de la cam­bra, sí que serà una pla­ta­forma per pre­sen­tar les idees del Par­tit Repu­blicà amb vista a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024.

Aquest èxit fa també que els con­ser­va­dors tin­guin el con­trol dels comitès d’inves­ti­gació de la Cam­bra de Repre­sen­tants, una eina que uti­lit­za­ran els pròxims mesos per inda­gar sobre diver­sos temes polèmics de la pre­sidència de Biden en aquests pri­mers dos anys. Alguns ana­lis­tes diuen que la ban­cada repu­bli­cana inten­tarà acla­rir què va pas­sar amb la reti­rada de l’Afga­nis­tan, cata­lo­gada com a caòtica per experts inter­na­ci­o­nals; les polítiques de la fron­tera sud amb Mèxic, l’escor­coll de l’FBI a la residència de l’expre­si­dent Donald Trump a Flo­rida i els trac­tes comer­ci­als del fill de Biden, Hun­ter, amb la Xina, entre altres temes.