Política

Memòria

Justícia identifica les restes de l’antifranquista Cipriano Martos

L’encreuament de les anàlisis d’ADN de les despulles exhumades al cementiri de Reus i les de la família donen positiu

Es tracta de la vintena persona desenterrada a Catalunya a qui s’ha pogut posar nom i cognoms des de 2016

Era Cipri­ano Mar­tos. Les res­tes exhu­ma­des a la fossa comuna del cemen­tiri de Reus cor­res­po­nen al sin­di­ca­lista anti­fran­quista assas­si­nat per la Guàrdia Civil el 1973. L’encre­ua­ment de les anàlisis genètiques de les des­pu­lles recu­pe­ra­des i de la família ha donat posi­tiu, segons ha con­fir­mat el Depar­ta­ment de Justícia, Drets, Memòria de la Gene­ra­li­tat. Es tracta de la vin­tena per­sona exhu­mada que ha pogut ser iden­ti­fi­cada a Cata­lu­nya d’ençà de la cre­ació del Pro­grama d’Iden­ti­fi­cació Genètica, l’any 2016.

Mar­tos va morir per la ingesta d’àcid càustic durant els inter­ro­ga­to­ris als quals va ser sotmès. Les tas­ques d’inter­venció arqueològica per recu­pe­rar-ne les res­tes van començar el mes de desem­bre com a part del Pla de fos­ses 2020-2022 de la Gene­ra­li­tat. El 10 de gener l’equip arqueològic va con­fir­mar que, dels qua­ranta-un indi­vi­dus exhu­mats, un d’ells era com­pa­ti­ble amb Mar­tos tant per les carac­terísti­ques físiques (sexe, edat, dimen­si­ons, feri­des) com per les espa­ci­als de la fossa (columna de la fossa i pro­fun­di­tat).

En trac­tar-se d’una fossa comuna amb una alta den­si­tat de cos­sos, la inter­venció ha estat com­plexa. Les des­pu­lles es van tras­lla­dar al labo­ra­tori per ini­ciar els estu­dis antro­pològics i genètics per extreure’n mos­tres genètiques i encre­uar les dades amb les dels fami­li­ars ins­crits al Pro­grama d’iden­ti­fi­cació genètica.

Cipri­ano Mar­tos Jiménez era un obrer i sin­di­ca­lista espa­nyol d’ori­gen andalús que va néixer el 1942 en un poble de la província de Gra­nada. Va emi­grar, a la recerca de feina, a Morón de la Fron­tera i, després, a Terol, Saba­dell, Ter­rassa i Reus. Va tenir diver­sos ofi­cis: jor­na­ler, miner, tre­ba­lla­dor al tèxtil i, final­ment, paleta. Es va afi­liar al sin­di­cat OSO (Opo­sición Sin­di­cal Obrera), va ser mili­tant del PCE M-L (Par­tido Comu­nista Español Mar­xista-Leni­nista) i va ser mem­bre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va dete­nir el 25 d’agost de 1973 després d’una acció de pro­pa­ganda política a Igua­lada i el va tras­lla­dar a la caserna de Reus acu­sat de pro­pa­ganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van inter­ro­gar i tor­tu­rar, i dos dies després, el 27 d’agost –com a resul­tat de la ingesta d’un líquid cor­ro­siu cone­gut com a líquid de la veri­tat, com­bi­nació d’àcid sulfúric i gaso­lina–, el van tras­lla­dar a l’Hos­pi­tal de Sant Joan de Reus (actual Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va pren­dre decla­ració. La Guàrdia Civil va impe­dir que la família el pogués visi­tar. El 17 de setem­bre a un quart d’onze de la nit va morir com a con­seqüència d’una hemorràgia interna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia