“La moció de censura ha implicat menys inversions i pitjor gestió del dia a dia”

No han aca­bat mai d’expli­car-la. Entenc que va ser un movi­ment de par­tit. Sobre­tot, d’ERC. Se’n van pro­duir d’altres de simi­lars aque­lla mateixa època. I també perquè l’alcal­dessa, l’Àdria, tenia mol­tes ganes de seure en una bona cadira. Encara no he entès quina mena d’aliança van fer, però el que és clar és que per millo­rar el poble no era.

En abso­lut. La moció de cen­sura ha impli­cat menys inver­si­ons i una pit­jor gestió del dia a dia. La neteja de car­rers, un des­as­tre. La reco­llida d’escom­bra­ries, també: el 100% dels con­te­ni­dors estan trin­xats. Hi havia un docu­ment que vam dei­xar a punt per fer el nou con­tracte, ja tocava, han pas­sat tres anys i no s’ha fet res. Tenim uns ser­veis ele­men­tals que han anat a menys.

Quan un govern posa molt èmfasi en el que inver­tirà però no en passa balanç, alguna cosa està ama­gant. Hem dema­nat les liqui­da­ci­ons del pres­su­post per demos­trar-ho. Tu pots dir que inver­tiràs 1.000 mili­ons en alguna cosa, però si només n’aca­bes exe­cu­tant 150 no ser­veix de res. I a Sant Fruitós, en el millor dels casos, s’ha exe­cu­tat el 20% del que s’ha promès.

D’entrada, totes les obres enge­ga­des per Gent Fent Poble les van atu­rar. I ara la comis­sa­ria no s’ha inau­gu­rat, el casal d’enti­tats no arriba al 50% d’exe­cució i, en el cas del segon pavelló d’esports, van dir que volien fer un altre pro­jecte i no s’ha fet. Quan arriba el tri­par­tit, atura totes les obres, fins i tot la comis­sa­ria, on ja hi havia un cons­truc­tor tre­ba­llant i li res­cin­dei­xen el con­tracte. El resul­tat és que, tres anys després, no s’ha inau­gu­rat i vam haver de pagar 14.000 euros al cons­truc­tor perquè hi deixés de tre­ba­llar.

Se’ls ha de dema­nar a ells.

Que neces­si­ten dir que aquest pro­jecte és el seu i no el dels d’abans. Gent Fent Poble, quan arriba al govern, el 2011, acaba les obres que hi havia encar­ri­la­des i ini­cia els seus pro­jec­tes. Hi ha una altra manera, que és la del tri­par­tit, que es basa a atu­rar tot el que hi ha en marxa. Fins i tot obres adju­di­ca­des. No fas això i tam­poc fas pro­jec­tes nous, perquè et pas­ses el temps revi­sant. Al cap de tres anys, els pro­jec­tes que es fan són els del 2019 i el 2020.

Sí. Però si aquests pro­jec­tes s’hagues­sin aca­bat el 2020, o a prin­ci­pis del 2021, ja ho tindríem i estaríem pen­sant en coses noves que pot­ser ja s’esta­rien fent. El temps s’ha atu­rat amb el tri­par­tit al govern.

No són sig­ni­fi­ca­ti­ves. Al casal d’enti­tats, han can­viat l’estruc­tura de les sales, a grans trets. Hem millo­rat? No ho sé, hem per­dut més de tres anys. Per mi, és anar enrere. Però ells s’hi han sen­tit còmodes.

Jo sem­pre que he gover­nat en coa­lició he fet un equip. La samar­reta l’hem de dei­xar fora. En les selec­ci­ons de fut­bol, tots són del seu club, però s’han de posar una mateixa samar­reta i tre­ba­llar ple­gats. Aquí, quan ha tocat fer coa­lició, jo he fet això. I penso que ho he acon­se­guit i dona molts fruits.

No. Ells crec que s’han basat a repar­tir-se les regi­do­ries i que cadascú s’ocupi de les seves. Que ningú demani expli­ca­ci­ons a ningú. No hi he vist un equip. Ha fal­tat trans­ver­sa­li­tat. Fins al punt que en un ple dema­nem per una fira, el regi­dor de Pro­moció Econòmica no hi és, i ningú pot expli­car res. Ni l’alcal­dessa. Ho trobo gravíssim.

Sí. Com a alcalde, m’assec amb el direc­tor gene­ral de Car­re­te­res el 2018 i ho acor­dem. Ells paguen la redacció del pro­jecte i paguem l’obra a mit­ges. El 2019 es pre­senta un pri­mer avant­pro­jecte i es fan unes peti­tes cor­rec­ci­ons. Dema­nem un pas de via­nants addi­ci­o­nal. I a finals del 2019 aquesta fase de relec­tura s’acaba, i es tira enda­vant el pro­jecte exe­cu­tiu. Ara el que cal és exe­cu­tar-ho.

Sí, però alerta, que hi ha hagut una pandèmia entre­mig.

Sí, alta­ment espe­rat al poble. És un pro­jecte que neix de Gent Fent Poble, encara de més lluny. Vam ofe­rir uns ter­renys el 2016, que no van aca­bar de sem­blar ade­quats. I després, en una segona fase, li vam pro­po­sar l’edi­fici de l’antiga bibli­o­teca. Aquesta cessió es va apro­var sent jo l’alcalde. I que ara s’aprovi ens omple d’ale­gria. Ens sen­tim també pares de la cri­a­tura i Sant Fruitós ho neces­sita.

Per a nosal­tres és una gran notícia, però arriba dinou mesos tard. Vam ser els ini­ci­a­dors d’aquest expe­di­ent. Hi ha un pro­pi­e­tari pri­vat que ho té aban­do­nat i és difícil solu­ci­o­nar-ho. Vam fer una modi­fi­cació urbanística que l’obli­gava a cedir ter­reny si no podia man­te­nir-lo. Era una engi­nye­ria urbanística per acon­se­guir fer des­a­parèixer l’edi­fici ruïnós. Ens hi van votar en con­tra dues vega­des, però quan van ser al govern ho van apro­var. Van pas­sar vuit mesos entre una cosa i l’altra. I al cap d’onze mesos el que fan és una altra apro­vació per intro­duir modi­fi­ca­ci­ons a una cosa que ja havien apro­vat. La presa de pèl és monu­men­tal; el que sí que reco­nec és que són molt hàbils expli­cant aquesta presa de pèl, i pre­sen­tant-se com a sal­va­dors.

Té tota la raó del món. Una de les poques coses que ha encer­tat. Durant tres anys, han fet una vorera que no teníem pre­vista nosal­tres. Res més.

No hi ha equip de govern, cadascú tira pel seu cantó, i són gent que no sap ges­ti­o­nar. La cul­tura de la foto política esdevé un fracàs, perquè un cop s’han fet la foto ja pen­sen en la següent. El tri­par­tit és el govern que més foto­gra­fies s’ha fet en els anys de democràcia a Sant Fruitós. Però no és estrany. Els tres par­tits es van ajun­tar amb un objec­tiu, que era fer fora Gent Fent Poble. Quan l’objec­tiu s’ha acon­se­guit, ja està. Tor­nem al fut­bol: quants equips hi ha que acon­se­guei­xen un títol i després per­den tres par­tits seguits? L’endemà de la moció no hi havia res. Tenien tres anys en l’horitzó i la mos­tra del que s’ha fet és al car­rer. És trist. Però ara la sort és que la democràcia dona l’opor­tu­ni­tat al ciu­tadà de cap­gi­rar-ho.

Un mal­son. Pri­mer ens va cos­tar molt que ens apro­ves­sin el car­tipàs. No ho van fer fins a l’octu­bre, amb una mena de pres­si­ons que no acabàvem d’enten­dre. I al març arriba una cosa que mai ens hauríem ima­gi­nat i toca afron­tar-la com es pugui.

N’estem satis­fets. Vam inten­tar saber quin era l’estat d’ànim de la nos­tra població. Tots els nens fins a 12 anys van rebre una mona, totes les dones van rebre una rosa per Sant Jordi, es va fer un qua­dern edi­tat per a la cana­lla que vam repar­tir, la poli­cia local i Pro­tecció Civil ana­ven a can­tar la cançó d’ani­ver­sari a la gent que feia anys. Sanitària­ment no sabíem a què ens enfrontàvem, però anímica­ment volíem que tot­hom se sentís acom­pa­nyat.

Va ser una llàstima. Havíem reser­vat un milió d’euros que fins al juny no havíem gas­tat per culpa de la pandèmia. El volíem des­ti­nar a pro­moció econòmica i el nou govern no va ser capaç de gas­tar tots els diners.

Espero que nosal­tres. Venim d’una moció de cen­sura que mai s’ha expli­cat. En el ple de moció, es diu que hi ha una sèrie d’irre­gu­la­ri­tats i que sor­ti­ran a la llum quan gover­nin. Han pas­sat tres anys i no ha sor­tit cap irre­gu­la­ri­tat. Es van inven­tar uns motius que després no s’han vist.

Més madurs. Abans no sabíem què era ser a l’opo­sició. Ara sí. Ells van fer fora un govern que deien que ho feia mala­ment, i ho han fet pit­jor. I el ciu­tadà té una cosa molt bona: sap com és un model de govern amb Gent Fent Poble, sol o pac­tant, i com és l’altre, amb el tri­par­tit. Fa qua­tre anys aquest últim model no s’havia tas­tat. El vot ara serà molt més cons­ci­ent.