La campanya país endins

Cauen gote­tes, res impor­tant, però la poca gent que es veu a Ull­de­mo­lins, avis sobre­tot, sem­bla que s’ha arre­ce­rat tota al Bar del Ton, el veri­ta­ble local social del poble. I ja s’hi que­darà, perquè tot i que a escas­sos metres, a la sala 1 d’Octu­bre del cen­tre cívic, Ull­de­mo­lins Batega, llista asso­ci­ada a ERC, està a punt de començar el pri­mer acte elec­to­ral de la cam­pa­nya, pocs hi faran cap. Els noms de la can­di­da­tura, allò que real­ment és motiu de con­versa entre el veïnat, ja es van pre­sen­tar fa set­ma­nes, i a sobre aquest cop ja està tot dat i beneït. El 2019 es van impo­sar a la llista hereva de CiU, que sem­pre havia gover­nat en aquest racó del Pri­o­rat de 400 habi­tants, i ara no se’ls pre­senta ningú més. Igual­ment, però, faran cam­pa­nya. “Ha entrat gent jove a la llista, i volem mos­trar al poble que con­ti­nuem amb ganes de tre­ba­llar”, argu­menta l’alcalde, Sergi Méndez.

Ja van fer una xer­rada sobre el turisme i aquest ves­pre de diven­dres han con­vi­dat la dipu­tada de la Dipu­tació de Tar­ra­gona i alcal­dessa de Senan, Carme Fer­rer, perquè parli de “rura­li­tats”, un con­cepte en què ERC engloba les polítiques per llui­tar con­tra el des­po­bla­ment i remar a favor dels muni­ci­pis petits. O més ben dit, tal com cor­re­geix ella mateixa, “amb poca den­si­tat, perquè de petits res, solen ser molt grans en extensió”. Fer­rer, que és a la junta de l’Asso­ci­ació de Micro­po­bles i ha tre­ba­llat en l’Agenda Rural que el govern ja s’ha posat a des­ple­gar, des­grana en con­versa amb Méndez, davant d’una dot­zena d’oients, tots els pro­ble­mes trans­ver­sals a la majo­ria de pobles del país. És a dir, els pro­ble­mes que tenen els que hi viuen, i els que tenen els ajun­ta­ments quan miren de resol­dre’ls.

Méndez, per exem­ple, explica la fei­nada que han tin­gut perquè el Puosc accepti finançar l’obra perquè el cen­tre cívic sigui també cen­tre de dia per a la gent gran, i no cal­gui fer tres quarts d’hora de viatge fins a Fal­set. “O dues hores si aga­fen un trans­port col·lec­tiu”, aporta Fer­rer, que lamenta al seu torn que ha hagut d’apu­jar el rebut de l’aigua per com­pen­sar els cos­tos i té Senan “revo­lu­ci­o­nadíssim”. “Aquí tenim reser­ves i sem­bla que podrem pas­sar l’estiu, però les fonts ja no ragen i fa un parell de mesos que tirem de l’aqüífer del riu, al qual recorríem gai­rebé a l’estiu”, hi afe­geix Méndez. L’atenció a la gent gran o l’aigua són dues de les grans pre­o­cu­pa­ci­ons, però també ho és l’habi­tatge. “Hi ha mol­tes cases que cauen i això degrada el poble”, es queixa l’alcalde. Fer­rer lamenta que n’hi ha mol­tes de bui­des arreu, herències que els amos no volen ven­dre ni llo­gar per nostàlgia, quan pot­ser gent jove que vol­dria viure als pobles no troba res... És clar que el gran males­tar dels càrrecs muni­ci­pals ve del poc finançament propi que reben, i per tant l’escassa auto­no­mia per deci­dir on actuar, ja que sovint només poden fer en funció de la línia d’ajuts que tre­gui l’admi­nis­tració de torn. I en molts casos, a sobre, se’ls reclama tanta pape­rassa que els fa impos­si­ble aspi­rar-hi. “Agri­cul­tura volia set cer­ti­fi­cats per arran­jar camins! Entres en una roda i no en surts mai”, lamenta l’alcal­dessa, que recorda que és un repte inclòs a l’Agenda Rural seure abans amb els depar­ta­ments perquè posin clàusu­les rea­lis­tes. “A vega­des sem­bla que con­vo­quin sub­ven­ci­ons per ser dene­ga­des”, diu.

La llista de pro­ble­mes quo­ti­di­ans seria inter­mi­na­ble, i també n’esmen­ten molts a l’acte que Junts ha con­vo­cat el dilluns següent a la plaça 1 d’Octu­bre de les Bor­ges Blan­ques per expo­sar les seves polítiques con­tra el des­po­bla­ment, que aler­ten que pot posar fi en breu a més de 200 pobles al país, segons un estudi de la Uni­ver­si­tat de Lleida. Més que un acte públic, de fet, és una roda de premsa: hi són diri­gents naci­o­nals –Jordi Turull i Albert Batet–, les dipu­ta­des que ho por­ten –Anna Feliu, bat­llessa de l’Albi, i Jean­nine Abe­lla– i l’alcal­dessa amfi­tri­ona, Núria Palau. En tot cas, les pro­pos­tes tenen el mateix rere­fons: calen polítiques trans­ver­sals i alhora específiques en habi­tatge, salut, edu­cació, noves tec­no­lo­gies, comu­ni­ca­ci­ons per car­re­tera i tren... “L’alcalde dels Torms és pagès però no pot anar al tros si espera una tru­cada, perquè no hi té cober­tura”, il·lus­tra Feliu.

“Fa temps que recla­mem un ser­vei de radi­o­gra­fies que ja hi ha a Molle­russa, Mont­blanc o Lleida”, rebla Palau, a qui amoïna també la manca d’habi­tatge “de qua­li­tat i asse­qui­ble”, l’oferta cul­tu­ral o el des­en­ca­lla­ment del polígon indus­trial. Batet entra en cam­pa­nya per lamen­tar la poca inversió pre­vista per la Gene­ra­li­tat a les àrees rurals o la seva “incom­petència” i la del govern espa­nyol en la gestió de la sequera, que posen en greu perill la page­sia. “Volem polítiques pro­ac­ti­ves perquè ningú hagi de dei­xar els muni­ci­pis petits”, con­clou Turull. Feliu dipo­sita “mol­tes espe­ran­ces” en l’Esta­tut del Muni­cipi Rural que pre­para el govern per apor­tar una dis­cri­mi­nació posi­tiva que faci més fàcil la vida als ajun­ta­ments més modes­tos, si bé reclama que dei­xin entrar els par­tits al grup de tre­ball creat amb les enti­tats muni­ci­pa­lis­tes... O la Cata­lu­nya rural fa pinya, o no se’n sor­tirà. I aquesta cam­pa­nya sí que haurà de ser per­ma­nent...