Ensenyament, en conflicte permanent

Després de tres anys d’inten­tar-ho i gràcies a una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que ho avala, el govern ha ini­ciat aquest mes els tràmits per reti­rar el con­cert econòmic a les deu esco­les cata­la­nes que encara segre­guen per sexe. És una de les poques deci­si­ons de Josep Gonzàlez-Cam­bray que no ha aixe­cat pol­se­guera. És el con­se­ller d’aquesta legis­la­tura que més crítiques ha rebut, molts cops no tant pel con­tin­gut de les seves deci­si­ons –que també– sinó sobre­tot per les for­mes. La falta de diàleg és el que més se li ha retret. Els can­vis que ha vol­gut intro­duir han xocat amb l’opo­sició de la major part de la comu­ni­tat edu­ca­tiva, que han anat a la vaga en diver­ses oca­si­ons per exi­gir no només més mans i recur­sos per a l’escola pública, com és habi­tual, sinó can­vis en la seva política o, direc­ta­ment, la seva dimissió. Se’l recor­darà sobre­tot per haver avançat una set­mana el curs esco­lar, altra cop sense con­sens (ni tan sols avís previ) amb els afec­tats: mes­tres i famílies. Després de lide­rar la con­se­lle­ria de Benes­tar i Família entre el 2003 i el 2006, Anna Simó torna al govern després de 18 anys. El seu tarannà con­ci­li­a­dor i dia­lo­gant anti­cipa un canvi de tendència, han des­ta­cat ja nom­bro­ses veus.

Caldrà fer molta feina, però, per cal­mar els ànims. Al gener, el depar­ta­ment d’Edu­cació va pac­tar incor­po­rar més de 3.500 docents per fer efec­tiva la reducció d’una hora lec­tiva pac­tada amb els sin­di­cats, però els docents con­ti­nuen cre­mats per la sobrecàrrega, l’aug­ment de la burocràcia, la falta de pro­fes­sors suplents o les difi­cul­tats per tirar enda­vant una escola real­ment inclu­siva o llui­tar con­tra l’asset­ja­ment esco­lar, entre molts altres fronts. Fruit de la tensió exis­tent, Gonzàlez-Cam­bray deixa un movi­ment sin­di­cal divi­dit. Fa només dues set­ma­nes, els repre­sen­tants dels tre­ba­lla­dors rebut­ja­ven l’última pro­posta del depar­ta­ment d’Edu­cació per rever­tir les reta­lla­des. CCOO, Pro­fes­sors de Secundària, UGT, CGT, USOC i la Inter­sin­di­cal, a més, acu­sa­ven el con­se­ller d’escol­tar només l’orga­nit­zació majo­ritària, USTEC, i “menys­te­nir” la resta d’enti­tats.

Engi­nyer tècnic indus­trial lli­cen­ciat en màrque­ting i espe­ci­a­lista en Inves­ti­gació i Tècni­ques de Mer­cat, Gonzàlez-Cam­bray, tam­poc ha acon­se­guit convèncer amb la seva res­posta a la crisi climàtica i el con­següent aug­ment de tem­pe­ra­tu­res. Edu­cació va anun­ciar el mes pas­sat un pla per com­ba­tre la calor a les aules però els 100 aires con­di­ci­o­nats que s’ins­tal·laran en zones comu­nes de llars d’infants i cen­tres edu­ca­tius cer­ti­fi­quen que milers de nens i mes­tres tor­na­ran a sor­tir de les clas­ses ama­rats de suor.

Fa només uns dies, se sabien els resul­tats d’un estudi que apunta que els alum­nes cata­lans de quart de primària estan a la cua de l’Estat en com­prensió lec­tora. Tot i que el mèrit no es pot atri­buir al con­se­ller sor­tint, hi ha qui ha tro­bat a fal­tar l’inici d’un debat al vol­tant del perquè (com ara la influència de les pan­ta­lles, també molt pre­sents a classe) i les pos­si­bles solu­ci­ons. Més urgent encara és revi­sar els pro­to­cols con­tra l’asset­ja­ment esco­lar, després de casos tan dramàtics com el suïcidi de dues bes­so­nes a Sallent.

La llen­gua és un altre dels cavalls de bata­lla, però aquesta assig­na­tura de moment està apro­vada. El govern va apro­var el decret llei del català a l’escola un dia abans que s’hagués d’exe­cu­tar la sentència que obliga a apli­car el 25% de cas­tellà a les aules. El decret rebutja els per­cen­tat­ges en l’ense­nya­ment de les llengües i esta­bleix que el depar­ta­ment d’Edu­cació és l’únic res­pon­sa­ble legal dels pro­jec­tes lingüístics dels cen­tres, per així pro­te­gir els cen­tres edu­ca­tius en cas de con­flic­tes. El Par­la­ment també va apro­var ara fa un any la nova llei sobre el català a l’escola. El text esta­bleix que l’ús de les llengües als cen­tres edu­ca­tius “s’ha de deter­mi­nar exclu­si­va­ment amb cri­te­ris pedagògics i de forma sin­gu­la­rit­zada per a cadas­cun dels cen­tres edu­ca­tius”. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha reco­ne­gut que la llei i el decret impe­dei­xen exe­cu­tar la sentència del 25% de cas­tellà a les aules i el tema està ara en mans del Cons­ti­tu­ci­o­nal, de manera que si hi ha nou capítol, no estarà pro­ta­go­nit­zat per Gonzàlez-Cam­bray sinó per Anna Simó, lli­cen­ci­ada en Filo­lo­gia Cata­lana i post­gra­du­ada en Pla­ni­fi­cació Lingüística. Simó és experta en llen­gua i ha tre­ba­llat a la Xarxa Cul­tu­ral i al Con­sorci per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística, a més de ser coau­tora en diver­sos estu­dis soci­o­lingüístics sobre l’ús del català. Nas­cuda a Els Alamús (Segrià) el 1968, és mili­tant d’ERC des del 1990. Va ser dipu­tada al Par­la­ment, por­ta­veu del grup par­la­men­tari i vice­pre­si­denta pri­mera de la cam­bra entre el 2012 i el 2015, com recorda l’ACN. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya la va con­dem­nar fa pocs dies a qua­tre mesos d’inha­bi­li­tació per deso­bediència com a mem­bre de la mesa de Carme For­ca­dell en un judici que es va haver de repe­tir. L’últim càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal de Simó ha estat el de pre­si­denta del Con­sell Esco­lar, entre el 2018 i el 2021.

Men­tre s’anun­ci­ava el canvi de relleu a Edu­cació, el depar­ta­ment envi­ava als mit­jans una nota on des­ta­cava la feina feta pel ja excon­se­ller, com la bai­xada de ràtios , la gratuïtat de P2 (de 2 a 3 anys) en les llars d’infants públi­ques, els esforços fets per esta­bi­lit­zar el per­so­nal interí o el pla de xoc con­tra el fracàs esco­lar. Ell mateix ha fet un tuit de resum, asse­gu­rant que el seu objec­tiu ha estat sem­pre “millo­rar i trans­for­mar l’edu­cació pen­sant en l’alum­nat” i “pre­nent deci­si­ons necessàries i valen­tes en un moment com­plex”. “Menys nens i nenes per aula per pri­mera vegada”, “raci­o­na­lit­zar el calen­dari esco­lar, una mesura llar­ga­ment recla­mada” i “la xifra més alta de docents de la història al sis­tema edu­ca­tiu de Cata­lu­nya” a més “del pres­su­post més alt que ha tin­gut mai Edu­cació” son algu­nes de les fites que rei­vin­dica.