Política

Política

L’adeu de Batet obre el ball

La presidenta del Congrés, desgastada per haver retirat l’escó a Alberto Rodríguez (Podem) i enemistada amb Nogueras (Junts), no repetirà

El PSOE vol retenir el càrrec de tercera autoritat estatal i implica ERC i Junts en un acord per a la mesa obert a un nacionalista

Espinosa, portaveu de Vox, deixa la política pel xoc amb Buxadé i regala la pista que hi haurà legislatura

El relleu de Batet i la tria de quatre vicepresidències i secretaries amb vot secret obliguen Junts a prendre partit

La for­ma­lit­zació de l’adeu de Merit­xell Batet com a pre­si­denta del Congrés obria ahir el ball de la nova legis­la­tura, que s’inau­gura el dijous 17 d’agost amb l’elecció de la mesa i el pri­mer exa­men de l’entesa del PSOE i Sumar amb ERC i Junts. El comiat de Batet, des­gas­tada per la polèmica reti­rada de l’escó al canari Alberto Rodríguez (Podem) i el fre a l’ús del català a l’hemi­ci­cle i ene­mis­tada amb Míriam Nogue­ras (Junts), aplana el camí per a l’explo­ració d’una entesa que sumi Junts a la diabòlica aritmètica en què hi ha en joc la pre­sidència de la cam­bra, qua­tre vice­pre­sidències i qua­tre secre­ta­ries i en què s’obre la pos­si­bi­li­tat que un dels nou seients sigui per a un naci­o­na­lista del PNB (o fins i tot per a ERC). El PSOE, això sí, retindrà el càrrec de la ter­cera auto­ri­tat de l’Estat –que implica inter­lo­cució amb la Casa del Rei, i més en un 2023 en què el 31 d’octu­bre la prin­cesa Eli­o­nor fa 18 anys i ha de jurar la Cons­ti­tució davant les Corts– i vol impli­car ERC i Junts en un acord per a la mesa amb una majo­ria de cinc (bloc d’inves­ti­dura) a qua­tre (del PP).

Amb Nogue­ras a l’epi­cen­tre del nou mapa polític esta­tal, el relleu de Batet (pre­si­denta des del maig del 2019) sim­pli­fica el pai­satge, perquè entre totes dues ha nas­cut una cor­dial ene­mis­tat en la cator­zena legis­la­tura. L’epi­sodi que rubrica el dete­ri­o­ra­ment va ser el gest de la por­ta­veu de Junts d’apar­tar la ban­dera espa­nyola de la sala de premsa del Congrés el 21 de febrer i la poste­rior divul­gació per part de Batet de les car­tes pri­va­des entre elles sobre l’afer. Si la nova legis­la­tura ha d’obrir pas a l’ús del català a l’hemi­ci­cle (i el basc i el gallec), a més, que Batet –que ha xocat amb dipu­tats inde­pen­den­tis­tes i el maig del 2022 reti­rava la paraula a Albert Botran (CUP)– deixi pas a un nou ros­tre reforça la cre­di­bi­li­tat del gir de guió. A més del des­gast públic per l’escó de Rodríguez, Batet ha vis­cut també epi­so­dis traumàtics més pri­vats com ara la reti­rada fallida de l’acre­di­tació per un any a un peri­o­dista d’Okdi­a­rio que va assal­tar els des­pat­xos de Pablo Igle­sias i Irene Mon­tero al Congrés i va enre­gis­trar-ne i divul­gar-ne les imat­ges, una pro­fa­nació mai vista. L’acord de sanció era adop­tat per la mesa del Congrés el juliol del 2019, però gràcies als advo­cats d’Edu­ardo Inda al final va ser revo­cat per la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva del Tri­bu­nal Suprem, que sus­pe­nia la reti­rada de l’acre­di­tació i exi­gia a Batet la read­missió de l’infrac­tor tot adduint que la ins­trucció de la cam­bra no té tipi­fi­cat què es pot fer amb imat­ges obtin­gu­des con­tra­ve­nint els límits. Aquell revés del Suprem a Batet va ser un punt de no retorn en l’ater­ratge al Congrés d’acti­vis­tes ultra­dre­tans camu­flats com a peri­o­dis­tes i degu­da­ment acre­di­tats que no infor­men de l’acti­vi­tat par­la­mentària i viuen d’enca­rar-se amb dipu­tats inde­pen­den­tis­tes i de Podem per des­a­fiar-los en públic i gua­nyar cele­bri­tat a les xar­xes soci­als entre el públic ultra gràcies als seus duels ver­bals.

El sudoku de l’elecció de la mesa

En paral·lel al càsting pel relleu de Batet –Patxi López no des­perta anti­cos­sos entre els socis, però la seva breu pre­sidència del 2016 no és un punt a favor–, la minis­tra d’Hisenda i número dos del PSOE, María Jesús Mon­tero, admet que el diàleg amb tots està en marxa per a la mesa del Congrés i la inves­ti­dura. “Estem tenint con­tac­tes, hi ha mol­tes con­ver­ses, però dis­creció i prudència; no en dona­rem detalls”, avisa. En el cas de la pre­sidència del Congrés, si el PP té lli­gats els vots de Vox i UPN (171 o 172 si hi sumés Coa­lició Canària), el PSOE ja neces­si­tarà l’ajuda de Junts (7) per decan­tar la mesa a favor de l’esquerra. Aquí la votació es resol per majo­ria abso­luta en la pri­mera (176) o per més sís que nos en la segona. Fins ara la cor­re­lació a la mesa era de tres per al PSOE (Batet, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis i Sofía Her­nanz) i tres per a Podem (Glo­ria Elizo, Gerardo Pisa­re­llo i Javier Sánchez Serna) en con­tra­po­sició amb el PP (2) i Vox (1), però ara el PP –137 escons són inútils per a La Mon­cloa però és la pri­mera força– es veu amb dret a qua­tre seients –Vox hi per­dria el seu i en que­da­ria fora– i el PSOE i Sumar diri­mei­xen qui dels dos cedeix pla­ces als socis.

D’acord amb l’arti­cle 37 del regla­ment del Congrés, per esco­llir les qua­tre vice­pre­sidències el vot és secret: cada dipu­tat escriu el nom del can­di­dat en una pape­reta i són ele­gits els qua­tre amb més vots. Com que la cin­quena part dels 350 dipu­tats és 70, aple­gar 71 vots asse­gura un lloc a la mesa, però la gràcia del sudoku és que cada bloc repar­teixi bé els vots per maxi­mit­zar-los. El 2020 Vox en tenia prou amb els seus 52 escons per fer Igna­cio Gil Lázaro vice­pre­si­dent quart. ERC i Junts tenen la pro­mesa del PSOE que tin­dran grups pro­pis gràcies al préstec de dipu­tats perquè no arri­ben al 15% dels vots a totes les cir­cums­crip­ci­ons el 23-J: els de Gabriel Rufián tenen el 12,3% a Bar­ce­lona i el 14,7% a Girona; els de Nogue­ras, el 9,7% a Bar­ce­lona i l’11% a Tar­ra­gona.

A una set­mana del ple inau­gu­ral, el por­ta­veu de Vox al Congrés, Iván Espi­nosa de los Mon­te­ros, sor­pre­nia ahir amb l’anunci del seu adeu a l’escó i a la política apel·lant a “motius per­so­nals i fami­li­ars” en ple xoc amb Jorge Buxadé, exmi­li­tant de la Falange de les JONS i expo­nent de l’ala més naci­o­nal­catòlica que ha pur­gat a les llis­tes del 23-J els auto­a­no­me­nats libe­rals, encapçalats pel marit de Rocío Monas­te­rio i entre els quals hi ha Rubén Manso, ins­pec­tor del Banc d’Espa­nya en excedència i autor del pro­grama econòmic ultra. “Un agraïment molt espe­cial a San­ti­ago Abas­cal”, va dir abans de citar també Buxadé. “Sento molt la dimissió i molt més les raons que la pro­vo­quen”, va dir Javier Ortega Smith, també defe­nes­trat per Buxadé. Espi­nosa va exi­gir a la premsa un millor tracte abans de no accep­tar cap pre­gunta, però sense voler rega­lava al públic la pista que hi haurà legis­la­tura. Si albirés l’opció de repe­tició elec­to­ral i d’una segona opor­tu­ni­tat per al PP i Vox d’arri­bar a La Mon­cloa, el pas d’ahir no s’hau­ria pre­ci­pi­tat. A vega­des no cal accep­tar pre­gun­tes per rega­lar –invo­luntària­ment– la pista d’una res­posta.

70
diputats
suposen una cinquena part dels 350 diputats totals de l’hemicicle, així que en la votació per elegir els noms dels quatre vicepresidents i dels quatre secretaris n’hi ha prou amb 71 escons. El sudoku de l’elecció de la mesa, per tant, depèn de com reparteixi cada bloc els seus vots en les dues votacions per maximitzar-los.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia